Alex, servidora, Albert i Jordi, quina gran cursaDiumenge vaig tenir l’oportunitat de viatjar d’okupa en el tren de les 4 hores al Marató de Barcelona. Algunes cosetes...
- Molta, molta gent al carrer. Quina diferència amb les maratons semiclandestines que vaig còrrer a inicis del 2000. Espectacular el pas per Glòries i molta gent a la resta.
- El circuit continua sense agradar-me. Potser perque l’he fet a trams molts cops, potser perque no m’agrada correr a BCN, potser perque...
- Dia d’escabetxines. Molta calor, molt sol i molta humitat. Vaig “entrar” al 19k i vam avançar molta gent, alguns en estats força durs. A partir del km 28-30k, vaig començar a veure situacions que ni tant sols imaginava que podien passar, acostumar a viatjar en trens més ràpids.
- Grandíssima cursa de Farruquito i Jordi, punxada d’Alex. El marató no perdona...
Per lo demés, grandissim cap de setmana. Visites inesperades que alegren la vida i el fet de poder ajudar els amics a assolir els seus reptes fan que, de nou, pensi que soc afortunat de ser com soc i fer el que faig...
- Molta, molta gent al carrer. Quina diferència amb les maratons semiclandestines que vaig còrrer a inicis del 2000. Espectacular el pas per Glòries i molta gent a la resta.
- El circuit continua sense agradar-me. Potser perque l’he fet a trams molts cops, potser perque no m’agrada correr a BCN, potser perque...
- Dia d’escabetxines. Molta calor, molt sol i molta humitat. Vaig “entrar” al 19k i vam avançar molta gent, alguns en estats força durs. A partir del km 28-30k, vaig començar a veure situacions que ni tant sols imaginava que podien passar, acostumar a viatjar en trens més ràpids.
- Grandíssima cursa de Farruquito i Jordi, punxada d’Alex. El marató no perdona...
Per lo demés, grandissim cap de setmana. Visites inesperades que alegren la vida i el fet de poder ajudar els amics a assolir els seus reptes fan que, de nou, pensi que soc afortunat de ser com soc i fer el que faig...
3 comentarios:
Els afortunats som nosaltres de compartir la teva amistat, com deia aquell, "Ets molt gran tiu"
(momentazo bambi)
Quanta sort tens, Ramón.
Una vegada mes, encantat de compartir una marató amb tots nsaltres.
Ramon, llàstima que no puguessis arrivar.
Una abraçada a tots dos.
Albert
mestre!
vaig compartir sortida amb la teva barqueta.
De fet van ser ells els que em va avisar de que portava la samarreta correcat al revés jaja
Publicar un comentario