BON NADAL

Para todo lo demás...

- abonament piscina : 22,15 €/mes
- banyador : 18,00 €
- gorro : 0,00 € (gentilesa d'en JMdL)
- ulleres : 14,95 €
- pales : 18,00 €
- un equip de natació francès femení entrenant al carrer del costat amb nanobanyadors : NO TE PREU !!

NOTA : tot i les condicions "adverses" s'ha acabat l'entreno que hi havia de forma digna. Això sí, el camí de la pileta a la porta del vestidor, en apnea profunda...

Operacions vàries...

Per l'any 2009 tenim varis operatius engegats...

- 22.03.09 : Operació llamborda, també coneguda com Operació Lambrusco

- 16.05.09 : Operació Lagavulin (y punto)

No hi ha res com tenir amics...

XLII CROS DE GRANOLLERS

Cros és...

... retrobar els amics...

... fer-ne de nous...

... mal de panxa pre-competició...

... colzes...

... fang ...

... sensació d'anar amb el cor un metre devant teu...

... mal de cames...

... que no te doblin els primers !!...

... no perdonar ni una...

... i sobre tot...

... si pots llençar un matxetassu, llençar-lo i com manen els cànons, a 150m de l'arribada !!

I com va dir el filòsof : "Al loro, que no estamos tan mal", però una mica viejunus i per no tirar massa coets, també.

A hivernar i entrenar, que la primavera porta timbals de guerra.

B.I.R.D.

De vegades, la vida té formes complicades de dir les coses més senzilles...

Virus...

I jo que pensava que m'havia curat passats 4 anys...

Però no.

M'ha tornat a picar. I aquest cop amb més força.

MATAGALLS - GRANOLLERS

Matagalls, les Agudes i el Turó de l'Home.

("gentilesa" d'en Xeix)

Aquesta travessa ha set espectacular. Ha deixat una emprenta difícil d'esborrar.

Tot el conjunt ha set increïble. Compartir més de 20km amb la fura Ramon (bé, ell estirant de mi...) és un luxe que no pensava tenir, pujar a trenc d'alba el Matagalls pel coll Bordoriol amb un vent que presagiava un cim èpic, arribar al cim del Matagalls, un dels mites de la muntanya a Catalunya, en unes condicions tremendes de vent i fred, trobar-se allà dalt amb el Lluis i en Carlos, un amic que feia anys que no veia, enamorat de la muntanya, també. La baixada cap el coll Formic cridant i (re)lliscant per les plaques de neu. Els kilòmetres en solitari, barallant-me amb mi mateix, el dolor i el cansament. Els diferents paisatges al llarg dels 40km (oficials; ja seran més en la realitat)...

I el mal de cames que encara porto !!

... però paga la pena. Potser no tenim sort, però som afortunats...