SENSE SORT NI NORD

Un més...

2010-08-31T08:13:00.001Z

Bueno, soc un més que escriu un misèrrim post per a dir que ha tornat ...

A veure si recuperem la normalitat, després d’un estiu molt emocionant en tots els sentits. El que no sé es si inclou tenir això al dia...

Ja tenim a llapis sobre un full objectius personals i esportius. Ara, toca traçar una linia el més recta possible entre l'avui i el demà (o demà passat...).

En fin, continuamos para bingo!!

Intento desesperado #21

2010-06-07T13:26:00.000+01:00

Hay que ver lo que cuestan las cosas más sencillas... ;-)

En record del Quim

2010-05-25T10:37:00.001+01:00

http://diariodeltriatlon.es/not/684/ddt_quiere_rendir_homenaje_quim_raich_un_triatleta_ejemplar_que_murio_el_domingo_compitiendo_en_gava/
http://www.regio7.cat/esports/2010/05/25/triatleta-quim-raich-mor-gava/85992.html

No calen paraules.

GRACIAS

2010-05-18T13:14:00.003+01:00

Mai m'he sentit tan estimat com aquests dies.

Seria injust nombrar a tothom que m'ha fet costat, perque em deixaria algú, i perque l'ordre no faria justicia. No puc ni vull destacar ningú.

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Puc dir-vos que soc més gran, més savi (una mica més) i més ric (en amics) que dissabte abans de les 07.00

----------------------------------------------------------------

Nunca me he sentido tan arropado y tan querido como estos dias.

Seria injusto nombraros a todos porque me dejaria a alguien, y porque el orden no haria justicia. No puedo ni quiero destacar a nadie.

Cuando salgas para hacer el viaje hacia Itaca
has de rogar que sea largo el camino,
lleno de aventuras, lleno de conocimiento.
Has de rogar que sea largo el camino,
que sean muchas las madrugadas
que entrarás en un puerto que tus ojos ignoraban
que vayas a ciudades a aprender de los que saben.
Ten siempre en el corazón la idea de Itaca.
Has de llegar a ella, es tu destino
pero no fuerces nada la travesía.
Es preferible que dure muchos años
que seas viejo cuando fondees en la isla
rico de todo lo que habrás ganado haciendo el camino
sin esperar a que dé más riquezas
Itaca te ha dado el bello viaje
sin ella no habrías salido.Y si la encuentras pobre, no es que Itaca
te haya engañado.Sabio como muy bien te has hecho
sabrás lo que significan las Itacas.

Puedo deciros que soy un poco más sabio (sólo un poco) y más rico (en amigos) que el sabado a las 07.00

UN BRINDIS POR LOS SUEÑOS ROTOS !!

2010-05-16T21:14:00.006+01:00

Cal quedar-se amb aquesta imatge

(i felicitar l'Enric, IC'10 finisher)

... Perque et donen una oportunitat de tornar-se a complir...

No va poder ser. No era el meu dia i no havia de ser-ho... Com diu en Dani, pots tenir moltes excuses, però de vegades amb una n'hi ha prou. Diguessim que finalment, ni el cap ni les cames van arribar a funcionar com un sol.

Em quedo amb moltes imatges bones i dolentes de les 6h01' que vaig estar en competició, i em quedo, sobre tot, amb les males sensacions, perque el principal objectiu és no tornar-les a tenir. No hi ha pitjor decisió que decidir retirar-te ni pitjors km els que van des del click mental fins que finalment, poses peu a terra.

I bé, un cop fet, fet està, i a celebrar-lo amb la familia amb un bon arròs, perque aquest ha estat un any 2010 magnific, que mai hagués somniat i seria injust no agrair-los (i agrair-vos a tots els que esteu al meu costat) el fet d'empenyer-me una mica cap els meus somnis. Temps hi ha per a reflexionar i pensar el que ha anat bé i el que cal millorar, però no és aquest.

"Fracaso es no haberlo intentado"

GRÀCIES PER FER EL CAMI; L'ANY QUE VE ARRIBAREM A ÍTACA

LA TEMPORADA PERFECTA

2010-05-12T11:35:00.002+01:00

http://www.fcbarcelona.es/web/catala/noticies/handbol/temporada09-10/05/10/n100510110931.html

Toni

Ramon

Francesc

Jordi

Moreno

Gonzalo

Rodrigo

Kike

Garchi

Dani

Beto

Bala

Alvaro

Victor

Marc

Molina

Jon

Gabi

Ferran

Aitor

Adri

Pol

... i els juvenils Coba, Soler, Saez...

Gràcies a tots per ser-hi partíceps. D'aqui a uns anys serem conscients del que em fet. Fins que arribi aquest moment, cal seguir apretant per a ser els millors, sempre.

"Después de un invierno malo, una mala primavera..."

PANICO

2010-05-12T11:32:00.002+01:00

http://www.triluarca.es/2010/04/08/%c2%a1te-clasificas-seguro/

"... el IM es mucho más que 3800-180-42. El IM son 6 meses de sacrificios y alegrías, de rascar entrenamientos para ganar un PUTO MINUTO, de llegar a casa con los pies congelados, de sonreir a 180 pulsaciones subiendo Morcuera, de comer 3 platos de spaguetis uno detrás de otro sin pensar en otra cosa que alimentarte con la mirada perdida en la pared, en abrazar a un ser querido en la línea de meta, en dejar un entrenamiento a medias porque hay cosas más importantes, en lesionarse y esperar recuperarse a tiempo, en ver amanecer mientras se da el bocinazo de salida, en estar con cara de tonto en el despacho viendo la medalla de Finisher…."

On fire !!

2010-03-22T17:52:00.004Z

Comença a ser "cansino", però és veritat... On fire !!

Ahir, bona sortida en bici amb en Vilardaga, Pep i... David?? (sorry, soy un maldito desastre...)

Trajecte : Crta Roca (a un ritme que ja tremolava l'empaste) - Parpers (sin cebarse, que lo conocemos) - Crta Roca again (modo contrareloj; creia que el meu cuenta s'havia atascat al 35km/h) i el gran moment del dia : la Conreria.

Sorprenentment, m'he trobat bé a la Conreria, un coll en el que no m'hi sento cómode, i xino-xano he anat fent. Crec que es comencen a notar els km de bici d'aquest hivern. Sortir a -1ºC i quan no hi havia a la carretera ni la ratlla de l'arcen comença a donar fruits.

Ara només esperar que siguin suficients, però la confiança és manté amunt, amunt !!

QUIN MAAAAAAAAAAAAAAAAL !!

2010-03-14T16:51:00.003Z

Una de les meves frases favorites quan algú em pregunta que "com ho porto" és : "CON MUCHO DOLOR", i és veritat...

He acabat una de les setmanes de més volum d'entrenament que hagi fet mai. Divendres vaig sortir a correr molt cansat. Ahir vaig baixar de la bici amb cansament de cames, i avui m'he pujat amb el mateix cansament. A canvi, ahir una mitjana de km/h que no m'esperava pel meu paupèrrim nivell de bici i avui, a l'aventura, m'ha sortit una bona ruta de la qual n'estic content, tant per la meva performance com pels paisatges i les imatges. Veure a primera hora del matí (diria que avui he estrenat la carretera...) els camps amb una translúcida boirina cuasi fantasmagòrica no té preu. Baixar Parpers o Can Bordoi sense veure ni un sol cotxe, també...

En fin, tot i saber que arribaré just, tot i entrenar com un jabatu, estic bé d'ànims. Els temps i els ritmes van sortint, i espero que on no hi arribi l'entrenament, hi arribi la confiança i la il·lusió...

I sobre tot... Tinc una ganaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

ON FIRE !!

BON NADAL

2010-03-08T19:38:00.006Z

(Això era a les 14.45. A les 18.00 feia por...)

Quan he vist a les 11.00 que començava a nevar ja m'he posat nerviós... M'he escapat de la feina el més aviat que he pogut i a la neu !!

Total, 1.05' pujant a les cotes més altes que dona la Serralada de Marina per la banda de Sant Jeroni i el poblat ibèric, sobre uns 250m-300m. Segons la meva sonda digital (o sigui, clavant lo dit a terra), uns 15cm de neu...

L'experiencia, tremenda. A l'alçada de la Vallensana, un vent fort i dur picava a la cara i feia mal. Visibilitat màxima d'uns 20m. Uns nois jugaven amb el trineu... Aquestes condicions fan que la neu homogeinitzi tot, i la llum sense ombres fa que perdis les referències dels relleus, i la neu amaga les branques, rocs i esquerdes que ja coneixes de cents de dies passant per allà. Total, un parell de relliscades i riau !!

El fred, el vent, la crepitació de la neu trepitjada, l'emprenta de les sabatilles per allà on ningu ha trepitjat abans, i el "jugar" a girar-se a veure si amb la teva trepitjada es veu el marronet del terra o el blanc de la neu son experiencies que només es viuen si estàs viu...

I cony, algu peu he fotut en una bassa gelada que m'ha sentat com una pedra al fetge !!

PS : Dedicado a un "erizo" que se equivocó de latitud. Mis pisadas han sido las tuyas...

On fire !!

2010-02-28T20:27:00.005Z

Parpers. M'encanta aquesta taxuela

Qui em diria que m'empenyaria per no poder sortir en bici.

Avui, a les 08.00 bufava un venta lateral massa perillós per a compartir la carretera amb els cotxes. Als 2km, mitja volta i a treure la pols a les pistes forestals de la Serra de Marina...

Al menys, ahir va sortir una sortida decent i amb pocs cotxes...

OUTSIDER 2010

2010-02-11T21:13:00.004Z

Acabo de comprar un bitllet a Ítaca

Dolor

2010-02-07T19:03:00.004Z

Dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor ...

(en honor al "Pavo Real" Antolí... ;-)

És potser la setmana en els darrers 4 anys que més mal em fan les cames. Però no és un mal difús. Són com milers d'agulles, i a més, si et toques fa molt de mal... Però tot i això, ens en sortim, i després de la batussa d'ahir, som capaços de tornar a plantar cara, negociar amb un mateix retallades mentals a l'entrenament "total, si estem cansats", rebutjar la mediocritat que això significa i acabar-lo senceret...

Ara, esperar que valgui la pena !!

TACXMAN

2010-02-02T22:10:00.004Z

Fidel al meu frikisme, gràcies a aquest instrument infernal (i a la ruca), últimament he vist...

- LA Confidential

- Barton Fink (increible John Goodman!!)

- El hombre que nunca estuvo allí

- Buenas noches y buena suerte

- Quemar después de leer

- Michael Clayton

- Crueldad intolerable

- No country for old men (impressionant Banderas!!)

... i alguna més...

Soc un friki, ho reconec : m'agrada més una peli dels Coen sobre el rulu infernal que veure l'Ironman de Villarriba...

MOTIVACIÖN

2010-01-21T07:48:00.001Z

motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación

El Dálmata 102

2010-01-18T19:42:00.003Z

Diumenge 17.12.10, 08.30 del matí, Carretera de la Roca. Tradicional sortida dominguera.

Els diumenges a primera hora, la Carretera de la Roca està més "ciclabe" que altres dies. Home, de míssils i zumbats en trobes algun, però ja els sents venir. També tens algun tram de relativa bellesa per a estar tant aprop de Barcelona, i fins i tot hi ha un parell de racons que m'encanta fer en bici (no, el de les senyores, no...)

Pues bé, la nit del dissabte al diumenge va ploure. Quan vaig sortir no plovia, però estava tot l'asfalt moll i fins i tot alguna basseta d'aigua, fàcilment esquivable.

Una altra cosa guapa és que pots anar en bici sense por als camions, que no passen en diumenge... No??? l'UNIC CAMIÓ que va passar justament va agafar amb la roda de darrera la bassa de fang més gran de la carretera i XOOOF, durant 35 km més vaig ser el Dàlmata 102. Enfangat de casc a desviador em va deixar !!

... i durant 1.20' netejant la bici. Fang never sleeps !! Guntot...

Eso sí, estic on fire !! Ticket to Ítaca...

BLOGUZZ-f426d922a4

2010-01-15T21:38:00.001Z

Un equipàs !!

2010-01-14T20:28:00.002Z

Ja son mítics per la seva gesta a l'Ultratrail del Ter. Si cliqueu i anireu a la seua web.

No us ho perdeu !! Son la puta èlite, en serio...

Bitllet a Ítaca

2010-01-14T19:11:00.002Z

Aquesta setmana, i només portem quatre dies, tinc clar que ja he tret bitllet a Ítaca.

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

Només espero arribar, pobre o ric, però arribar. Aquest viatge ja fa anys que s'espera...

Retorn to Matrix

2010-01-11T19:03:00.003Z

De nou a la realitat... o és la ficció ?

