viernes, junio 29, 2007

On the road again

27.06.07

El metge em dona per fi plena llibertat per a retxinar, 26 dies després del jamacuco. Diu que tot i tenir uns valor de TA alts, no son tant alarmants, i el comportament en 24 hores és plenament normal. Això, afegit a la resta d'hàbits saludables (no fumo, bec 3 canyes i un got de vi a la setmana, algun que altre concert de guitarra...) fan que no sigui una patologia i que els hàbits de vida ajudin a controlar-la. Literalment "que passo de donar-te una pastilla al dia per això, al menys per ara".

Res, que m'ho vagi controlant però sense donar-li massa importància...

Per cert, hi havia una lectura de freqüència cardiaca de 39 bpm a les 5.00 de la matinada. I moltes al voltant que no pujaven de 42... El metge ho va definir com "freqüència cardíaca vampírica"...

Lo dit, on the road again. Ara, mica en mica, a recuperar el treball de qualitat !!

miércoles, junio 27, 2007

Start me up !!


Aquesta setmana serà mundialment recordada per dos motius :


El primer (i no cronològicament) va ser l'organització d'un cutraquatló pirata (cutra de cutre) fet el dijous a la Mar Bella. Uns 1.000m d'aigua + 10k de cursa. va estar força bé. Vaig poder coneixer en Jordi Antolí i n'Oriol. A en David Vall ja el coneixia. Tupendu. de fet, demà repetim...


El segon, i més important va ser el retorn dels Rolling Stones a BCN, després de la "cocoterada" de l'any passat. Va ser un concert espectacular. Transcric la crònica del meu germà, sense el seu permís, evidentment...



Encontrarme en un concierto de los Stones es como toparse con Sándalo en el Bailén 22, o cruzarse con Gabriel en el ascensor espacial camino a Marte.

Después de dos décadas de isolatria, el dinero de la entrada solo queda justificado por una posible futura reencarnación de Sus Satánicas Majestades. En tal caso espero que los reencarnen como en el 2003, con eso me bastaria, o en su defecto como en 1981, aunque creo que mi bolsillo ya no me permitiría ese capricho. Si los reencarnan como ayer, almenos que le afeiten el bigote a Keith.Es posible que me haya gastado una fortuna, pequeña pero fortuna, además la fortuna de los pobres es muy finita y a menudo efímera, una fortuna en cds, discos y demás, quizás más que ellos en heroina (a ellos se la regalan, a mi no me regalan los cds) ... But I like It.
O sea que esta vez, a diferencia de crónicas de antaño o antidiluvianas, que para el caso el adjetivo tambien sirve, no pienso alabar las excelencias escénicas y/o musicales de estos bastardos. Siempre pensé que llegado el momento de transitar el tunel en busca de la luz y toda esa parafernalia, sonaria "time is on my side", me cruzaria con el maestro Borges que me diría "pero che", o que me cruzaria con Keith Richards guitarra y cigarro en ristre, el cual en un gesto de misericordia me diría "me acompañas con estos acordes?".
Tras lo visto ayer solo puedo decir que haber vivido en este siglo y no haber visto a los Stones es como ir a Roma y no ver al Papa. Simplemente una cuestión de Fé.
¿Detalles acerca del concierto? Pues un escenario muy grande, muchos fuegos artificiales, mucho humo (ojo, no seais malpensados, no me malinterpreteis), el concierto empezó con "Star Me Up" y acabó con "Satisfaction", Mick saltó, corrió, brincó, bailó y hasta cantó. ¿Que es lo de siempre? ¿Y quien iria al Vaticano a ver al Papa del rollo perreo cantando Reaggeton?

Por cierto Gabriel, habian tias que enseñaban las tetas a la camara, y estas eran mostradas en las pantallas panorámicas.No se porque, pero me acordé de tí. Victor, ves, si todavia no tienes entrada para el de Madrid, pillate entradas y ves, que algo aprenderás.
Y este año me han dado mas alegrias estos cuatro tios que 22 tios que podrian ser sus hijos y que no serian capaces de eructar en un vaso de plástico
Pues lo dicho ... Pero me gusta.

Amen, brodel !!
La resta de la setmana, entre visites al metge, proves i altres zarandajes... Que els números cantin per mi...

Setmana del 28.06.07 al 03.06.07
7 sessions (2 A + 1 B + 4 C) - 6.04’53”

Aigua : 2 sessions (inclou el cutra), 3.000m.
Bici : 1 sessió, 48,9 km.
Cursa : 4 sessions (inclou el cutra), 34,8 km de rodatges mitjos-alts
Sensacions? Irregulars. de vegades bé amb ritmes mediocres, de vegades fatigat o pesat amb ritmes sorprenents... No sé si estic entrant en barrena o és la carbonilla. Ara venen dues setmanes en les que només podré còrrer. A vore si recuperó algo de xispa...

lunes, junio 18, 2007

Curiositats matemàtiques

Setmana del 11.06.07 al 17.06.07
8 sessions (1 A + 2 B + 5 C) - 8.25’17”

Aigua : 1 sessions, 1.600m.
Bici : 2 sessions, una de portillus i una de rodatge, 102,8 km.
Cursa : 5 sessions, 43,1 km de rodatges mitjos i suaus

Setmana del 04.06.07 al 10.06.07 – TRIATLO DE SALOU

4 sessions (0 A + 0 B + 4 C) i el Triatló de Salou - 6.14’15”

Aigua : 0 sessions i els 1.500m del triatló, 1.500m.
Bici : 0 sessió i els 40k del triatló, 40 km.
Cursa : 4 sessions més els 10k del triatló, 54,0 km de rodatges mitjos i suaus

Setmana del 28.06.07 al 03.06.07 – TRIATLO DE MATARÓ

7 sessions (2 A + 1 B + 4 C) i el Triatló de Mataró - 7.53’38”

Aigua : 2 sessions i els 750m del triatló, 5.950m.
Bici : 1 sessió i els 20k del triatló, 45,7 km.
Cursa : 4 sessions més els 5k del triatló, 50,5 km de rodatges mitjos-alts

miércoles, junio 13, 2007

Repte o inconsciencia?

