Durant tres setmanes, aquest ha estat el meu hàbitat...
Durant tres setmanes, molt esforç, exigència, disciplina i sobre tot molta il·lusió per a començar a posar els ciments d'un equip. La darrera setmana ha estat la fita de tres anys junts, sacrificant estius a canvi d'una carta a l'octubre...
La generació 92 marxa cap amunt, es llei de vida.
Gracies a Paloma, Irene, Lara, Izaskun, Olga, Laura, Alicia, Maria, Rebeca, Paula i Àfrica, les supervivents de 40 noies, per tres anys d'esforç i dedicació, i de fer-me veure que podem ser grans si sempre entrenem per millorar, sense que importi quina hora és o haver d'anar corrents sense dutxar-se a dinar o sopar per estirar els entrenaments, de fer kilómetres per veure un partit, d'aprendre que l'èxit no val res si algú es queda pel camí...
Enveja sana de qui es queda per a intentar que la generació 94 sigui, al menys, digne del vostre record...
De nou, GRÂCIES !!
1 comentario:
Hooooombre, però si estàs més viu que mai i nosaltres que patiem i estavem preocupats, ja no sabiem si estavem en un altre cas de segrest de les FARC o t'havies fugat i estaves en un hotel de lujazo todo incluido al Carib.
Em fa feliç, saber que estàs bé i has estat pencant més que mai.
ànims i una forta abraçada, espero que ens veurem quan el temps en deixi i poguer compartir quims a Saragassa.
Records, Mestre
Publicar un comentario