En fin, de nou a l'entorn habitual després d'uns primers dies de disbauxa (controlada, que tenemos una edad) i 7 dies a full time...

Es podria aplicar la famosa norma i dir que el que t'ocupa el 80% del temps t'importa o et realitza un 20% i el que t'ocupa un 20% t'importa o et realitza un 80%.

I comencem bé. Dels dos entrenaments, ja m'estic escaquejant d'un... ;-)

MÉS

2009-12-29T20:27:00.004Z

Avui sembla un joc de paraules...

No em puc deixar la gran aventura del koala's team, un equipàs de trail running com pocs n'hi han...

Bé, es tracta de l'Ultra Trail La Ruta del Ter. En koala i en farreti, seran els primers en córrer la Ruta del Ter de dalt a baix, en tres etapes, en autosuficiència, sense tracks, sense mapes, sense por, sense seny...

La sortida serà des del refugi d’Ulldeter a les 00.00 de dimarts 29 de desembre i acabarà el 31 de desembre. Seran tres etapes amb els següents quilometratges aproximats (perquè no inclouen les pèrdues…):

Ulldeter-Manlleu: 96km
Manlleu-Salt: 73km
Salt-L’Estartit: 56km

La Ruta del Ter ressegueix aquest riuet des d’Ulldeter, a 2236 metres d’altitud i en ple Pirineu, fins a la seva desembocadura, a l’Estartit. Uns 240 quilòmetres de valls fondes, creuaments imprevistos de les aigües, meandres interminables, pantans encantats, i, com diuen, un fred que serà dels de córrer amb la manteta i l’estufa a l’espatlla!

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiims !!

Podeu seguir-los aqui.

MER

2009-12-29T19:46:00.004Z

No, no es el diminutiu de Merxe...

MER son les sigles de Mars Exploration Rover, una missió enviada per a explorar Mart, amb l'enviament de dos Rovers (robots mòbils), Spirit i Opportunity que havien d'explorar la superfície i la geología de Mart. La gràcia del tema es que era un missió per a 90 dies i ja va vora 7 anys...

Una noticia entre romàntica i trista és que el 13.03.06 la roda davantera dreta de l'Spirit es va trencar al creuar un esvoranc, i encara estan pensant què i com fer per a treure-la d'allà. En el pitjor dels casos, la deixaran allà com a estació fixa fent el que ha fet fins ara eficaç i eficientment : enviar dades sobre Mart, fins que la pols marciana tapi del tot les places de captació energètica i no pugui enviar res més...

O sigui, que, de vegades, ens duem sorpreses on no ens les esperem. Unes agradables, com es veure que les coses (i per extensió, les persones), ens poden donar més del que pensem i altres, no tant bones, com pot ser que en qualsevol moment estem vorejant la catàstrofe fins que caiem dins...

Res, una frikada com un altra, però com dic, m'ha fet gràcia i m'ha fet esbotzar un somriure...

Si algun en vol saber més, pot mirar a la plana de la NASA, o la plana de les seves fotografies. Paga la pena passar una estoneta...

SEREU ETERNS

2009-12-20T20:18:00.003Z

"Si perdeu aquest partit, continuareu essent el millor equip del mon; si el guanyeu, sereu eterns"

Pep Guardiola

PECADOOOOOOOOOOOOOOORL!!

2009-11-26T21:05:00.004Z

Confeso que estic pecant, i molt...

Estic entrenant en serio.

Eso sí, no matino per fer piscina ni que es cali foc a la casa... :-P

Seguiremos informando !!

Un dia en el mundo !!

2009-11-20T20:05:00.003Z

De fet és un proposito de enmienda, però com que no he trobat cap bona definició, pues...

El tema és que, després d'un estiu molt indisciplinat i una tardor molt atrafegat, intentarem tornar a prendre'm en serio els entrenaments. I aqui m'assalta el pecat de la peresa, i mica en mica el vaig superant, però costa lo seu...

Res, a veure si tornem a estar "on fire", que la temporada s'bre nova i amb perspectives. Per a ser un privilegiat cal guanyar-se'l, i encara no em fet res...

Mr. Mesas

2009-06-23T20:53:00.005+01:00

Tot a la vida té una segona oportunitat, o casi...

Despres del gran fiasco general del mes de maig (un mes per esborrar), tocava treure's l'espina.

Balaguer. Triatló distància "B".

Realment, quan et poses al teu límit i ets capaç de superar-ho, creixes fins a extrems que ni pensaves que podies creixer. Durant les 7 hores que va durar el meu periple, vaig pensar seriosament en abandonar tres o quatre cops, i tres o quatre cops vaig superar la temptació.

Tinc clars dos moments. Un, a meitat de la pujada del port de la segona volta, un port malparit, amb l'ambulància tancacursa darrera meu. Però en aquell moment tant feia continuar com girar, i vaig continuar. El segon a tots i cadascú dels metres de la primera volta del segment de cursa. Mai una competició m'havia vençut tant.

He après molt d’aquesta cursa. Errades d’estratègia, sobre tot a la bici, el meu punt feble i sobre tot a viure, conviure i superar moments foscos. El sentiment d’angoixa al veure que quedaràs “tallat”, sentiment d’alleugeriment i agraïment al veure que et “destallen”, experimentar la sensació de voler llençar la tovallola, de veure com el teu cap t’està traint, i un cop superat el cop, veure com el teu cos, exhaust, “només” et permet seguir en cursa...

I, encara que no ho sembli, he disfrutat com un gurrinu. La bici, tot i ser dura, era tot un repte, les baixades, tremebundes, gaudint molt i resant de no trobar res que et faci saltar per sobre del manillar. Guardo en la memòria la baixada suïcida cap a Balaguer (crec que mai havia corregut tant per no quedar tallat), amb una moto dels mossos al davant i la de l’organització al darrera... GRÀCIES !!

I, com diu en Carles Bou, ja soc el Sr. Mesas... ;-)

Ara, a pasar de “Medioman” a “Man sencer”...

NENNNNNNNVIOS !!

2009-04-17T19:40:00.004Z

Menys d'un mes. Exactament 29 dies...

I el meu estat és aquest...

En fin, forma part de viure...

I avui no he pogut entrenar. Fantastic. Subpupita, again...

Quien dijo miedo habiendo hospitales?

Maratona di Roma : SUB PUPITA

2009-03-27T08:59:00.010Z

Córrer una marató és sempre una aventura. Viatjar és sempre una aventura, i més si és a l’estranger. Viatjar a l’estranger per a córrer una marató cuasi frega l’aventura definitiva...

I si la marató en qüestió és Roma, només pots caure en l’aventura.

El millor de tot, com sempre no és què fas, si no amb qui ho fas, i la companyia, aquest viatge, ha estat inmillorable. Crec que no podria haver triat millors companys de viatge. Gràcies, perque heu fet d'aquest un moment especial (fin del momento Bambi).

Des de que he abandonat la categoria agonística i faig maratons pel pur plaer (sí, sí, plaer) de fer-les, crec que aquesta ha estat la millor amb diferencia...

Aquest pàjaru va còrrer en 2.07'17", i per arribar 1r li van donar una copa

(Benjamin Kiptoo)

Un país diferent, corredors diferents. Aquests italians “corren raru”. Els primers 15 quilòmetres vam anar molt anxovats, amb moltes empentes, la gent corria molt nerviosa, a tirons i frenades. Vam anar amb molta tensió fins el Vaticà, en que el grup es va estirar i vam poder córrer tranquils. Després em va sorprendre que aquí, quan la gent camina, s’aparta clarament del centre de la calçada. Allà, no, i és molt perillós quan vens fent la 2a mitja més forta, sobre tot a més si entres en tram de llambordes.

Per primer cop, vaig fer la 2a mitja més ràpida que la primera. Tampoc va ser complicat, ja que el ritme era relativament “suau” i la tensió va fer que no regalés res. I per primer cop, vaig acabar sense dolors musculars. Fruit de la (no) preparació? Fruit de fer la 1a mitja suau? No sé, però un bon fruit al cap i a la fi.

Una foto maca perquè sí

I bé, Roma val una visita llarga i amb calma. La sortida i arribada al Colosseo, senzillament espectacular. Si hagués de destacar tres imatges de la meva pobra vida esportiva, aquesta seria una, sense dubte.

Amb la volteta de 42km ja sé que aniré a veure el proper cop...

Per cert, 10a marató. Una bona forma de celebrar-ho !!

Salut i G8 !!

II ULTRA TRAIL DU MONTNEGRE - Gran Premi “Pàjares del Maresme” - Edició Marató.

2009-03-16T12:39:00.004Z

1.800m de desnivell acumulat. Pa'habernos matao...

La veritat és que un no és invulnerable ni infal·lible ni in-de-res…

I el més normal és que petis per algun lloc. Diumenge vaig petar “guapamente” en la segona edició de l’ULTRA TRAIL DU MONTNEGRE Gran Premi “Pàjares del Maresme” - Edició Marató.

Després de 2h i pico realment a ritme infernal, i després de baixar petat el turó de Montgrós, vaig acabar de buidar-me a escassos 2km de Sant Iscle. Cal dir com a eximent que dissabte vaig fer l’animal pel matí (entreno de bici en format contrarrellotge) i al vespre estava “mussolejant” a Sant Quirze (cursa nocturna a ritme força viu, també).

Això sí, la vista des de Sant Martí del Montnegre paga el barrigassu. Llàstima i sort de no haver-ho regat, perquè si no, igual li dono nom a un turó d’aquelles contrades…

Lo dit, que un no és Super-res, i tot suma, tant per bo com per dolent...

En fin, que el cos es savi i és ell qui diu quan toca descansar...

Operació llamborda

2009-03-12T18:37:00.003Z

Bé, tothom coneix la importància de l'especificitat de l'entrenament. Coneixedor de que el Marató de Roma té una part important sobre llamborda, m'he decidit d'"especificar" el meu entrenament.

Tinc previst de fer una tirada llarga en aquest carrer del meu poble...

Crec que surten unes 200 voltes...

T2

2009-03-09T11:23:00.001Z

Aquest és un moment tant bo com un altre per a fer la T2. Afegint que el número de setmanes que queden és rodo i maco (resten 10 setmanes !!), pues “miel sobre hojuelas”...

Des del 31 de gener han passat moltes coses. La millor, que he pogut entrenar cada dia al menys una sessió. I bé, passat el “death point” de cansament de la segona setmana de febrer, crec que he entrat en un estat d’eufòria analgèsica que fa que entre sessió i sessió vagi rendit, però que als entrenos respongui. Alguns, fins i tot, em sorprenc a mi mateix...

Podem dir que començo a predir quin serà el ritme de supervivència, sobretot a la bici, segment que més por em fa perquè no el puc entrenar com voldria, però vaig fent. Vaig sumant km i hores i sortint cada cap de setmana, però no és suficient. Espero que la meva “estratègia de globerete” m’ajudi a baixar viu...

En aigua i cursa, cap problema. És qüestió d’anar fent. Estic millorant força el ritme promig en aigua, però aquell dia serà una incògnita. I en cursa, vamos, sumant que és gerundi...

I mentalment, experimentant moltes situacions i sensacions. Des de dies de sentir-me invulnerable, de sentir-me el més dur de tots, a dies de tensar tant la corda amb els meus que seria millor que quedés tancat en una gàbia i no em relacionés amb els humans...

Res, queden 10 setmanes de baixada, entès com 10 setmanes de tot o res, 10 setmanes on no hi ha volta enrrera. 10 setmanes a estripar...

Au, aigua, barreta i a seguir !!

Amistat

2009-03-03T20:34:00.004Z

(gentilesa d'en X.Papell)

1.50' de xerrera
1.50' d'acudits
1.50' de projectes
1.50' de riure
1.50' de companyia
1.50' de portar claus, donuts, gatorades, aigües
1.50' d'amistat, en resum

... ben poques coses tenen sentit a la vida, i una és aquesta

Next Station : Operación Llamborda (22.03.09)

I ULTRATRAIL DU MONTNEGRE - Gran Premi Purina - Dog Chow

2009-02-17T20:39:00.006Z

Peaso perfil

Maravilloso track

Dia : 14.02.09

Hora : 08.30, aprox

Participants : 2

Distància : 24,720 km

Sistema de cronometratge : pa'qué?

Mesures antiretalladors : fer 9 km de més buscant la p**a pista que mena a la torre de vigilància...

Circuit : Difícil de descriure. Diguessim que vam sortir de Can Ginebre, a Sant Iscle; després entrem en una nebulosa de difícil record, vam acabar al Turó Gros i tirapa'tras.

A destacar :

- Invenció del fartlek caní. Mai de la vida havia corregut tant per salvar els meus mitjons...