Molt més que un gest, molt més que una imatge

01.06.07

A les 11 del matí m'envien a la banqueta. Una tensió arterial de 18-11 i unes ppm de 76 (quan lo meu es 14-7 i 50 ppm) fan que la metgessa d'empresa no s'ho pensi dos cops. A casa però ja !! Degut segurament a l'stress. Per a que després diguin dels funcionaris...

03.06.07

a les 09.30 del matí... Mooooooooooooooooooooooc !! Amb el neopreno i en Gabri, KeL, i molt especialment Nenazaman Ironcraig Oscar (QUE GRAN QUE ETS, TIU !!) estic fent una de les natacions més karateques que recordo. O jo començo a nedar bé o 400 tius no hi queben en un triangle de natació de 750m... Benvinguts al TRIATLÓ DE MATARÓ !!

La bici, rapidíssima. A estones vaig molt bé. Al final de la segona volta em vé per darrera en Joan "Mossen" de CN Mataró. Primer triatló després d'una any molt conplicat per una enfermetat. JOAN, QUE GRAN QUE ETS.

La cursa a peu, força bona. Em passa com un missil n'Albert Caballero. Em quedo meravellat de la seva tècnica de cursa. No sé si ha sortit devant o darrera meu, però el tiu m'ha passat com una motu i m'ha tret 3' o sigui que m'ha restat un mon. L'sprinto a l'Oriol en el darrers 100 metres i després em presento. Si és que soc un kbró...

05.06.07

Vaig al metge. Demano la baixa. Continuo amb la pressió pels nuvols, tot i que ja no tinc marejos ni mal de cap. Al vespre-nit surto a còrrer i aguanto força bé. No apreto ni un milimetre. Al més mínim malestar, caminant a casa ...

08.06.07

Vaig a un altre metge. Com a metge, em desaconsella anar a TRIATLÓ OLÍMPIC DE SALOU; com a Joan, m'ho prohibeix; com a amic, em diu que faré el que em surti dels collons... Els dos darrers dies la TA s'ha normalitzat mínimament i m'aferro a això...

10.06.07

Mooooooooooooooooooooooooc !! Natació força neta, encara que rebo i dos tius em passen per sobre. A la primera boia soc abduït per la força hidrodinàmica dels nedadors i, sense saber com, apareixo a l'altra banda. Toco sorra en 28'28" males notícies. Massa ràpid. Lleparé a la bici.

La bici té un repetxon (un turonet) d'uns 400m el qual m'entesto en fer a plat peti qui peti. I ho aconsegueixo. Les baixades, en unes rectes interminables, em surten a 49-50 km/h. Aqui aprofito per a enganxar-me a en Manel, del CN Mataró, "rival" d'sprint a Sant Feliu i ja amic. Li dic que avui ni sprints li leshes, que vaig pillat i no apretaré. Se m'escapa a la meitat de la 5a volta però el tinc a la visual. Ets presa fàcil...

Per cert, el mascle alfa "Gami" em passa dos cops, PERÒ NOMÉS VAL UN !! Sortir de l'aigua i passar és passar, no doblar. Al final, juntament amb en Bou em doblen a la meitat/final de la 4a. Pensava que em pentinarien abans...

La cursa té una primera part ratonil. Entro en el circuit quan en KeL porta una volta. Li toco una mica les bolles amb el tema del dorsal, i m'engega. Va fort i fàcil, en altra ocasió el seguiria; avui no. No veig en Manel fins que giro al 3k. El tinc a la visual. Calma. Al final, el supero al començar la 2a volta. Vaig tota l'estona controlant amb el pulsómetre no passar-me ni una ppm de 150-155ppm. Merda. Pateixo per no poder apretar la cafetera... Quan ens creuem al 9k (punt de gir) em diu "Posa les birres a refredar que ara hi vaig!!" Juajuajua !! Que gran que ets !! Ja tinc referència pels triatlons, i a sobre, d'un dels meus clubs estimats...

META !! 3r Olímpic acabat, la marca no importa. Repte o inconsciencia, còrrer sense saber per que tens la TA elevada i sense saber com afectarà el teu rendiment? No ho sé.

Aquests tres dies estic una mica fatigat, però pot ser de l'atxutxon. Aquesta setmana només faré una sessió diaria, i deixaré dos dies de descans. Fins el 22 no hi ha escabetxina, i no val la pena...

Al final de l'Olímpic xerro amb molta gent : Krlos, que ha vingut a animar i a fer un video, Toni Jurado "Korfballer", que debuta a lo grande en un Olímpic i farà l'sprint de BCN, Vall, que m'explica la seva història de superació, Eva Tr3sk, sempre tant guapa i simpàtica, els gamilliguerus, Santi Pellejero, n'Olivia Passarell, que ens ha donat a tot una lliçó, en Lluis, que treballa a Reus i ens ha vist de casualitat... Estimo aquest esport, estimo el que em dona i estimo la gent que l'envolta.

Definitivament, a la merda l'stress. Faig un esport que diferent, que estimo i que em fa coneixer gent que és tant bona persona com esportista, que em dona bones estones i estones que no voldria viure (no vull ni imaginar el marató d'un IM) però que em fan aprendre que els límits els somnio jo i els posa la competició.

Soc unic, soc diferent, soc especial, SOC TRIATLETA.