El olor de las grandes batallas

Dissabte, 27 de setembre. 11.30 hores. Al sortir de l'Estació, en el més pur estil Maximo "Gladiator" aixeco el nas, miro el cel i ensumo. Envio un sms : "Se respira el olor de las grandes batallas". Zero vent, sol, un pel de fred. Zèsar em confirma que el dia s'ha aixecat amb boirina, però no tant espesa com l'any passat.

Diumenge 28 de setambre. Maratón de Zaragoza. El dia. Continuo amb "aquell" olor al nas. El dia serà gran, molt gran.

Totes les maratons son especials i diferents. Aquesta em queda al record per ser la que amb diferencia pitjor i amb menys kilòmetres he preparat, i en canvi m'ha donat més satisfaccions interiors. M'he dedicat a aprofitar el magnific dia i gaudir de l'ambient i del paisatge. Diria que he visitat racons desconeguts d'una ciutat que visito sovint a ritme de rodatge.

He gaudit de cada km des de l'inici al final. A partir del 36k els kilòmetres no acumulats han passat factura, i he patit com crec que en cap marató. Però me n'he sortit. Ramon, quina gran frase, la mítica "Hem de sortir vius d'aqui". M'ha acompanyat del 36 al 41,5k. A partir d'allà he recuperat l'ànim i m'he dedicat a dir-li als companys de cursa que es possesin guapus, que no es pot arribar amb cara de mort.

Dit i fet. En 10 maratons, aquesta és la primera i única que entro amb un riure d'orella a orella.

M'he enrecordat i he corregut per tanta gent que m'estimo que em sembla injust dir ni un sol nom. Esteu al meu cor i ja sabeu qui sou... ;-)

Ja em renovat el carnet de maratonià 2008. Ara, a per nota a Donosti !!

Next station : Triatló de Barcelona - distància Olímpica.