- Confraternitzatció amb els sherpes de la zona. Sense ells, encara estariem donant voltes...

- Quins moments tant emotius en la intimitat del sotobosque...

- A falta de Woll, nos apañamos con Heineken + Estrella...

- Moltes rises i 3 hores d'un entreno de putamare, en bona companyia i un entrepà amb millor companyia, perque es van afegir tres noies molt maques i simpàtiques.

Hi ha dies que amb petites coses es fan grans...

National Geographic

2009-02-08T17:30:00.003Z

Encara que no ho sembli (que crec que sí...), això es la serralada de Collserola...

No és habitual, però de vegades les torrades duen guinda, i la de divendres duia aquesta...

Santaco's Road Runners and Mountain Cafre's Super Team

2009-02-06T17:53:00.006Z

Menú d'avui divendres

1r - menestra de verdura amb un raig d'oli
2n - hamburguesa de vacú
3r - un plàtan i una poma

i de postre...

TORRADA COLLSEROLENCA !!

BISONTE THINKS

2009-02-03T20:24:00.005Z

De tot s'apren, i de les competicions, quan no competeixes, també...

I de la Mitja de Granollers alguna cosa hem aprés...

- Que soc capaç de predir amb precisió d'un minut, la performance...

- Que si no corro i no entreno per a ser potent corrent, no estic a gust. Mal que em pesi, que no em pesa, encara soc un corredor que fa triatlons i no un triatleta que fa curses...

- Que haig d'entrenar més i millor...

- Principalment, anar abandonant la banda baixa de la potència aeròbica per a anar incidint més a la banda alta i "punxar" esporàdicament per sobre del llindar. Tampoc es tracta d'arribar als entrenos "de veure enanitos", però fraccions més curtes i intenses les necessito. M'estic convertint en un Bisonte Diesel, animal d'extensos prats, maco perque sí, però no soc jo...

- Que l'acúmul "inespecific" d'hores i km va funcionant; diumenge a la tarda estava com una rosa, ahir vaig entrenar "fortillo" a l'aigua i avui m'he jamat 15km a ritme M al tontódromo...

I bé, la Mitja, bien, gracias. Ritme Bisonte Apresurado de pujada i de Bisonte Acelerado de baixada, però sense la marxa extra que em fa sentir confiat i amb una sensació de cames pesades que no m'agradat...

I l'entreno d'avui, pues eso, 15km a ritme Bisonte Solitario. Bon ritme, sensacions incòmodes, ppm controlades. Tot suma...

Prometo no parlar més d'entrenaments !! ;-)

T1

2009-01-31T11:59:00.006Z

Bé, casi casi, T1,5...

Com definir aquests primers quatre mesos de preparació? Pues amb un senzill, "seguimos en el camino, que no es poco..."

Octubre va ser un mes força complert. Triatló Olimpic de Barcelona, Aquatló de La Ràpita (espineta clavada) i Mitja de muntanya de Sant Llorenç van servir per a treure el ganivet d'abordatge. En general bones sensacions, bons números d'aigua i cursa i un bon volum d'hores d'entrenament.

Novembre, en la linia. La cursa del Clot va deixar sensacions no gaire bones i em va refermar que lo meu és la llarga distància. Matagalls-Granollers va ser el colofó un més en la línia d'octubre, amb numeros decents en aigua i cursa, de cobrir l'expedient en bici i un total d'hores, per mi, maco...

Desembre sembla un mes perillos, però permet entrenar força si ets constant. El Cros de Granollers va ser la única competició de ganivet d'abordatge, i la resta del mes, a tallar troncs amb la destral. He aconseguit doblar tres dies seguits aigua + cursa, cosa que em deixa molt baldat en els "intersticis", però sé que quan soc capaç de nedar quatre dies seguits, alguna cosa s'està construint. En els pitjors moments d'entrenament, la imatge de l'Ampolla ve al cap i continuo patint, però al menys em distrec sabent que es per alguna cosa...

I gener ha estat un més contradictori. Per diversos motius, vaig perdre del 2 al 12... I la resta del més, a correcuita per recuperar el màxim d'entrenaments sense morir, sense esgotar-me, sense desmotivar-me i intentant mantenir al màxim la dimensió social que se li suposa a un ser humà. I bé, més o menys em salvat l'expedient...

I el que queda per devant??

15 setmanes, per acabar el 16.05.09 a l'Ampolla, 07.00 AM.

15 setmanes per acabar mort de por a la sortida de l'Ironcat

15 setmanes de molts entrenos, de recuperar bici, de mantenir l'aigua i de millorar una mica la qualitat d'entrenaments en cursa (si no corro, no soc jo)

15 setmanes per a poder patir i poder acabar rebentat amb un somriure. O no !!

... pel mig, i a falta del que pugui sorgir, Maratona di Roma al cantu, amb amics i com a tirada llarga... :-)

... en fin... FÀCIL !!

Vinguen, sigamos para bingo...

Pueblerinu en Madrid

2009-01-13T21:40:00.007Z

(imatges "gentilesa" de Chelo Quero)

Per dos dies no em va agafar aquesta estampa... llàstima !!

... I llàstima que no hi hagi foto de l'estàtua a l'àngel caigut coberta de neu...

Si, em declaro fascinat per Madrid, pueblerinu amb boinaroscaxapa i tot... :-)

Yo me bajo en Atocha

2009-01-09T13:15:00.004Z

Sempre que vaig a Madrid, bé de camí, bé punt de trobada, acostumo a arribar a Atocha.

D’aquest lloc del mon, tot em fascina. Molta, moltissima gent per tot arreu. Lloc de pas, punt de sortida i punt d’arribada. És com un pròleg a una ciutat a la qual encara no li he pres el ritme, i a la que tinc una rara fascinació...

Com que soc incapaç de coordinar res, sempre acabo esperant hores al Botànic de l’Estació d’Atocha. Un lloc fascinant. Al menys per mi, que vinc de províncies !!

BON ANY 2009

2009-01-01T14:06:00.003Z

BON NADAL

2008-12-25T13:09:00.004Z

Para todo lo demás...

2008-12-18T18:14:00.004Z

- abonament piscina : 22,15 €/mes
- banyador : 18,00 €
- gorro : 0,00 € (gentilesa d'en JMdL)
- ulleres : 14,95 €
- pales : 18,00 €
- un equip de natació francès femení entrenant al carrer del costat amb nanobanyadors : NO TE PREU !!

NOTA : tot i les condicions "adverses" s'ha acabat l'entreno que hi havia de forma digna. Això sí, el camí de la pileta a la porta del vestidor, en apnea profunda...

Operacions vàries...

2008-12-17T22:02:00.003Z

Per l'any 2009 tenim varis operatius engegats...

- 22.03.09 : Operació llamborda, també coneguda com Operació Lambrusco

- 16.05.09 : Operació Lagavulin (y punto)

No hi ha res com tenir amics...

XLII CROS DE GRANOLLERS

2008-12-14T20:48:00.004Z

Cros és...

... retrobar els amics...

... fer-ne de nous...

... mal de panxa pre-competició...

... colzes...

... fang ...

... sensació d'anar amb el cor un metre devant teu...

... mal de cames...

... que no te doblin els primers !!...

... no perdonar ni una...

... i sobre tot...

... si pots llençar un matxetassu, llençar-lo i com manen els cànons, a 150m de l'arribada !!

I com va dir el filòsof : "Al loro, que no estamos tan mal", però una mica viejunus i per no tirar massa coets, també.

A hivernar i entrenar, que la primavera porta timbals de guerra.

B.I.R.D.

2008-12-10T10:28:00.001Z

De vegades, la vida té formes complicades de dir les coses més senzilles...

Virus...

2008-12-03T19:25:00.002Z

I jo que pensava que m'havia curat passats 4 anys...

Però no.

M'ha tornat a picar. I aquest cop amb més força.

MATAGALLS - GRANOLLERS

2008-12-02T19:05:00.005Z

Matagalls, les Agudes i el Turó de l'Home.

("gentilesa" d'en Xeix)

Aquesta travessa ha set espectacular. Ha deixat una emprenta difícil d'esborrar.

Tot el conjunt ha set increïble. Compartir més de 20km amb la fura Ramon (bé, ell estirant de mi...) és un luxe que no pensava tenir, pujar a trenc d'alba el Matagalls pel coll Bordoriol amb un vent que presagiava un cim èpic, arribar al cim del Matagalls, un dels mites de la muntanya a Catalunya, en unes condicions tremendes de vent i fred, trobar-se allà dalt amb el Lluis i en Carlos, un amic que feia anys que no veia, enamorat de la muntanya, també. La baixada cap el coll Formic cridant i (re)lliscant per les plaques de neu. Els kilòmetres en solitari, barallant-me amb mi mateix, el dolor i el cansament. Els diferents paisatges al llarg dels 40km (oficials; ja seran més en la realitat)...

I el mal de cames que encara porto !!

... però paga la pena. Potser no tenim sort, però som afortunats...

Trepitjant història...

2008-11-19T16:04:00.003Z

Diumenge, al forn de pa, i mentre que faig cua, agafo la gacetilla municipal. Una noticia :

"Dins de les jornades "A les armes, colomencs!" commemoratives dels bicentenari de la Guerra del Francès (1808-2008) a Santa Coloma de Gramenet, el Museu Torre Balldovina ha programat una visita guiada al Pla del Campament...

En un recorregut pel arc de la serralada de Marina, s'explicarà els fet ocorreguts in situ al Pla del Campament, zona situada al voltant del Monestir de Sant Jeroni de Murtra i al planell de les Ermites (de Sant Onofre i Sant Climent) i fins al Puig Castellar, on hi havia establert un important contingent de miquelets comandats pel general Milans del Bosch..."

I la noticia continua explicant que la zona on habitualment entreno i em deixo el fetge era una zona estratègica per a atacar els destacaments de tropes napoleòniques situats al pla de Barcelona, primer per la seva posició en alt i per les zones boscoses de la Conreria.

Lo dit, trepitjant història. Qui m'ho havia de dir...

Po'favó, que no se me hunda el culo...

2008-11-13T20:15:00.005Z

Sessió de fraccionat : 5km L + 4km F + 3km L + 2km F + 3km L (pa'casa).

Lloc : Can Dragó.

Al bloc de 2km F anava pensant justament això "po'favó, que no se me hunda el culo!!"

I perquè, perque significa que baixa la cadera...

... i si baixa la cadera, la gambada s'escurça, i no es tant potent...

... i si no es tant potent, es fatiguen els musculs...

... i si es fatiguen perdo el ritme...

... i si perdo el ritme el centre de gravetat em va fent saltirons...

... i si em fa saltirons no soc eficient...

... i si no soc eficient, també perdo el ritme...

O sigui, que segur que no em regava el cervell, perque anar pensant en la biomecànica de la cursa a peu quan el fetge va tres metres per devant meu és que no em rega bé...

Ah !! Els ritmes, bé, gràcies. Formen part del secret de sumari... ;-)

Tololo

2008-10-30T20:14:00.003Z

Avui ha estat el primer dia d'entrenament amb canvis de ritme des del maig.

Tocaven 15' cc L + 2x(2km M + 1km F + 1km L) + 15' cc L. Una cosilla apañá, vamos...

He acabat tal i com mostra la foto...

Mitja Marató de Sant Llorenç Savall

2008-10-28T10:55:00.003Z

Després de …

- Matinar com un campeon (tot i que el canvi d’hora ha ajudat).
- Patir un dels circuits de cursa de muntanya en distancia mitja marató més durs que he fet mai.
- Caure com un “torpe” en la zona més plana i més senzilla del circuit, sense ni tant sols haver relliscat ni un cop als trams més tècnics…
- Acabar viu, fet llesques...

L’únic pensament que tenia a partir del km 17 era aquest...

Ejem...

2008-10-26T20:45:00.003Z

Em sé d'algu que necessitarà aquest trastu...

Operació llamborda

2008-10-17T07:55:00.003Z

Salut i labrusco !!

Les tres dimensions del desert i els nedadors zen

2008-10-15T08:10:00.003Z

(Aquest cop no poso foto de medalla, sino del desert...)

Diumenge vaig participar en l’Aquatló de La Ràpita, en el meu camí a l’autodestrucció (tres caps de setmana seguits competint en proves de mitja/llarga distància minen qualsevol). Una prova en família, amb la presencia inesperada de Pilar Hidalgo y Sebastien Gacon, tant grans esportistes com persones. Potser el fet de ser 16 participants va fer que estiguessin relaxats i propers.

