http://diariodeltriatlon.es/not/684/ddt_quiere_rendir_homenaje_quim_raich_un_triatleta_ejemplar_que_murio_el_domingo_compitiendo_en_gava/
http://www.regio7.cat/esports/2010/05/25/triatleta-quim-raich-mor-gava/85992.html
No calen paraules.
martes, mayo 25, 2010
martes, mayo 18, 2010
GRACIAS
Mai m'he sentit tan estimat com aquests dies.
Seria injust nombrar a tothom que m'ha fet costat, perque em deixaria algú, i perque l'ordre no faria justicia. No puc ni vull destacar ningú.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Puc dir-vos que soc més gran, més savi (una mica més) i més ric (en amics) que dissabte abans de les 07.00
----------------------------------------------------------------
Nunca me he sentido tan arropado y tan querido como estos dias.
Seria injusto nombraros a todos porque me dejaria a alguien, y porque el orden no haria justicia. No puedo ni quiero destacar a nadie.
Cuando salgas para hacer el viaje hacia Itaca
has de rogar que sea largo el camino,
lleno de aventuras, lleno de conocimiento.
Has de rogar que sea largo el camino,
que sean muchas las madrugadas
que entrarás en un puerto que tus ojos ignoraban
que vayas a ciudades a aprender de los que saben.
Ten siempre en el corazón la idea de Itaca.
Has de llegar a ella, es tu destino
pero no fuerces nada la travesía.
Es preferible que dure muchos años
que seas viejo cuando fondees en la isla
rico de todo lo que habrás ganado haciendo el camino
sin esperar a que dé más riquezas
Itaca te ha dado el bello viaje
sin ella no habrías salido.Y si la encuentras pobre, no es que Itaca
te haya engañado.Sabio como muy bien te has hecho
sabrás lo que significan las Itacas.
Puedo deciros que soy un poco más sabio (sólo un poco) y más rico (en amigos) que el sabado a las 07.00
Seria injust nombrar a tothom que m'ha fet costat, perque em deixaria algú, i perque l'ordre no faria justicia. No puc ni vull destacar ningú.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Puc dir-vos que soc més gran, més savi (una mica més) i més ric (en amics) que dissabte abans de les 07.00
----------------------------------------------------------------
Nunca me he sentido tan arropado y tan querido como estos dias.
Seria injusto nombraros a todos porque me dejaria a alguien, y porque el orden no haria justicia. No puedo ni quiero destacar a nadie.
Cuando salgas para hacer el viaje hacia Itaca
has de rogar que sea largo el camino,
lleno de aventuras, lleno de conocimiento.
Has de rogar que sea largo el camino,
que sean muchas las madrugadas
que entrarás en un puerto que tus ojos ignoraban
que vayas a ciudades a aprender de los que saben.
Ten siempre en el corazón la idea de Itaca.
Has de llegar a ella, es tu destino
pero no fuerces nada la travesía.
Es preferible que dure muchos años
que seas viejo cuando fondees en la isla
rico de todo lo que habrás ganado haciendo el camino
sin esperar a que dé más riquezas
Itaca te ha dado el bello viaje
sin ella no habrías salido.Y si la encuentras pobre, no es que Itaca
te haya engañado.Sabio como muy bien te has hecho
sabrás lo que significan las Itacas.
Puedo deciros que soy un poco más sabio (sólo un poco) y más rico (en amigos) que el sabado a las 07.00
domingo, mayo 16, 2010
UN BRINDIS POR LOS SUEÑOS ROTOS !!
Cal quedar-se amb aquesta imatge(i felicitar l'Enric, IC'10 finisher)
... Perque et donen una oportunitat de tornar-se a complir...
No va poder ser. No era el meu dia i no havia de ser-ho... Com diu en Dani, pots tenir moltes excuses, però de vegades amb una n'hi ha prou. Diguessim que finalment, ni el cap ni les cames van arribar a funcionar com un sol.
Em quedo amb moltes imatges bones i dolentes de les 6h01' que vaig estar en competició, i em quedo, sobre tot, amb les males sensacions, perque el principal objectiu és no tornar-les a tenir. No hi ha pitjor decisió que decidir retirar-te ni pitjors km els que van des del click mental fins que finalment, poses peu a terra.
I bé, un cop fet, fet està, i a celebrar-lo amb la familia amb un bon arròs, perque aquest ha estat un any 2010 magnific, que mai hagués somniat i seria injust no agrair-los (i agrair-vos a tots els que esteu al meu costat) el fet d'empenyer-me una mica cap els meus somnis. Temps hi ha per a reflexionar i pensar el que ha anat bé i el que cal millorar, però no és aquest.
"Fracaso es no haberlo intentado"
GRÀCIES PER FER EL CAMI; L'ANY QUE VE ARRIBAREM A ÍTACA
miércoles, mayo 12, 2010
LA TEMPORADA PERFECTA
.jpeg)
Toni
Ramon
Francesc
Jordi
Moreno
Gonzalo
Rodrigo
Kike
Garchi
Dani
Beto
Bala
Alvaro
Victor
Marc
Molina
Jon
Gabi
Ferran
Aitor
Adri
Pol
... i els juvenils Coba, Soler, Saez...
Gràcies a tots per ser-hi partíceps. D'aqui a uns anys serem conscients del que em fet. Fins que arribi aquest moment, cal seguir apretant per a ser els millors, sempre.
"Después de un invierno malo, una mala primavera..."
PANICO
"... el IM es mucho más que 3800-180-42. El IM son 6 meses de sacrificios y alegrías, de rascar entrenamientos para ganar un PUTO MINUTO, de llegar a casa con los pies congelados, de sonreir a 180 pulsaciones subiendo Morcuera, de comer 3 platos de spaguetis uno detrás de otro sin pensar en otra cosa que alimentarte con la mirada perdida en la pared, en abrazar a un ser querido en la línea de meta, en dejar un entrenamiento a medias porque hay cosas más importantes, en lesionarse y esperar recuperarse a tiempo, en ver amanecer mientras se da el bocinazo de salida, en estar con cara de tonto en el despacho viendo la medalla de Finisher…."
Suscribirse a:
Entradas (Atom)