Una de les meves frases favorites quan algú em pregunta que "com ho porto" és : "CON MUCHO DOLOR", i és veritat...
He acabat una de les setmanes de més volum d'entrenament que hagi fet mai. Divendres vaig sortir a correr molt cansat. Ahir vaig baixar de la bici amb cansament de cames, i avui m'he pujat amb el mateix cansament. A canvi, ahir una mitjana de km/h que no m'esperava pel meu paupèrrim nivell de bici i avui, a l'aventura, m'ha sortit una bona ruta de la qual n'estic content, tant per la meva performance com pels paisatges i les imatges. Veure a primera hora del matí (diria que avui he estrenat la carretera...) els camps amb una translúcida boirina cuasi fantasmagòrica no té preu. Baixar Parpers o Can Bordoi sense veure ni un sol cotxe, també...
En fin, tot i saber que arribaré just, tot i entrenar com un jabatu, estic bé d'ànims. Els temps i els ritmes van sortint, i espero que on no hi arribi l'entrenament, hi arribi la confiança i la il·lusió...
I sobre tot... Tinc una ganaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
ON FIRE !!
3 comentarios:
Pep, et veig tan "encès" que m'arrossegues! Jo ja porto 4 sortides en bici! Inusual! Després de 2 anys, ara ja sé de quin color és la meva bici: ha desaparegut la pols :-) Endavant!!!
Ei!
i a mi també! Ahir vaig anar a un 10mil amb bici (esparreguera). entre uns i els altres ens estem retro-motivant! Ànims a tots doncs.
venga que nos vamos!!!!
ànims Pep!!!! que ja hi ets!!!!
Publicar un comentario