Després de la primera carrera, amb un grup estirat, el desert. Dos voltes de natació a un triangle d’uns 1000m. Dins de l’aigua, cap referència. La tempesta, el vent, la corrent, va fer que el desert de l’aigua i el desert de l’aire s’unissin. Era impossible destriar on començava un i acabava l’altre. Un cop fora, al segon segment de cursa, en solitari, per la barra del Trabucador, l’estranya sensació de córrer literalment per un desert. Novament, el desert de l’aire i el desert de la terra s’havien fos en un. Per un moment la sensació de no haver ningú més va ser irrepetible...

I finalment, la sensació d’haver superat un repte, el repte de no donar-se per vençut quan els elements no juguen a favor, quan no tens cap referència i quan una activitat que creus per la ma et pot mostrar una part que desconeixies...

Els nedadors zen. A la meva piscina hi ha tres o quatre espècimens natatoris curiosos. Jo els anomeno “nedadors zen”. Tenen el curiós costum de nedar moooooooolt lentament, fent la part aèria de la braçada realment lenta, i durant un moment, en el punt més alt, el braç resta aturat mentre que avancen. Curiós. Requereix tal grau de concentració en el moviment del braç que per força ha de ser una pràctica zen...

YA SOY MORATONIANO !!

2008-10-08T17:18:00.004Z

Escenifiquem-ho :

Platja de la Mar Bella, aproximadament, les 10.15 del matí de diumenge 5 d'octubre, sortida de l'aigua del Triatló de Barcelona, distància Olímpica...

Aixeco el cap, veig la vora de la platja. Localitzo la sortida La trobo, es un arc una mica estrany i fosc, dificil de localitzar pels "gatoyesos" com jo. Reoriento la braçada, peus a la sorra, em baixo el neopré, entro lateral, un tiu em talla la traçada i... CRACK !!

Em foto una hòstia al peu amb aquelles travesses que conformen la pasarel·la de la platja. Quin maaaaal !! A la T1 ni m'hi fixo ni tinc temps ni em recordo. Faig la bici. A la T2, amb el canvi de sabatilles, per curiositat, miro. Un tallet en un dit. Quan acabo i em trec les sabatilles, al costat del dit amb el tall hi ha una forma blaugrana que és o era un dit... QUIN BLAU !!

YA SOY MORATONIANO !!

Amb un acurat tractament d'ibuprofé, gel i una mic de cuentu, perque no, avui ja sembla un dit, tot i que continua amb uns colors molt macos...

I la resta?Bé. Natació ben guarra, amb molts cops, enfonsades, estirades de peu i demés, com a mi m'agrada. A l'inici de la segona volta "tiren" a l'aigua als de la 3a sortida, just quan passem natros. La guerra, vamos... La bici, bé fins el 30Km. A partir del 30k van sortir els km de bici que no he fet i els de marató que vaig fer la setmana passada. Circuit macu i paissatgistic, amb parts ratonils i girs de 180º que no afavoreixen als globerillus com jo. I la cursa a peu, agònica, com pertoca a un triatló. Avanço gent, però encara estic lluny de l'aniquilador que era. Temps al temps.

Continuem camí de l'autodestrucció. Next station, Aquatló de La Ràpita, Campionat de Catalunya Absolut... El Barril i els seus musclos i escopinyes m'esperen !!

NOTA : ja te nassos que les uniques fotos oficials meves siguin a la bici. Si és que els fotògrafs tenen molt mala idea... :-)

NEFTENGA

2008-10-01T13:02:00.002Z

2.03'58"

Sense comentaris. El més gran entre els grans

El olor de las grandes batallas

2008-09-30T17:09:00.006Z

Dissabte, 27 de setembre. 11.30 hores. Al sortir de l'Estació, en el més pur estil Maximo "Gladiator" aixeco el nas, miro el cel i ensumo. Envio un sms : "Se respira el olor de las grandes batallas". Zero vent, sol, un pel de fred. Zèsar em confirma que el dia s'ha aixecat amb boirina, però no tant espesa com l'any passat.

Diumenge 28 de setambre. Maratón de Zaragoza. El dia. Continuo amb "aquell" olor al nas. El dia serà gran, molt gran.

Totes les maratons son especials i diferents. Aquesta em queda al record per ser la que amb diferencia pitjor i amb menys kilòmetres he preparat, i en canvi m'ha donat més satisfaccions interiors. M'he dedicat a aprofitar el magnific dia i gaudir de l'ambient i del paisatge. Diria que he visitat racons desconeguts d'una ciutat que visito sovint a ritme de rodatge.

He gaudit de cada km des de l'inici al final. A partir del 36k els kilòmetres no acumulats han passat factura, i he patit com crec que en cap marató. Però me n'he sortit. Ramon, quina gran frase, la mítica "Hem de sortir vius d'aqui". M'ha acompanyat del 36 al 41,5k. A partir d'allà he recuperat l'ànim i m'he dedicat a dir-li als companys de cursa que es possesin guapus, que no es pot arribar amb cara de mort.

Dit i fet. En 10 maratons, aquesta és la primera i única que entro amb un riure d'orella a orella.

M'he enrecordat i he corregut per tanta gent que m'estimo que em sembla injust dir ni un sol nom. Esteu al meu cor i ja sabeu qui sou... ;-)

Ja em renovat el carnet de maratonià 2008. Ara, a per nota a Donosti !!

Next station : Triatló de Barcelona - distància Olímpica.

"No hay mayor victoria...

2008-09-18T14:22:00.003Z

... que presentarse en la linea de salida sabiendose derrotado"
Antoine de Saint Exupery

Bé, no és de Saint Exupery, pero com m'agrada el Petit Princep, m'agrada la frase i ell no em pot replicar, pues adjudicada li queda...

I això vé a raó de que a deu dies vista de la Marató de ZGZ, porto menys km de la bici del Papa, que quan passo dels 90 minuts d'entreno veig aparicions en en altres segles es qualificarien de miracles i es mereixerien una ermita, i que sé positivament que patiré...

... però bé, a aplicar la frase, tancar el ulls i tiraquetevas...

Triatlón para dummies

2008-09-12T21:47:00.007Z

sin pelos en la lengua, con pelos en las patas...

Ingredients :

- una bici

- un casc

- un parell de sabatilles de bici

- un parell de sabatilles de còrrer

- monu triatlètic (que és más molón)

- ulleres de natació

- pseudoprojectedetriatleta (servidora de vosté)

Lloc : Sant Vicenç de Castellet.

Preparació : agafi's els ingredients i barreji's en el lloc. Il·lusió i ganes al gust. Vistes de Montserrat baixant a 40imolt Km/h...

Resultat : grandissima matinal de la Diada. Natació en piscina, circuit de bici durillu amb llantassu inclós a partir del 10km. Circuit de cursa per cridar la mama. Entrepà de butifarra espectacular.

Felicitats a Tijaman pel seu podi veteranu, ell que remugava...

I love this game.

Next station : Zaragoza Marathon

El clan de les ombres

2008-09-10T21:16:00.003Z

"son" she said "have i got a little story for you..."

Servidora sempre intenta sortir a correr a la mateixa hora, però casi mai ho aconsegueix. Les horas s'allarguen. Avui ha estat un dia d'aquests, i entre pitus i flautes he acabat sortint a les 20.15...

He decidit, casi instintivament, tirar cap a la muntanya...

En aquells instants, el dia deixa pas a aquell moment incert entre la llum i la foscor en el qual les ombres deixen d'existir...

"...i...i'm still alive"

Segur? No. En aquell moment les ombres abandonen els peus dels homes per a formar part de la silueta. I és quan no et creues amb persones, si no amb ombres. Ombres silencioses, ombres que esbufeguen, ombres al cap i a la fi...

I en aquell moment et preguntes perque tot no pot ser així...

is that the question

and if so,...if so...

who answers? who answers?

i...i...i'm still alive

i...i'm still alive

... i de fons, "Alive" de Pearl Jam. Irrepetible.

Pepitugrillu

2008-09-02T10:56:00.001Z

Bé, pues mi pepitogrillo de turnu que em diu que actualizi el blog o em caduca...

Actualizado está.

Será el calor ...

2008-07-24T20:13:00.010+01:00

(dedicat als meus amics "Los Multielásticos", porque "Hoy seremos grandes...")

Durant tres setmanes, aquest ha estat el meu hàbitat...

Durant tres setmanes, molt esforç, exigència, disciplina i sobre tot molta il·lusió per a començar a posar els ciments d'un equip. La darrera setmana ha estat la fita de tres anys junts, sacrificant estius a canvi d'una carta a l'octubre...

La generació 92 marxa cap amunt, es llei de vida.

Gracies a Paloma, Irene, Lara, Izaskun, Olga, Laura, Alicia, Maria, Rebeca, Paula i Àfrica, les supervivents de 40 noies, per tres anys d'esforç i dedicació, i de fer-me veure que podem ser grans si sempre entrenem per millorar, sense que importi quina hora és o haver d'anar corrents sense dutxar-se a dinar o sopar per estirar els entrenaments, de fer kilómetres per veure un partit, d'aprendre que l'èxit no val res si algú es queda pel camí...

Enveja sana de qui es queda per a intentar que la generació 94 sigui, al menys, digne del vostre record...

De nou, GRÂCIES !!

Buena Vista Social Club

2008-06-04T20:12:00.004+01:00

Avui he fet un entreno "social".

L'objectiu al sortir de casa era anar a Can Dragó, fer més voltes que ningú, fondre algún company de grup, arribar més torrat que una espardenya a casa, tot molt adrenalínic i molt jevi-extreme...

Arribo i no els veig... Faig una volta per fora i tampoc. Miro dins les pistes i els veig a la gespa ¿?¿? Avui tocar córrer pel jardí????

Avui un grup tenia 3x1.500 a un ritme ofensiu per les meves oïdes, i un altre un 2x5x200m a ritme Match-2.

QUE HA FET EL MENDA?

- Xerrar amb el "Mudo" (no rieu), que s'ha apuntat a la moda del tapping de colorets...

- Xerrar amb en Fabi, que amb 60 anys roda als meus ritmes de sèries...

- Veure Olguita tocar-se la ***** a 4'00"/Km...

- Xerrar amb en Coque i convènce'l que faci l'Espluga al juliol...

- Xerrar amb el Fede, que posa nerviós de lo nervi que és...

- I tornar-me cap a casa fent recerca visual de perdius, cordornius, pulardes i altre aviram...

Total, que un entreno que no havia d'haver baixat de 20km en la meva ment s'ha convertit en un trote "lucepalmito" per les pistes...

També he aprés que, tot i que la vanitat és un tret de caràcter, també ho és la humilitat i el fet d'acceptar que en aquest mon tots som nouvinguts...

Sense comentaris

2008-05-28T19:07:00.002Z

Tom Waits (algo així com l'enviat de Déu a la Terra) actuarà el proper 12 de juliol al Kursaal de Donosti i els dies 14 i 15 a l'Auditori del Parc del Fòrum de Barcelona en el decurs de la seva gira Glitter and doom Tour.

Preu de les entrades a Barcelona : entre 100 i 125 euracus.

Lo dit, sense comentari (o sense que dintre de comentari hi hagi una grolleria, improperi o paraulota més o menys escatològica).

Two Stones Race

2008-05-26T19:39:00.004Z

(o sia, la Pujada a les Dues Pedres)

Feia quatre o cinc anys que no la feia, i enguany em venia de ganes. Com sempre, jugar a casa es fotut, en part perque et sents incòmode competint en llocs per on entrenes (la mentalitat és totalment diferent), amb el comporta a nivell de ritmes, i per la incomoditat de veure molta gent en llocs en els quals en 40 minuts no veus un ànima. Com a contrapartida, l'organització és acollidorament familiar, el locutor hi posa la seva i es fa a 3' de casa...

El dia es va aixecar rúfol, i 30' abans de la sortida ja plovia amb ganes. Va estar plovent amb desigual força tota la cursa. Al coll de la Vallensana una bonica boira no deixava veure més enllà de 50m...

La meva cursa en plan gasosa. Moltes bombolles fins el km 5, pujada massa forta de la Hípica i a l'arribar a la trialera de la Vallensana ja anava més pa'llà que pa'cà... Sort que la baixada de l'antena la tinc coneguda, i això és important per no anar-te pel terraplen...

Una cursa maca, tant en organització com en recorregut en la qual em canviat unes vistes magnifiques sobre els pla de Barcelona i el de Badalona i Montigalà per unes condicions metereològiques que amplificaven l'èpica. Diguessim que és una cursa de muntanya de dificultat mitjana, però trencacames...

En fin, una altra més, una altra menys...

L'Alba

2008-05-14T08:53:00.002Z

Intentar parlar d’una cosa que has estat desitjant fer i que per diversos motius has anat posposant, no és gens fàcil. S’acumulen el sentiments, i es barregen els de les expectatives amb els de la pròpia cosa...

