(Això era a les 14.45. A les 18.00 feia por...)
Quan he vist a les 11.00 que començava a nevar ja m'he posat nerviós... M'he escapat de la feina el més aviat que he pogut i a la neu !!
Total, 1.05' pujant a les cotes més altes que dona la Serralada de Marina per la banda de Sant Jeroni i el poblat ibèric, sobre uns 250m-300m. Segons la meva sonda digital (o sigui, clavant lo dit a terra), uns 15cm de neu...
L'experiencia, tremenda. A l'alçada de la Vallensana, un vent fort i dur picava a la cara i feia mal. Visibilitat màxima d'uns 20m. Uns nois jugaven amb el trineu... Aquestes condicions fan que la neu homogeinitzi tot, i la llum sense ombres fa que perdis les referències dels relleus, i la neu amaga les branques, rocs i esquerdes que ja coneixes de cents de dies passant per allà. Total, un parell de relliscades i riau !!
El fred, el vent, la crepitació de la neu trepitjada, l'emprenta de les sabatilles per allà on ningu ha trepitjat abans, i el "jugar" a girar-se a veure si amb la teva trepitjada es veu el marronet del terra o el blanc de la neu son experiencies que només es viuen si estàs viu...
I cony, algu peu he fotut en una bassa gelada que m'ha sentat com una pedra al fetge !!
PS : Dedicado a un "erizo" que se equivocó de latitud. Mis pisadas han sido las tuyas...
3 comentarios:
Impressionant, Pep! Tan de bo hagués pogut fer-ho. Jo no he tingut pebrots de sortir. I ara llegint les teves paraules sento molta enveja.
"i feliç any nou"
Semblava nadal, ahir ...
A mi no m'agrada la neu. La neu a la ciutat i haver de conviure amb ella no m'agrada gens.
A la muntanya és una altra història ....
Publicar un comentario