On fire !!

Comença a ser "cansino", però és veritat... On fire !!

Ahir, bona sortida en bici amb en Vilardaga, Pep i... David?? (sorry, soy un maldito desastre...)

Trajecte : Crta Roca (a un ritme que ja tremolava l'empaste) - Parpers (sin cebarse, que lo conocemos) - Crta Roca again (modo contrareloj; creia que el meu cuenta s'havia atascat al 35km/h) i el gran moment del dia : la Conreria.

Sorprenentment, m'he trobat bé a la Conreria, un coll en el que no m'hi sento cómode, i xino-xano he anat fent. Crec que es comencen a notar els km de bici d'aquest hivern. Sortir a -1ºC i quan no hi havia a la carretera ni la ratlla de l'arcen comença a donar fruits.

Ara només esperar que siguin suficients, però la confiança és manté amunt, amunt !!

QUIN MAAAAAAAAAAAAAAAAL !!

Una de les meves frases favorites quan algú em pregunta que "com ho porto" és : "CON MUCHO DOLOR", i és veritat...

He acabat una de les setmanes de més volum d'entrenament que hagi fet mai. Divendres vaig sortir a correr molt cansat. Ahir vaig baixar de la bici amb cansament de cames, i avui m'he pujat amb el mateix cansament. A canvi, ahir una mitjana de km/h que no m'esperava pel meu paupèrrim nivell de bici i avui, a l'aventura, m'ha sortit una bona ruta de la qual n'estic content, tant per la meva performance com pels paisatges i les imatges. Veure a primera hora del matí (diria que avui he estrenat la carretera...) els camps amb una translúcida boirina cuasi fantasmagòrica no té preu. Baixar Parpers o Can Bordoi sense veure ni un sol cotxe, també...

En fin, tot i saber que arribaré just, tot i entrenar com un jabatu, estic bé d'ànims. Els temps i els ritmes van sortint, i espero que on no hi arribi l'entrenament, hi arribi la confiança i la il·lusió...

I sobre tot... Tinc una ganaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

ON FIRE !!

BON NADAL

(Això era a les 14.45. A les 18.00 feia por...)

Quan he vist a les 11.00 que començava a nevar ja m'he posat nerviós... M'he escapat de la feina el més aviat que he pogut i a la neu !!

Total, 1.05' pujant a les cotes més altes que dona la Serralada de Marina per la banda de Sant Jeroni i el poblat ibèric, sobre uns 250m-300m. Segons la meva sonda digital (o sigui, clavant lo dit a terra), uns 15cm de neu...

L'experiencia, tremenda. A l'alçada de la Vallensana, un vent fort i dur picava a la cara i feia mal. Visibilitat màxima d'uns 20m. Uns nois jugaven amb el trineu... Aquestes condicions fan que la neu homogeinitzi tot, i la llum sense ombres fa que perdis les referències dels relleus, i la neu amaga les branques, rocs i esquerdes que ja coneixes de cents de dies passant per allà. Total, un parell de relliscades i riau !!

El fred, el vent, la crepitació de la neu trepitjada, l'emprenta de les sabatilles per allà on ningu ha trepitjat abans, i el "jugar" a girar-se a veure si amb la teva trepitjada es veu el marronet del terra o el blanc de la neu son experiencies que només es viuen si estàs viu...

I cony, algu peu he fotut en una bassa gelada que m'ha sentat com una pedra al fetge !!

PS : Dedicado a un "erizo" que se equivocó de latitud. Mis pisadas han sido las tuyas...