Aquest és el meu cas amb la Cursa de l’Alba... Feia 10 anys potser que la volia fer, i entre pitus (altres curses) i flautes (altres coses), no ha estat possible fins aquest any.

Com això de les cròniques no és lo meu, em quedo amb detalls, instants...

- La duresa del temps climàtic : tímid sol a la sortida, tapat pujant, boira a Sant Jeroni, pluja pel pla de Sant Joan, algo de solet baixant i de nou tapat...
- La pujada i baixada del tram final d’escales a Sant Jeroni, entre la boira. Un moment adrenalínic i amb una certa tensió.
- Creuar pel monestir amb apenes cinc persones.
- La baixada de les Bateries. Dura, però penso que, en sec, encara podré baixar millor. Tot i que em refiava de les meves sabatilles, no les tenia totes...
- El toc de campanes del Monestir baixant. Jo pensava que tenia el monestir per sobre meu, miro a l’esquerra i... estava encara molt a sota !!
- El fet de trobar-me amb molta gent, alguns habituals de les curses i altres coneguts.
- I no pot faltar... el tros d’entrepà amb butifarra que em vaig crospir tot assegudet en una taula, mirant la muntanya !!!

Montserrat és una muntanya sagrada pels catalans. La seva història i el seu relleu la fan úniques. Potser una forma respectuosa d’apropar-se és en silenci, cadascú ho veu d’una forma. Jo només recordo, en el tram més dur psicològicament (el tram de les escales del Monestir a Sant Jeroni) una cua de corredors pujant en silenci, més o menys fatigats, el soroll d’aigua caient a la meva esquerra i un fort vent que arrastrava la boira...

Torrada Marinera o l'enigma del "oso hormiguero"

2008-04-23T17:48:00.008Z

plànol de la torrada

Bertus i servidora anomenem "torrada" als circuits per entorn natural, generalment per corriols i alguna (auto)pista forestal. Hi ha poques consignes :

- 90' de durada i 15km de recorregut
- abans trepitjar un corriol que una (auto)pista forestal

I fidel a aquestes premises, ahir vaig aventurar-me pels meus dominis. I de la torrada a la Serra de Marina surt la famosa Torrada Marinera, que espero que sigui versió 1.0...

No son 15k, sinó 16,2k. El GPS no em detecta res fins arribar a la (auto)pista d'entrada al Parc, junt a Torribera. Esquemàticament, el tema es pujar a la Creu de Montigalà, anar a buscar la Torre de Vigilància alfa per darrera del Turó del Pollo, fer la Vallensana i baixar per una (auto)pista paral·lela al camí de la Carrerada; passar el Monestir per darrera i baixar cap a casa.

Crec que si estiro una mica més el tema, arribo a 20km macus perque si. Terreny ondulat per (auto)pistes forestals i algun corriolet modest. Vistes magnifiques ahir al vespre, amb el crepuscle a sobre... Cal dir que vaig clavar el temps (bé, 1.27'...)

Perfil. Fa por però menys

És un circuit maco on lligues falsos plans amb pujades moderades/dures. Crec que pot ser un magnific circuit llarg per a veure si s'està fort... ;-)

Lo mismo que hacemos todas las noches, Pinky...

2008-04-23T14:47:00.005Z

Qui recorda "Animaniacs"?

Hi havia dos personatges, Pinky i cerebro, que sempre intentaven de conquerir el mon. Els capítols acabaven amb aquest diàleg...

Pinky: - ¿Y qué haremos esta noche Cerebro?
Cerebro: - Lo mismo que hacemos todas las noches, Pinky. Tratar de conquistar el Mundo !!

A la vida, s'ha de perseverar. Per molt que es tanqui una porta, cal seguir picant. I, de vegades, es tracta de passar de la porta i fer un forat a la paret, però si tens els objectius clars, tot suma...

Aps... Feliç Sant Jordi !!

Catarsi

2008-04-22T07:46:00.002Z

Circuit torrador de divendres. Maco perque sí.

Des del moment en què vaig renunciar “oficialment” a l’Ironcat, he sofert una curiosa transformació.

Com si m’hagués alliberat, els entrenaments, sobre tot els de cursa, que eren força fluixots han passat a sorprenents. Dos sessions de 20’ a ritme per sota de 3’50”/km i tirant del grup, manat, organitzant, i una sessió de sèries de 1000m per sota de 3’30”, a més d’alguna torrada per muntanya feta a bon ritme.

Potser el fet de veure que no hi arribava em llastrava, o potser el fet de tenir que buscar objectius nous m’ha revifat...

Com diu el meu amic Moreno, “hay que ver cómo es la puta mente humana”

A considerar...

2008-04-16T14:50:00.002Z

Un dia perfecto para los canguros

2008-04-09T19:40:00.004Z

(Aquest títol sense solta ni volta vé arrel d'un relat curt d'un autor japonès que el meu germà estava llegint l'altre dia...)

Bé, tot a la vida arriba. I també arriba el moment de prendre decisions.

Renuncio a l'Ironcat 2008

No he pogut entrenar bé. Hauré fet dos mesos "correctes" de volum, i amb això, i la meva experiència (que es nula) és un suicidi. Les darreres tres setmanes, per diversos motius, tampoc he pogut entrenar com jo voldria, i a més porto una setmana amb dolors musculars que no associo a la fatiga. A més el coco no ajuda, i no aconsegueixo focalitzar la meva energia en l'Ironcat. Tot suma...

Una persona molt propera a mi em preguntava si em feia mal el fet de prendre aquesta decisió. No. No perque crec que en cap moment he estat en condicions d'afrontar un repte com aquest, i per tant, no tinc la sensació d'haver perdut el temps (tot i que l'he perdut). M'estimo més aturar-me, baixar una mica l'exigència i preparar el 2009 que arribar malament, patir, arriscar la salut i acabar sense ganes de tornar.

I ara, què? Pues a redissenyar la temporada, circuit català, algun B, alguna cursa de muntanya, alguna marató preparada d'avui per demà. Recuperar l'energia i els entrenaments.

En fin...

3r Temps

2008-03-29T23:13:00.004Z

De vegades, un no sap com, es troba fent-se fotos com aquesta...

I de vegades, un no sap com, veu que algunes de les millors coses de la vida potser es troben en fotos com aquesta...

Sopar de maruxots, sense parelles. Molt riure, bon menjar, bon beure, moltes bromes, molta conya i molt costat fosc. Potser la vida es fer el camí ben acompanyat...

Apunteu : Zaragoza, 28.09.08...

El niuet

2008-03-27T20:58:00.004Z

De vegades, un té una alegria immensa de fer coses que poden semblar senzilles o petites...

Us presento el link dels meus amics Alex i Noemí, el Niuet. El linko amb suavitat i molta vaselina, com correspon...

Sobren els comentaris o les paraules. Primer perque no s'em donen gaire bé, i segon perque estem per matar a Bambi, i no per alimentar-lo amb frases edulcorades...

... però un petò (o quatre, que sou un munt!!) si que us el faré...

Obaba

2008-03-25T22:34:00.005Z

camí d'Obaba al pavelló d'Elizondo

Hi ha un nivell intermig a les coses on hi ha més sacrificis que recompenses, però aquestes, per petites que semblin, compensen. No és ni el fons del pou ni l'Olimp, però saps que per aquests moments val la pena seguir a la carretera...

Bé, pues així em trobo jo en el tema de l'handbol. Aquesta Setmana Santa m'ha tocat posar-me rodes i estar, en vuit dies, a Alcorisa (a prop de casa), a Móra la Nova (l'etern retorn) i a Lekaroz, a Navarra...

Parlem de Lekaroz. Després d'una sorpresa inesperada, faig cap cap allà. Només sabia que estava a la vall del Baztan. Després d'un tranquil viatge, hi arribo a l'entrada de la vall, i allà comença una de les experiencies més deliciosament màgiques de la meva vida de nòmada de l'handbol.

De sobte, el GPS comença a enviar-me per camins pels quals passa un cotxe i gràcies, enmig de caserios. Reculo dos o tres cops, i la natura fosca, a mitjanit, em convida a entrar en un mon màgic. Acabo en una taberna el centre de Lekaroz, i l'amo em regala una conversa ben curiosa...

-Perdone, la residencia?

- Residentzia? Qué residentzia? Aqui no hay residentzia. Eso es en Elizondo...

- Mmmm... Sí, bueno, un lugar para dormir y eso, como un albergue...

- Aaaaaaaaaaaah... Albergue!! Si, albergue si, pero te has pasado de largo, oye. Es 100 metros mas abajo...

- Gracias !!

I sí, els 100 metres eren més de 500...

Al dia següent, el mon rural basc (tot i que fos a Navarra), m'envolta, i vaig viure uns dies ben macos i curiosos, envoltat d'una natura espectacular, de la qual estic enamorat. Només em va saber greu no tenir temps de visitar Roncesvalles o Saint Jean de Pied de Port... Recordo que de la residentzia al pavelló teniem 1,5km de camins entre caserios, i era un passeig deliciós, tot xerrant d'això i d'alló...

Us juro que vaig enviar un sms dient "acabo d'entrar a Obaba", en relació al mon màgic recreat per Bernando Atxaga a Obabakoak, una de les obres més maques que recordo haver llegit.

Potser la vida et deixa portes entreobertes per a retornar a vells llocs... Algun dia hi tornaré. Potser no és aviat, però aquella terra i jo tenim un deute...

Algú té melmelada?

2008-03-09T20:01:00.005Z

El final de la setmana ha estat demolidor...

Divendres quedo amb el Rajoman a les Aigues. En condicions normals significa un trotecillu més o menys intens gaudint de la fauna ornitològica. Però amb ell significa enfilar la pista dels Bombers i fer una bona torrada (d'aquí lo de la melmelada...)

Perfil del circuit de la torrada. No és tant dur com sembla...

Al final vam fer cap la zona del turó de la Magarola (conegut a partir d'ara com el turó de los toriles, per les barreres de fusta que han col·locat, no sé amb quin sentit). El tallafocs que jo coneixia és ara una autopista de terra, estupenda pels BTTerus però sense l'encant salvatge que tenia abans. Trobem un corriol i ens ataca l'adrenalina : baixada molt guapa i a estones trepidant, gens tècnica i algun tramillu aeri. Arribem a peu de la trialera del començament del Marató de Collserola de l'UEC Horta. Pujada dura, amb la torrada conseqüent al cim. Carenejem una mica i turó de la Magarola. Després, tornada civilitzada a les Aigues.

Avui, turó del Pollo (o de Puig Castellar) extended. Pujada tranquila, però amb un tram durillu, careneig ondulant fins la torre alfa i després tornada pel camí invers al circuit de les Dues Pedres. Baixada per la Vallensana a anar a buscar Can Dimoni. Un circuit que he fet mil cops, tranquil, ondulant, adrenalinic si estàs bé i durillu si estàs tocat. No informo com anava avui, per si hi ha algun rival llegint...

Perfil del circuit de Puig Castellar. Hasta és maco...

Dos sortides guapes, exigents i reconfortants...

OKUPA

2008-03-05T10:15:00.001Z

Alex, servidora, Albert i Jordi, quina gran cursa

Diumenge vaig tenir l’oportunitat de viatjar d’okupa en el tren de les 4 hores al Marató de Barcelona. Algunes cosetes...

- Molta, molta gent al carrer. Quina diferència amb les maratons semiclandestines que vaig còrrer a inicis del 2000. Espectacular el pas per Glòries i molta gent a la resta.

- El circuit continua sense agradar-me. Potser perque l’he fet a trams molts cops, potser perque no m’agrada correr a BCN, potser perque...

- Dia d’escabetxines. Molta calor, molt sol i molta humitat. Vaig “entrar” al 19k i vam avançar molta gent, alguns en estats força durs. A partir del km 28-30k, vaig començar a veure situacions que ni tant sols imaginava que podien passar, acostumar a viatjar en trens més ràpids.

- Grandíssima cursa de Farruquito i Jordi, punxada d’Alex. El marató no perdona...

Per lo demés, grandissim cap de setmana. Visites inesperades que alegren la vida i el fet de poder ajudar els amics a assolir els seus reptes fan que, de nou, pensi que soc afortunat de ser com soc i fer el que faig...

Gran Matinal

2008-02-17T20:33:00.004Z

Aquest matí he anat a rodar amb els meus maruxots : Farru-estuquito, Kilt72, Chinchan, AVIstal, i la teniente BLNK. També han vingut uns txocos i unes croquetes, però ningú sap com, han desaparegut...

