Aquest és un moment tant bo com un altre per a fer la T2. Afegint que el número de setmanes que queden és rodo i maco (resten 10 setmanes !!), pues “miel sobre hojuelas”...
Des del 31 de gener han passat moltes coses. La millor, que he pogut entrenar cada dia al menys una sessió. I bé, passat el “death point” de cansament de la segona setmana de febrer, crec que he entrat en un estat d’eufòria analgèsica que fa que entre sessió i sessió vagi rendit, però que als entrenos respongui. Alguns, fins i tot, em sorprenc a mi mateix...
Podem dir que començo a predir quin serà el ritme de supervivència, sobretot a la bici, segment que més por em fa perquè no el puc entrenar com voldria, però vaig fent. Vaig sumant km i hores i sortint cada cap de setmana, però no és suficient. Espero que la meva “estratègia de globerete” m’ajudi a baixar viu...
En aigua i cursa, cap problema. És qüestió d’anar fent. Estic millorant força el ritme promig en aigua, però aquell dia serà una incògnita. I en cursa, vamos, sumant que és gerundi...
I mentalment, experimentant moltes situacions i sensacions. Des de dies de sentir-me invulnerable, de sentir-me el més dur de tots, a dies de tensar tant la corda amb els meus que seria millor que quedés tancat en una gàbia i no em relacionés amb els humans...
Res, queden 10 setmanes de baixada, entès com 10 setmanes de tot o res, 10 setmanes on no hi ha volta enrrera. 10 setmanes a estripar...
Au, aigua, barreta i a seguir !!
Des del 31 de gener han passat moltes coses. La millor, que he pogut entrenar cada dia al menys una sessió. I bé, passat el “death point” de cansament de la segona setmana de febrer, crec que he entrat en un estat d’eufòria analgèsica que fa que entre sessió i sessió vagi rendit, però que als entrenos respongui. Alguns, fins i tot, em sorprenc a mi mateix...
Podem dir que començo a predir quin serà el ritme de supervivència, sobretot a la bici, segment que més por em fa perquè no el puc entrenar com voldria, però vaig fent. Vaig sumant km i hores i sortint cada cap de setmana, però no és suficient. Espero que la meva “estratègia de globerete” m’ajudi a baixar viu...
En aigua i cursa, cap problema. És qüestió d’anar fent. Estic millorant força el ritme promig en aigua, però aquell dia serà una incògnita. I en cursa, vamos, sumant que és gerundi...
I mentalment, experimentant moltes situacions i sensacions. Des de dies de sentir-me invulnerable, de sentir-me el més dur de tots, a dies de tensar tant la corda amb els meus que seria millor que quedés tancat en una gàbia i no em relacionés amb els humans...
Res, queden 10 setmanes de baixada, entès com 10 setmanes de tot o res, 10 setmanes on no hi ha volta enrrera. 10 setmanes a estripar...
Au, aigua, barreta i a seguir !!
9 comentarios:
Venga, venga, vengaaaaaaa !!!
Ànims Pep !!!!!
Força i a seguir entrenant !
Salut,
Eduard.
No, si animat estic !! juajuajua !!
La veritat és que cada dia descobreixo algo de mi mateix. És un gran viatge.
Merci pels ànims, Eduard. Recorda que a l'octubre et toca a tu, nen !!
:-)
10 setmanes de pulir el que has fet fins ara, 10 setmanes d'acumular encara més kilòmetres, 10 setmanes de somiar, 10 setmanes d'imaginar, 10 setmanes de projectar, 10 setmanes de sentir l'aire a la cara cada vegada que agafis la bici, 10 setmanes de disfrutar del sol, 10 setmanes de cansament, 10 setmanes d'esforç, 10 setmanes d'adrenalina, 10 setmanes de sentir-se el millor de tots...
10 setmanes.
Encara ens queden 10 setmanes!
bici bici bici bici bici!!!!!!!!!!!!
Una abraçada!!!!!
Carles, heus aqui el meu gran què. Estic fent força més bici del que en mi és habitual, però sospito que hauré de completar el volum amb cap i ilusió el dia de la cursa... :-)
Bego, ;-)
Gràcies a tots pels ànims. Hi ha dies que m'empenyeu molt... ;-)
ànims my friend...
no et servirà de consol però ara que torno al triatló, podem quedar algun dia per fer bici i te n´adonaràs de lo bo que ets ;-)
una abraçada
Osti Pep et veig llançat, a part del que et recomana el Bou "bici,bici,bici" jo et recomanaria T2, T2, T2, potser et compensa renunciar a algun km en bici i preparar una bona transició bici-cursa a peu.
Disfrutar de tots els entrenus, que aixo es fa dur....
Ostres, ostres, ostres, només 10 setmanes ja? i jo sense estar inscrit encara? La setmana que ve ho enllesteixo, ai la bici, la bici, jo de moment promitjo uns 200kms setmanals, poc, poc, molt poc, però és el que hi ha, i riurem oi tant que riurem, tan si bufa el vent com si cau una gallerada com l'any passat.
A gaudir
Eps si teniu kdada de bici aviseu !!!! que a mi també em toca fer tiradetes llargues .........
Salut !
Publicar un comentario