Cal quedar-se amb aquesta imatge(i felicitar l'Enric, IC'10 finisher)
... Perque et donen una oportunitat de tornar-se a complir...
No va poder ser. No era el meu dia i no havia de ser-ho... Com diu en Dani, pots tenir moltes excuses, però de vegades amb una n'hi ha prou. Diguessim que finalment, ni el cap ni les cames van arribar a funcionar com un sol.
Em quedo amb moltes imatges bones i dolentes de les 6h01' que vaig estar en competició, i em quedo, sobre tot, amb les males sensacions, perque el principal objectiu és no tornar-les a tenir. No hi ha pitjor decisió que decidir retirar-te ni pitjors km els que van des del click mental fins que finalment, poses peu a terra.
I bé, un cop fet, fet està, i a celebrar-lo amb la familia amb un bon arròs, perque aquest ha estat un any 2010 magnific, que mai hagués somniat i seria injust no agrair-los (i agrair-vos a tots els que esteu al meu costat) el fet d'empenyer-me una mica cap els meus somnis. Temps hi ha per a reflexionar i pensar el que ha anat bé i el que cal millorar, però no és aquest.
"Fracaso es no haberlo intentado"
GRÀCIES PER FER EL CAMI; L'ANY QUE VE ARRIBAREM A ÍTACA
10 comentarios:
Pep !!!
Brindo amb tu. Per donar la cara i intentar-ho, encara que finalment no fos possible.
Una abraçada crack !!
Eduard.
1) No ets perdedor de la llarga distància.
2) El sencill fet de tenir els pebrotsd'estar a la línia de sortida ja maereix el màxim respecte.
3) Només que el vent hagués minvat una mica, ho haguessis assolit.
4) I l'encàrrec de Castelló em semblà que no era el millor per el dia previ.
I nen, ja saps que pots comptar amb mi per fer entrenos conjunts. ah! aprofita la sessió de força del dissabte per alguna triatló propera ;-))))
Una forta abraçada !!!!
Pep,
Amb el cap ben alt, malparit!!!!!
I en moments de mal rotllo, cap al Maresme a omplir el termo !!!
A veure si podem recuperar els bons costums....
Salut i excessos!
Ieps, ja varem parlar el dissabte, l'any que ve ens tornarem a retrobar a l'Ampolla, i com diu el lema: Ens hi tornarem a deixar la pell.
Gracies a tu i a la teva familia per l'acollida.
Records
Ítaca sempre serà a allà, només has de fer el camí...........si el fas, un dia arribaràs. Dissabte vas fer els primers passos d'aquest camí........segueix, saps que som i serem amb tu.......tu saps bé de que parlo, oi que sí ?
una forta abraçada
JM
Ah, per cert.........diga-li al Ramón, i si no ho llegirà aqui, que si, que em van tornar el casc i el bidó. Ànims també per ell, al 2011 us vull veure de nou a les 07.00 h del matí dins l'aigua ( Ramón recorda portar el casc ;)))))))
A mi, que sóc una covard, m'impressiona pensar el que es deu sentir abandonant després d'estar sis hores (i un minut) en competició. Per tant, el meu més sentit respecte, per tenir la valentia d'intentar-ho.
Ara segueixes tenint l'excusa de posar-te en camí cap a Ítaca, estigui on estigui.
P.S. Molt xula la foto. Sembla mentida que algú pugui fer bona cara a punt d'entrar a l'aigua freda a les set del matí!
Aquesta era la foto de l'esperança. I mai res és debades: segurament si tu no haguessis anat a l'Ampolla jo ni m'ho hagués plantejat. Així que te'n dec una.
Les mans que et pugen la cremallera són les mans que t'abracen.
I des del primer segon després de baixar de la bici, va començar el compte enrere pel proper viatge.
S´ha descordat la sabatilla en cursa, res més.
Parar, lligar-la ben fort i continuar camí.
Senzill de plantejament ara que ja estàs en ruta, no creus?
una abraçada Pep
I jo em trec el barret! A la sortida, hi ha sempre tots els valents! Em vau fer molta enveja i sou tots una petita Ítaca per a mi. Jo un dia, voldria fer com tu: viure el moment que un company em tanca la cremallera del neoprè, a trenc d'alba, amb l'esperit ben disposat pel viatge i per l'aventura,
Una abraçada, per tu i pels teus!
Publicar un comentario