Entreno fantastic. Kilt72 i servidora fent la goma per a que la teniente no s'ens perdés pels puestus i per altres motius diguem-ne "estètics"... De tornada, al veure que el gallet anava una mica crescut, casi ens ha demanat que li fessim la pell, i ha hagut atxassu... Ha estat dels guapus, aprofitant una rampeta. Després, atxassu sobre kilt72, però he fet llarg i he arribat netejant de colilles el passeig amb la llengua. Al final, uns 19km a un bon ritme. Em trobo incomode, pero les coses surten. Serà l'edat...

El circuit, per la platja, de Canet a St. Vicenç de Montalt, amb salt de via ferrea inclosa...

Bocata, tapetas, canya i demà serà un altre dia. Gran matinal.

Mitja Marató de Granollers

2008-02-04T20:42:00.000Z

On és Wally? Al pas per La Garriga

La Mitja és com el New York de les mitges a Catalunya. Potser no és la millor prova (per mi, segur que no), però s'ha d'anar. L'organització (tot i el problema de cronometatge d'enguany), el circuit, el caliu a Granollers i La Garriga... fan que sigui una mitja atractiva.

L'he vist creixer fins el 5.000 llarguissims, i em comença a semblar massa gran per les proves que m'agraden ara, però bé, fins que peti, o el preu sigui encara més escandalós que ara, allà hi serem...

Arribo i ja tinc gresca. Gemma es dedica a castigar-me psicològicament, mentre que intento mantenir alguna conversa seriosa amb en Jordi. Escalfo amb ell i m'hi poso. A la sortida em trobo amb en Coque (a) el Padrino. Farem bona cursa avui...

Sortida a muette, i slalom fins el 6k. A l'entrada de la Garriga em fa un orcoattack : Comença a plorar que no es troba bé i acaba foten-me un atxassu a l'11k de muette. Fins aquell moment anave a 4'25"... Intento no baixar i pujo el ritme fins a 4'05" i menys. La baixada es tremenda, apretant les dents. Segons la classificació avanço 64 llocs de baixada...

En fin, que arribo fort i acabo força bé. Avui he vist que el coco és basic, i si no hagues apretat les dents al pujar seguint al Coque i al baixar "por mis c*****es", hagues fet una marca mediocre, i ara tinc una marca decent i unes bones sensacions.

Com diu el meu amic Juan, de León : "Hay que ver lo que es la puta mente humana"

Per cert, Gemma, et guardo lo de l'1.45'...

Waiting On A Sunny Day

2008-01-28T20:32:00.000Z

Dedicat als que caminen entre la boira, inclosos els que viuen a l'Osona o a Lleida com lo meu germà...

Bruce Springsteen - Waiting On A Sunny Day

It's rainin' but there ain't a cloud in the sky

Musta been a tear from your eye

Everything'll be okay

Funny thought I felt a sweet summer breeze

Musta been you sighin' so deep

Don't worry we're gonna find a way

I'm waitin', waitin' on a sunny day

Gonna chase the clouds away

Waitin' on a sunny day

Without you I'm workin' with the rain fallin' down

Half a party in a one dog town

I need you to chase the blues away

Without you I'm a drummer girl that can't keep a beat

And ice cream truck on a deserted street

I hope that you're coming to stay

I'm waitin', waitin' on a sunny day

Gonna chase the clouds away

Waitin' on a sunny day

Hard times baby, well they come to tell us all

Sure as the tickin' of the clock on the wall

Sure as the turnin' of the night into day

Your smile girl, brings the mornin' light to my eyes

Lifts away the blues when I rise

I hope that you're coming to stay

On t'é lo meu fetge?

2008-01-28T18:04:00.001Z

El crack en acció, rodejat de samarretes verdiblanques

Cros es fetge a la boca, sabor a sang i el cor dos pams per devant teu. Cros es morir pujant i morir baixant. Cros es un patiment continu. Cros es tenir por del que ve darrera perque saps que no podràs seguir-lo ni aguantar-li el canvi...

Pues tota aquesta descàrrega d'adrenalina la vaig tornar a sentir diumenge al circuit del Parc Catalunya de Sabadell, 47è Cros de Sant Sebastià. Tocava puntuar per clubs i allà que vamos...

El circuit es punyeteru. Cal fer la pujada de darrera a ritme per a no morir a la 3a volta. Jo ho vaig aconseguir i vaig morir a la 4a... La cursa va ser "divertida", barallant-me tota la cursa amb un de l'Igualada i dos de l'Olesa (o eren tres??? Semblava una peli de xinus, tota l'estona veient samarretes verdiblanques...). A més, un portava claus (amb lo sec que estava tot) i a la part pedregosa semblava que li ballava la dentadura postissa...

Al final, un crono acceptable, y una sorpresa. L'Olga, nou fitxatge (i va fer #9 en F35, la tia !!) em diu que em va veure molt bé... ¿?¿?¿ A mi???? Si m'estava arrastrant... En fin, no hi ha res com tenir admiradores...

ENYORANÇA...

2008-01-23T20:17:00.000Z

Repassant fotos, he trobat aquestes de diverses fonts i persones (gràcies a tots!!)

I m'ha entrat una enyorança... Aix, sort que queden tres mesets per a tornar a sentir el sabor de la sal !!

Bé, diumenge que vé, els Trisidents ens anem a fotre un banyet + 75km de bici + algo de cursa a Montgat. Jo, que soc infidel però no desleal, fotré el banyet amb el traje de morcilla i cuitacorrents al Cross de Sabadell, on a les 12.10 faré el més gran dels ridículs al Campionat de Catalunya de Veterans...

Per any nou, fem el bou

2008-01-01T21:05:00.000Z

Bé, si el Nadal vam fer el rompepiennas, l'any nou tocava ruta nova...

He pujat directament pel coll de les Ermites igir a l'esquerra per a buscar la pista del Poblat Ibèric, gir a la dreta per una pista que no he fet mai i...

... de sobte, entro a la zona obaga de la Serralada, amb els marges gelats, i una lleugera ascensió. Quan torna a planejar, tot em recorda a la Crta de les Aigues, però sense un anima (en 55' no m'he creuat amb ningú) i amb unes vistes diferents : La Mola, Montcau, Montserrat... Espectacular.

He cororonat la torre Alfa de vigilància forestal i després he atacat un canxal cuasi pirenaic d'uns 200m. La baixada m'ha fet recordar que ja no tinc els reflexes de cabra montesa d'abans...

Un dia per a recarregar piles i on m'he enrecordat de moltes coses i moltes persones... Un gran dia.

DEFINICIÓ

2007-12-31T09:18:00.000Z

No està mal acabar l'any intentant tenir una definició d'un mateix...

La meva bona amiga Glòria, en un atac de lucidesa o d'al·lucinosi (encara no ho tinc clar) em va definir en quatre-cinc paraules, i no sé si dir que em sap greu o em complau que la va clavar...

"Llop solitari, nerviós, caòtic i orgullós"

Que sàpiga que li guardo, i el dia que jo tingui un atac de lucidesa o d'al·lucinosi, li torno...

Per nadal, a fer l'animal...

2007-12-26T00:05:00.000Z

La creu, una pujada curta però intensa

Bé, avui volia anar a la Pujada a la Mola, pero m'he adormit. Ahir vaig acabar realment tard preparant la memoria per a un canvi laboral, i ni he sentit el rellotge...

Total, que al migdia he tingut ganes de posar-m'hi un "rompepiennas". Un circuit ondulant amb dues cotes maques : la Creu de Montigalà i el Coll de les Ermites. Ha set un dia fantàstic, blau fins a fer mal i fresquet. El pla de Sant Jeroni, amb la Cartoixa en runes, lluia bellissim. M'han netejat el sotabosc, i he perdut alguna referència, pero la pujada ha estat "a dolor". Breu descans i baixada a troche pel cantó mar. Enllaço pujada al coll de les Ermites una mica més mort, però a bon ritme. Avui no m'aturo a dalt i baixo. El tram pla de la Vallensana i la última pujadata la faig a bon ritme. I des d'allà, bufar i fer ampolles !! Aps !! i amb temps de orcoatacar un que ha gosat apretar el ritme...

Que mes? Que penso que ja tinc ruta per fer cada Nadal. Sense dorsal, sense companys, sense avituallaments, però amb mi mateix...

Li dedico el meu pensament a l'Alex i la Noemí. Estic amb vatros, amics...

Petites coses...

2007-12-18T22:03:00.000Z

... son les que et donen la felicitat...

Els putus amus !!

Dissabte va ser un dia doblement feliç. Per una banda, el sopar de Nadal dels maduxots. Com diu em meu amic Alex, una mica massa bambi, però és lo que té portar-se les respectives, que no es pot destralar... Tot i això, vam riure molt i a més, a algú se li va ocórrer fer seure (o van ser elles??) a les tres embarassades del sopar juntetes... Evidenment, em va tocar a mi l'ala d'obstreticia i ginecologia...

A més, el malparit de l'Alex m'embarca en totes, i em va embarcar en els relleus de la Marató de TV3. 2.000m a la mítica pìsta del Serrahima, que en el nostre cas, eren a les 03.00 de la matinada... Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagh !! Evidentment, el relleu es va fer amb la mítica txapela sub 3.29' de Donosti...

relleu amb txapela : la sensació !!

I la veritat és que va ser tota una "petita cosa". Córrer amb els bons amics, córrer per una bona causa, córrer de nit, córrer al Serrahima... A més dels relleus, hi havia una cursa de 24 hores. Espectacular. No sé qui animava més, si ells a natros o natros a ells. Hi havia en l'ambient una sensació de pau i tranquilitat, de la petita humilitat de fer les grans coses que crec que m'acompanyarà molt de temps. Allà s'estava fent gran una cosa aparentment senzilla com era córrer...

I de postres, va marxar la llum per a tenir ja la totalitat de la magia del moment...

Bé, les fotos mai fan justicia, perque no es poden fotografiar les sensacions ni els sentiments, però ajuden a recordar, que ve de cor...

Excalibur

2007-12-13T21:52:00.000Z

"...el rey Uther murió sin que nadie le conociera descendencia. Entonces los nobles acudieron a Merlín para encontrar al monarca sucesor. Entonces Merlín hizo aparecer sobre una roca una espada firmemente clavada a un yunque de hierro, con una leyenda que decía:

"Esta es la espada Excalibur. Quien consiga sacarla de este yunque, será rey de Inglaterra" "

Bé, el que he fet avui ha estat precisament el contrari : clavar la meva espasa a la roca, amb l'objecte d'assolir la dignitat de Finisher un dia no molt llunyà.

Parlant clar : avui he fet una sessió de rudillu !! 30' a 90 rpm, tirat de pulsacions... O pujo temps o faig el treball fraccionat d'intensitat al rudillu...

Començo a semblar alguna cosa semblant a l'esborrany del projecte previ d'un triatleta...

False start and reprise

2007-12-03T20:29:00.000Z

Aplaudint al 1r... què nassos estaria mirant en Coque?

Al jazz, a les improvitzacions, és normal encetar un tema,no trobar-li el puntillo i reprende’l de nou.

Això m’ha passat a mi. No li he trobat aquest mes de novembre el puntillu mental a l’IC, i he anat trampejant. Se m’han ajuntat coses personals i de feina que m’han reclamat i tampoc m’hi he pogut posar.

Però ara si que no poden haver-ne excuses. No hi ha volta enrera i no es pot posposar més.

Mitja Marató de Mataró

10ena edició. Menys la de 2005, en què estava fent el Curs d’Entrenador de Triatló, no m’he perdut cap ni una. L’he vist créixer des del Front Marítim, al maig i trinxats de calor, fins el monstre que és ara, amb sortida i arribada a l’antiga sortida de la meva estimada Marató Catalunya.

Enguany era especial, per diversos motius. Motius personals que no venen al cas i un motiu de cursa : una setmana abans estava gaudint com un gurrinu de la Marató de Donosti.

I aquí vaig gaudir fins el 15k. Com que no sabia que fer, he decidit anar amb la gent del club (i el nou fitxatge femení) a 4'30" fins el 15k i després retxinar. Ho he complert a mitges, perque un company i jo ens hem despenjat al 7k i hem anat a muette fins el 15k, moment en que m'he quedat sense sidra a la sang i he regulat per atacar la tornada i el port de muntanya de Sant Simó...Al final, la marca ha estat en la previsió optimista, i més tenint en compte que una setmana abans estava amb el trio de la muerte a la Conxa...

Una semana en el motor de un autobús

2007-11-19T21:07:00.000Z

(sempre m'ha agradat el títol d'aquest àlbum de Los Planetas)

Diumenge, 25.11.07 : UN GRAN DIA

El dia neix a les fosques. Costa de llevar-nos i el gran Alex ens regala uns quants renecs. A mirar per la finestra. Miracle : cel clar. No plourà, i si plou, serà poc. Els previs, com no, passen entre rises i visites compulsives a Mr. Roca. Començo a olorar la Marató, i altres flaires menys poètiques...

