CAP DE SETMANA MISTER 3 : NO HO FEU A CASA !!

Repte Mister3 superat !!

(cortesia de Krlos)

Bé, allà pels volts de juliol, un amic meu conegut a partir d’ara com Rajoman, ens va engrescar en un repte : ell faria Aquatló Prat + Burriac i potser MM de Sabadell i jo el pack Prat + Burriac. Efectivament, Rajoman va fer honor al seu nom i es va rajar, quedant-se amb la Burriac...

Mister 1 : Aquatló. Feia dos o tres anys que no feia un, i no recordava que és un calenton. Els ritmes de cursa son altets i la sensació tèrmica de l’aigua a mitja competició no té nom, o sí, però molt lleig. Vaig gaudir bastant, tot i no enterar-me ni un p... de per on s’entrava i se sortia de box... Onades que dificultaven una mica l’entrada a l’aigua i problemes (personals) d’orientació...

Mister 2 : Burriac Atac. Amb la muntanya sempre tinc sentiments d’amor-odi. Aquesta no ha estat diferent. Una cursa dura i màgica. Dura perque hi ha trams tècnics de grimpar i destrepar, i alguns que la fatiga els “tecnifica”. El fet de ser nocturna la endureix i la fa especial alhora.

Recordo tres moments : la grimpada al castell, les escales de Cabrera (amb conya a l’avituallament; casi em fan un paquetet per a que anés menjant pel camí) i l’arribada amb les torxes a la platja. Es increïble veure com pots trobar-te un grup de gent de totes les edats animant-te en mig del no-res. Molt, molt dura, per un problema d’assimilació als avituallaments. Prenc nota per l’IC’08.

Mister 3 : Triatló. Mort de cansament i de son, em planto allà. La natació, regular tirant a bona, tenint en compte el meu estat. Millor orientació que dissabte a l’aquatló i menys onades. La bici, horrible, molt mal de cames i sense referència, al perdre el compta en un bot. La cursa, com els zombies de thriller de Michael Jackson...

En fin, un repte superat. Volia saber si podria i vaig poder acabar. Ara es tracta de veure si em deixa seqüeles o si puc entrenar amb normalitat aquesta setmana... Menció apart per Burriac Atac; una cursa que per duresa i atractiu mereix ser atacada (i mai millor dit), ella sola i sense competicions "satèl·lits"...