He decidit, casi instintivament, tirar cap a la muntanya...
En aquells instants, el dia deixa pas a aquell moment incert entre la llum i la foscor en el qual les ombres deixen d'existir...
"...i...i'm still alive"
Segur? No. En aquell moment les ombres abandonen els peus dels homes per a formar part de la silueta. I és quan no et creues amb persones, si no amb ombres. Ombres silencioses, ombres que esbufeguen, ombres al cap i a la fi...
I en aquell moment et preguntes perque tot no pot ser així...
is that the question
and if so,...if so...
who answers? who answers?
i...i...i'm still alive
i...i...i'm still alive
i...i...i'm still alive
i...i'm still alive
... i de fons, "Alive" de Pearl Jam. Irrepetible.
2 comentarios:
amic,
m´agrada més aquest blogger que no el que s´absenta durant setmanes i no escriu ni comparteix els seus pensaments amb la resta.
per cert, tens algun objectiu esportiu en ment?
ja explicaràs
quan vulguis, dinem junts.
una abraçada
jag75
Jordi, amic !!
Això del blogger va per mi??? jejejeje!!
Objectius, uns quants, com sempre. Cal tenir objectius per no passar per la vida, si no fer que la vida passi per dins teu...
Posa el dia !! Ja saps que ens cuiden bé... ;-)
Una abraçada
Publicar un comentario