Baixo casi solet, em trobo en Ramon i escalfo exactament 1', que és el que hi ha des de la porta "0" fins la sortida. Nervis, molts nervis i més nervis...

Sortida.

A partir d'aqui, un munt de sensacions. La marató és nova a cada una que fas. Fins el 36k amb en Ramon, des de l'11 al 34k, junts els tres amb l'Alex.

I ...

- Veure com trenca el mar i el riu a la Zurriola.

- La Conxa a ritme de cursa.

- Un riu humà que t'empenya. Impossible aturar-te, impossible fallar.

- L'entrada a l'Estadi d'Anoeta.

- Identificar clarament els bons moments, els dolents i els pitjors.

- Apretar les dents i sortir-ne viu dels pitjors moments.

- Anar "pillat" de ritme, però millorant la marca de l'anterior Marató, només dos mesos després.

- Veure que de tant en tant, cal temptar la sort i jugar-se-la a una carta, sabent que pots llepar, però sabent que no guardes res.

Una preparació atípica, una marató atípica. Cada marató és un mon, i les recordes totes, però aquesta dificilment serà oblidable. Dificilment s'ajuntarà un grup humà tant excepcional i dificilment sortirà tot bé...

(sempre m'he volgut fer una foto mossegant una medalla...)

Propera parada... València'08?

Dissabte, 24.11.07 : Pochola Strawberry Tour is coming to town

Sortim de matinada en Xeix, Alex, Roger, David i servidora. El viatge es fa llarget, però entretingut. Donosti es una ciutat espectacular i bella. Al menys la part que ens ensenya, plogui o faci sol. Anem a recollir els dorsal i a dinar amb en Ramon.

El següent és més propi d'una despedida de solter que d'un pre-marató, però que collons. Vam beure, vam riure, vam beure, vam dinar i vam beure... Només recordo riure molt rodejat d'amics.

Divendres, 23.11.07

Dos intents d'entrenament frustrats per la mandra, la feina i els nervis...

Crec que no em deixo res... La vaselina !! M'he deixat la vaselina !!

Dijous, 22.11.07

Temporada de Cross !! M'encanta el cross. Distancies "curtes", no més de 12.000m, a muette, amb el cor dues passes pel devant del pit, garratibat de làctic i si pot ser amb fang i fred, millor !!

Em perdo el "debut" amb el Cross de Gavà diumenge, però poso aquells del calendari català que m'agradaria anar. M'agraden molt Granollers (maleida pujada), Sabadell (quin fred, pels déus) i l'Amorós, perque es fa a 200m de la porta de casa, i té una pujadeta de gespa guapa, també...

DESEMBRE 2007
16.12.07 41è Cros Ciutat de Granollers (Granollers)

GENER 2008
27.01.08 47è. Cros de Sant Sebastià (Sabadell). C.CATALUNYA IND. i DE CLUBS (Promesa-Veterà)

FEBRER 2008
10.02.08 26è. Cros Vila de Ripollet. CNAT.CATALUNYA DE CLUBS CROS CURT
17.02.08 29è. Cros Ciutat de Vic - Trofeu Pere Casacuberta. CNAT.CATALUNYA INDIVIDUAL i CLUBS (Bn-Al-In-Cd-Jv-Jr-Abs.)
24.02.08 Cros Antoni Amorós (Sta.Coloma Gramenet)

Dimecres, 21.11.07

Avui, com manen els manuals (casi que sí), he rodat 50' amb la banda, per la gespeta de la pista, a ritme de 5'15". Estupendu, fent unes rises i tot. A més, amb el tema de la Marató he estat l'estrella del ball, i més quan s'han assabentat que faré el diumenge següent la Mitja de Mataró. Ja no saben si soc una força de la natura o si necessito medicació...

He estat trastejant webs, i l'èpica es dil·lueix. Mateixa temperatura (entre 5ºC i 10ºC), mateixa possibilitat de vent (sobre 11-15 Km/h) però la possibilitat de pluja baixa del 80% al 20%. Perfecte. Una marató amb pluja és el més semblant a comprar números per a una escabetxina. També he entrat a la web del Marató de València, però anem a pams...

I què més? Que m'ha sentat de perles el rodatge. L'he fet amb les sabatilles de matar (Saucony ProGrid Trumph4), i he trobat l'amor. No me les penso treure fins el Mataró de l'Ironcat, preparació que per cert física i mentalment tinc aparcada...

Aps !! vaig llegint els comentaris que aneu deixant. Gràcies !! Prometo respondre com cal !!

Dimarts, 20.11.07

Dia de descans. Uns imprevistos per la tarda m'han fet programar el dia tranquil. Ja tenim pla d'atac. Sortim dissabte a les 06.00 hora zulú. No penso obrir un ull des de la sortida fins el parking d'Illumbe... Zzzzzzzzzzzzzzzzzz

Per cert, la Fira de Corredor, que en principi era als jardins d'Alderdi Eder passen a Anoeta, perque el partit de la Real serà diumenge i no dissabte. M'ensumo merder a l'arribada i amb el tema vestidors, com sempre que coincideix Marató i partit de la Real...

Diumenge 02.12.07 hi ha la Mitja Marató de Mataró. He fet 8 de les 9 edicions (només m'he saltat la que va coincidir amb el Curs d'Entrenador de Triatló) i enguany hi ha hagut una histèria col·lectiva per aconseguir dorsals. En cinc dies comptats s'han esgotat els 900 d'internet, i calculo que ben just quedaran a les botigues...

Si això continua així, hauré de fer un pensament, i fugir de les curses "mediàtiques", per molt que m'agradi el circuit, l'ambient... La massificació potser és molt maca si ets organitzador, però menys si tens una visió "romàntica" de l'esport

Dilluns, 19.11.07

Consulto les previsions metereològiques per diumenge i son tots els ingredients per a l'èpica : entre 5ºC i 10ºC, possibilitat de pluja del 80% i vent de 22 Km/h.

Entreno com manen els cànons per la setmana prèvia a la marató : 75' a ritme M (4'35") amb el grup, xerrant amb en Juan Carlos i tibant d'en Maki, en Manolo i l'ultim fitxatge, l'Olga (tota una fera, 3a de la seva categoria a les 5 Milles de Cerdanyola). Evidentment, és una ironia, això dels cànons...

Bones sensacions, de força. Una mica de molèstia a l'esquena, però suportable, inclus en un marató (crec). Potser es deu a usar unes sabatilles que no seran les de matar, i la ment comença a jugar-me males passades...

La Cuerda Larga

2007-11-09T19:39:00.000Z

Bé, li dec aquest post a una bona amiga, que no creu que servidora pugui ser tant animal...

Bé, en la meva transició de la cursa a peu al triatló vaig flirtejar amb la muntanya (sí, jo també). De fet, vaig fer proves de poca monta i poca cota, amb uns resultats força macos, però un dia es va creuar el triatló i va ser amor a primera vista, tot i que ara pugui comptar amb els dits de mitja ma les bicis que trobo a la T1...

Pues corria l'estiu de 2004 quan els meus amics de Madrid em conviden a fer una clàssica del senderisme madrileny, i que a més es una cursa mítica : la Cuerda Larga. Es una ruta de 7 cotes per sobre dels 2.000 que discorre entre els ports de Navacerrada i Morcuera, a cavall entre Madrid i Segòvia. Us juro que ben poques vegades en la meva vida he quedat tant impressionat.

Aquí teniu l'altimetria. maca, maca, maca...

Nosaltres el vam fer en el sentit del Cross, o sigui, de Morcuera a Navacerrada. És a dir, que les cotes eren, per aquest ordre : Najarra, Bailanderos, Asomate de Hoyos, Cabezas de Hierro, Valdemartín y Bola del Mundo.

Al ello !!

Vam deixar els cotxes a la Morcuera i to'parriba. Najarra (2.108m) sembla que està aprop, però l'aproximació a la cota va ser de més de 40'...

Sense solució de continuïtat, puges a Bailanderos...

La seguent cota, que fem sense descans, és Asómate de Hoyos (2.2.42m). Per la vessant de Madrid, uns metres més avall, veiem un grup de cabres. Acostumat a que surtin volant nomes ensumar-nos, aquestes semblen quedar-se reptant-nos a marxar nosaltres...

A continuació venen las Lomas de Pandasco. Una altiplanicie ondulada sobre els 2.000m que va servir per dividir-nos en grupets i anar petant la xerrada. El meu amic Angel va aprofitar per, un cop arribats a las Cabezas de Hierro, ensenyar-me les dues vessants, la vessant Madrid amb la impressionat Pedriza, i la vessant de Segovia amb un espectacular vall del Lozoya...

També és habitual trobar-se ramats de vaques i toros. Em van dir que fins i tot, d'ovelles. Sí que es cert, ja que ens vam creuar amb algun pastor amb el que vam petar una mica la xerrada. Però el que a mi em sorprenia és com podien pujar uns bitxarracus així a més de 2.000m per llocs pels quals jo m'hagues estimbat i acabat fet llesques...

L'ascensió a las Cabezas de Hierro és enganyosa. Després de molta estona per l'altiplanicie i amb el seu perfil arrodonit, sembla que l'ascensió serà suau. I no. Es una ascensió llarga amb un desnivell no molt pronunciat, però si constant i lo suficientment cremador com per a que desitjis arribar a dalt de tot...

La primera és la Cabeza de Hierro Mayor (2.383m), i després d'un breu descens, vé la Cabeza de Hierro Menor (2.374m). Val a dir que aqui ja vaig començar amb les meves tradicionals pàjares...

El cerro de Valdemartin (2.2.80m) ni el vaig olorar de lo apajarat que anava, però si que recordo el paisatge lunar de la Bola del Mundo o Alto de Guarramillas (2.265m). Es conegut per les seves antenes en forma de cohet de Tintin. Un descens primer per canxal i despres per pista de formigó ens va endur al port de Navacerrada. Al descens ja estava més pa'llà que pa'cà...

Des de Guarramillas també es pot gaudir de l'impresionant vista de "los 7 picos"...

El dia va acabar amb un entrepà estupendu a la plaza de Miraflores de la Sierra, i recuperant una mica les constants vitals...

recuperat de la pajara

Als dos dies vaig tenir la sort de fer la clàssica, és a dir, de Navacerrada a Morcuera per la nit. Recordo dos coses : que hi havia vaques dormint a las Lomas i una sortida de sol espectacular des de la Najarra amb la plana de Madrid de fons. També recordo el descens de la Najarra als cotxes a la Morcuera amb una sensació d'haver tornat a neixer.

Els herois de "La Nocturna"

En resum, una de les travesses més impressionants que he fet mai. Hi ha moments a la vida que et queden gravats amb foc.

Octubre, octubrete...

2007-11-05T09:54:00.000Z

Aquí van els deplorables numeros del mes d'octubre. He entrenat menys que Ronaldinho, per tal de "perdre la forma" i arribar descansat a l'inici de cicle...

OCTUBRE 2007 – 23 sessions (15.45’47”)
Triatló Internacional de Barcelona (07.10.07)

Aigua : 11 sessions + Triatló BCN (5.24’27” – 13.400m)
Bici : 1 sessió + Triatló BCN (2.28’39” – 66,3 km)
Cursa : 9 sessions + Triatló BCN (7.52’41” – 90,15 km)

I bé, a partir d'ara, a retxinar !!

Mariona, que gran que ets !!

2007-10-31T19:41:00.000Z

Em permeto la llibertat de copiar textualment aquest post del blog de la Mariona, però crec que reflexa perfectament la il·lusió per fer les coses, i les ganes de no voler estar aturat. Si tens un desig, ves per ell, i no esperis que les coses millorin o que vinguin a tu.

M'agradarà molt veure't el dia 10.05.07 vestida de negre-neopré a les 07.00 al Port de l'Ampolla, Mariona !!

El títol fa por, però ja ho tinc decidit. El meu primer gran repte del 2008 serà l'Ironcat. Sé que no tinc cap genètica especial, ni poders sobrenaturals, per tant el mèrit consistirà amb l'esforç diari, la constància i amb saber escoltar-se el cos. Hi ha qui disfruta molt el dia de la prova i que ho passa malament durant la preparació. Jo disfuto durant els entrenaments tant o més que el mateix dia de la prova. Sóc conscient que serà molt dur sortir en bici durant els gèlids mesos de novembre, desembre, gener i febrer, però m'abrigaré tan com faci falta i intentaré sortir a les hores de sol. Malgrat tot, si arribo el dia 20 d'abril de 2008 (límit màxim per inscriure's) i veig que no estic suficientment preparada, doncs em faré enrere i no passarà res. Sé que la meva família no ho entendrà, però els ho aniré explicant de mica en mica. Durant els 7 mesos que m'esperen, intentaré anar millorant dia a dia, sempre dins de les meves possibilitats i disfrutant al màxim de cada minut!!! Gràcies als que m'heu animat a donar aquest pas!

Un temps per plantar, un temps per collir...

2007-10-29T18:03:00.000Z

I ha arribat el temps de plantar.

Fa un any més o menys començava aquesta aventura virtual. Començava amb una renúncia. Però avui ja ha començat el temps de plantar i esperar...

No tinc ni idea del que m'espera en les properes setmanes (diuen que hi ha possibilitats que s'endarrereixi més enllà del dia 10.05.07...), ni tampoc tinc ni idea del que m'espera el dia de l'Ironcat. Ni tant sols sé si hauré de renunciar pel camí...

A partir d'ara, il·lusió, compromis, determinació, motivació, una mica de mandra, molts amics, moltes hores per a coneixe'm, i canya per tothom !!

No ho faig mai, però li dedico a aquest post a la gent que viu amb passió el que fa, a la que busca viure amb passió el que fa, i a la que treballa incansablement per complir els seus somnis, malgrat els entrebancs. Tinc uns quants noms de gent que m'estimo, i que podria posar...

A partir d'ara, el moviment es demostra caminant !! Bé, i corrent, nedant i fins i tot i si no hi ha més remei, anant en bici...

Skamot Maruxot

2007-10-22T18:10:00.000Z

Els afortunats

Allà pels forus de mala vida, hi viu un grup o col·lectiu autoanomenat "l'skamot maduxot", tot i que les males llengues li diuen "l'skamot maruxot", per la seva tendencia a tafanejar, rajar i rajar-se i sobre tot escampar bon rotllo. De vegades, hasta corren i, de forma casi excpecional, s'ajunten.

Ahir va ser un dia d'ajuntar-se...

I la veritat que va ser estupendu. Un entreno guapu, dissenyat pel Sherpa, amb el recolzament logístic d'en Xeix, amb bones converses i veure al *^¨?¿&% d'en Ramon tirar com un búfal amb una garrafa de 5litres d'aigua...

Sessió tècnica posterior impressionant en qualitat, quantitat i converses... Van haver-hi punyals per casi tothom.

Ahir, com sempre, vaig veure que l'important de les coses es fer-les i fer-les amb gent que val la pena. Soc un afortunat per tenir un espai on realment gaudeixo del que faig, com ho faig i amb qui ho faig.

Una imatge val més que mil paraules, però en aquesta ocasió, ni la imatge ni les mil paraules podrien copsar totes les bones vibracions d'ahir...

l'skamot, a taula

Per cert que servidora i el gran Macca (aqui abaix mateix) portem la mateixa samarreta és un fet només circunstancial. ja m'han dit que la samarreta per si sola no baixa de 10 hores en IM...

Quina mandra...

2007-10-18T17:01:00.000Z

Macca, #1 a Hawaii'07

En Gerard Queralt, de la llista de triatló, ha fet un escanneig dels 20 primers classificats a Hawaii, buscant si tenen o no web i si està actualitzada...

Ho copio a lo brutu, per no posar-lo a l'apartat de links. Ja els aniré passant !!

De los 20 primeros clasificados en Hawaii:

1. McCormack, Chris: http://www.chrismccormack.com/ Actualizada.

2. Alexander, Craig: http://www.craigalexander.net/ Actualizada.

3. Sindballe, Torbjorn: http://www.sindballe.dk Actualizada.

4. DeBoom, Timothy: http://www.timdeboom.com Actualizada.

5. Vanhoenacker, Marino: http://www.binkmarino.be/ Acutalizada.

6. Lieto, Chris: http://www.chrislieto.com/ Actualizada. Blog de kona: http://lietokonadiaries.blogspot.com/ (también puede escribir gente de trek)

7. Llanos, Eneko: http://www.arrakis.es/~llanos/menu.htm Abandonada.

8. Van Lierde, Luc:

9. Lovato, Michael: http://www.michaellovato.com y http://www.michaellovato.blogspot.com/ Actualizado.

10. Vernay, Patrick: http://patrick-vernay.xtriathlon.com/ Ultima actualización del 27 de setiemebre.

11. Pontano, Francisco:12. Jammaer, Bert: http://www.bertjammaer.be/ y http://bertjammaer.blogspot.com/. La web en construcción y el blog actualizado (está en aleman o holandes).

13. Sturla, Eduardo:

14. Vytrisal, Frank: http://www.vytrisal.de/index.php No se actualiza desde Frankfurt.

15. Bracht, Timo: http://www.timobracht.de/ Actualizada.

16. Riesen, Stefan: http://www.stefanriesen.ch/index2.html Actualizada.

17. Longree, Maximilian: http://www.longrees.de No se actualiza des de Hawaii 2006

18. Goehner, Michael: http://www.michael-goehner.de Actualizado.

19. McKenzie, Luke: http://www.lukemckenzie.com/ Medio actualizada. Ha puesto el resultado de Hawaii pero nada más.

20. Zamora, Marcel: http://www.marcelzamora.com No se actualiza des de Monaco 2006. Pero las actualizaciones tampoco puede ser muy extensas porque hay más espacio para fotos que para texto. Esto si, la más bonita y de largo, de los 20 primeros clasificados en Hawaii.

*Para considerar actualizadas, he mirado que escribiesen algo en fechas cercanas a Hawaii.

EL GRAN DIA (2)

2007-10-16T20:09:00.000Z

Bé, el gran dia de la Meca ha passat... Van guanyar el gran Macca (Chris McCormack) i Chrissie Wellington. No el vaig poder seguir (em vaig deixar el portàtil...), però veig que va haver escabetxina. Eneko va fer 7è, que sembla un pas enrrera respecte el 5è de 2006, però no ho és pas. Marcel, 20è. És un kona-man, i algun dia li sortirà la cursa...

Vull destacar dos cosetes...

Crònica dels germans Llanos (Hektor i Eneko), sobre Kona, estretes de la llista de correu...

Hola y aloha a todos, Después del quinto puesto del año pasado se podría pensar que el séptimo de este año me ha sabido a poco, pero nada más lejos de la realidad, estoy muy contento con este resultado y con la carrera que hice. El nivel ha sido muy alto y cada vez lo va a ir siendo más. Trás dos competiciones realizadas aquí he estado en las dos luchando por los puestos de cabeza y espero que mi evolución y la buena adaptación que estoy teniendo a la distancia y al Ironman hawaiano cada vez me acercarán más a puestos más delanteros. En cuanto a la carrera en si, ya desde la natación fue muy disputada, desde el principio se nado rápido sin un momento de respiro, aún así salimos un grupo muy numeroso de unos 20-25 triatletas. En el comienzo de la bici se formó un grupo muy grande, y poco a poco se fue haciendo la selección Este año sopló algo más de viento y las subidas hasta el punto de giro situado en Hawi se hicieron muy duras. Aquí fue donde los grandes ciclistas jugaron sus bazas, y si ya Lieto se fue en solitario desde el principio Tobjorn Sindballe fue en esta zona donde empezó a meter tiempo a nuestro grupo. La vuelta desde Hawi fue más llevadera con viento favorable en principio para pasar a ser lateral y frontal otra vez al final. El grupo en el que iba yo cada vez perdía más gente, ya que el ritmo de vuelta fue más constante y duro. En general no tuve muy buenas sensaciones en bici, y tuve que conformarme con seguir el rimo del grupo sufriendo en algunas ocasiones para no perder comba. La marathon se hizo bastante dura por el calor que hizo. Tanto el ganador McCormack como el segundo Craig Alexander pusieron un ritmo endiablado desde el principio, yo salí a mi ritmo, los tiempos de paso que iba marcando eran muy buenos, pero los dos primeros sencillamente "volaron" marcando los mejores parciales de 2h42' y 2h44'. La gente que había atacado en la bici logró mantener el tipo, y mis esperanzas de poder coger a Sindballe y Lieto se desvanaecieron ya que estos dos también hicieron la marathon de su vida y mantuvieron el puesto. Me dejé la vida por alcanzar a Lieto, el último kilometro lo hice a muerte, pero al final y a pesar de verle a escasos metros delante mío no hubo forma de cogerle, tan sólo me sacó diez segundos en meta. Así que tal y como se desarrollo la carrera estoy contento con mi rendimiento y mi puesto. El año que viene volveré y espero estar un poco más adelante. En cuanto a Hektor, decir que tuvo los mismos problemas estomacales que ha tenido en sus anteriores participaciones en Hawaii y que siempre le han echo retirarse. Vomitando todo lo que comía en la bici y sin poder asimilar un gramo de comida al final tuvo que optar por la retirada en la marathon. Una lástima ya que estaba en muy buena forma. Intentará analizar estos problemas de estomago y ponerles solución, ya que para él es muy frustrante estar todo el año preparando esta prueba y año tras año tener que abandonar. Esto es todo desde Kona y el año que viene más y mejor. Un saludo y gracias por vuestro apoyo y seguimiento, Eneko y Hektor Llanos

Reflexions de MARK ALLEN (així, en majúscules), sobre EL GRAN DIA, estretes del gran blog de l'Ironjavi...

"No importa todo lo que has pasado antes de venir aqui. No importa el stress que has llevado, los problemas en el trabajo, los problemas para entrenar, las lesiones, momentos bajos y altos, todo lo que has pasado dejalo a un lado. Tampoco importa todo lo que va a pasar despues, lo que digan los demas de tu carrera, lo que vas a hacer cuando termines, la vuelta a la rutina o los problemas que te puedan venir. Haz un parentesis. Estas en la mas grande prueba del deporte en el mundo. Eres un participante del Ironman de Hawaii. Relajate y deja que tu cuerpo y tu mente disfrute de cada momento de la prueba. Debes de sentir en tu piel el Ironman de Hawaii. Esta es la prueba mas especial del mundo del deporte. Relax and steady. Haz tu trabajo y no te preocupes de nada. Todo es secundario en el transcurso de la prueba. Asi cuando llegues a meta te sentiras feliz."

Viatge a Ítaca

2007-10-10T12:37:00.000Z

Avui llencem la casa per la finestra i perdem el nord directament...

Lletra de Viatge a Ítaca, de Lluis Llach

I
"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Itaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l'avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences."

Aquesta cançó m'endú bons records d'adolescència, de quan la vida s'obra plena d'oportunitats. Ara, es continuen obrint portes, però el vaixell ja acumula molta càrrega i modificar el rumb és dificultós...

Aforisme...

2007-10-10T12:33:00.003Z

En aquest moment, m'ha fet gràcia aquesta frase treta fora de contexte del gran Ximo Robert /Càndida :

No hay mejor forma de perderse que no saber adonde se va

Una força de la natura

2007-10-09T11:43:00.000Z

Transcribeixo un fragment de l'article "El imponente Sébastien Chabal se erige en el ídolo de toda Francia", aparegut avui a la Vanguardia.

No se sabe si Sébastien Chabal se cayó en la marmita de la poción mágica cuando era pequeño, pero lo cierto es que no se veía nada parecido en Francia desde los tiempos de Vercingétorix. Con una envergadura imponente -1,92 m de altura y 113 kilos de peso-, músculos de acero y aspecto inhumano, este segunda línea de la selección francesa de rugby se ha convertido a sus 29 años en la sensación de la Copa Mundial de Francia 2007, donde está haciendo alarde de su devastadora fuerza. Los aficionados franceses lo adoran en igual medida que sus adversarios le temen. Y los medios de comunicación lo han encumbrado ya como la estrella del campeonato. [...]

La veritat és que el pàjaru fa una por de cuidadu, i qui hagi vist els seus placatges no es queda indiferent...

EL GRAN DIA S'ACOSTA...

2007-10-08T18:51:00.000Z

Seguiu les aventures de l'Ironjavi a la Meca.

Espectacular !! Jo diria que algun dia hi seré allà, però com no em toqui la lottery o vagi pel AG de 75-79, ho veig cru, crudissim...

EL ERIZO, ESE GRAN DESCONOCIDO

2007-10-08T18:14:00.000Z

Existeix una varietat d'eriçó força rara, però molt apreciada pels experts. El famós "kunnius levantesis". Tot i el seu nom científic té querència per les latituds septentrionals, allà on l'Osa Major i les Aurores boreals juguen...

De fet, és expert en el rar art dels metalls finesos, tot i que s'ho estudia tot a una distància prudencial...

Bien, este post gamberro es para hacerle una pequeña broma a una amiga, y que vea que este blog "de deporte" trata de todo menos de deporte...