Molt més que un gest, molt més que una imatge01.06.07
A les 11 del matí m'envien a la banqueta. Una tensió arterial de 18-11 i unes ppm de 76 (quan lo meu es 14-7 i 50 ppm) fan que la metgessa d'empresa no s'ho pensi dos cops. A casa però ja !! Degut segurament a l'stress. Per a que després diguin dels funcionaris...
03.06.07
a les 09.30 del matí... Mooooooooooooooooooooooc !! Amb el neopreno i en Gabri, KeL, i molt especialment Nenazaman Ironcraig Oscar (QUE GRAN QUE ETS, TIU !!) estic fent una de les natacions més karateques que recordo. O jo començo a nedar bé o 400 tius no hi queben en un triangle de natació de 750m... Benvinguts al TRIATLÓ DE MATARÓ !!
La bici, rapidíssima. A estones vaig molt bé. Al final de la segona volta em vé per darrera en Joan "Mossen" de CN Mataró. Primer triatló després d'una any molt conplicat per una enfermetat. JOAN, QUE GRAN QUE ETS.
La cursa a peu, força bona. Em passa com un missil n'Albert Caballero. Em quedo meravellat de la seva tècnica de cursa. No sé si ha sortit devant o darrera meu, però el tiu m'ha passat com una motu i m'ha tret 3' o sigui que m'ha restat un mon. L'sprinto a l'Oriol en el darrers 100 metres i després em presento. Si és que soc un kbró...
05.06.07
Vaig al metge. Demano la baixa. Continuo amb la pressió pels nuvols, tot i que ja no tinc marejos ni mal de cap. Al vespre-nit surto a còrrer i aguanto força bé. No apreto ni un milimetre. Al més mínim malestar, caminant a casa ...
08.06.07
Vaig a un altre metge. Com a metge, em desaconsella anar a TRIATLÓ OLÍMPIC DE SALOU; com a Joan, m'ho prohibeix; com a amic, em diu que faré el que em surti dels collons... Els dos darrers dies la TA s'ha normalitzat mínimament i m'aferro a això...
10.06.07
Mooooooooooooooooooooooooc !! Natació força neta, encara que rebo i dos tius em passen per sobre. A la primera boia soc abduït per la força hidrodinàmica dels nedadors i, sense saber com, apareixo a l'altra banda. Toco sorra en 28'28" males notícies. Massa ràpid. Lleparé a la bici.
La bici té un repetxon (un turonet) d'uns 400m el qual m'entesto en fer a plat peti qui peti. I ho aconsegueixo. Les baixades, en unes rectes interminables, em surten a 49-50 km/h. Aqui aprofito per a enganxar-me a en Manel, del CN Mataró, "rival" d'sprint a Sant Feliu i ja amic. Li dic que avui ni sprints li leshes, que vaig pillat i no apretaré. Se m'escapa a la meitat de la 5a volta però el tinc a la visual. Ets presa fàcil...
Per cert, el mascle alfa "Gami" em passa dos cops, PERÒ NOMÉS VAL UN !! Sortir de l'aigua i passar és passar, no doblar. Al final, juntament amb en Bou em doblen a la meitat/final de la 4a. Pensava que em pentinarien abans...
La cursa té una primera part ratonil. Entro en el circuit quan en KeL porta una volta. Li toco una mica les bolles amb el tema del dorsal, i m'engega. Va fort i fàcil, en altra ocasió el seguiria; avui no. No veig en Manel fins que giro al 3k. El tinc a la visual. Calma. Al final, el supero al començar la 2a volta. Vaig tota l'estona controlant amb el pulsómetre no passar-me ni una ppm de 150-155ppm. Merda. Pateixo per no poder apretar la cafetera... Quan ens creuem al 9k (punt de gir) em diu "Posa les birres a refredar que ara hi vaig!!" Juajuajua !! Que gran que ets !! Ja tinc referència pels triatlons, i a sobre, d'un dels meus clubs estimats...
META !! 3r Olímpic acabat, la marca no importa. Repte o inconsciencia, còrrer sense saber per que tens la TA elevada i sense saber com afectarà el teu rendiment? No ho sé.
Aquests tres dies estic una mica fatigat, però pot ser de l'atxutxon. Aquesta setmana només faré una sessió diaria, i deixaré dos dies de descans. Fins el 22 no hi ha escabetxina, i no val la pena...
Al final de l'Olímpic xerro amb molta gent : Krlos, que ha vingut a animar i a fer un video, Toni Jurado "Korfballer", que debuta a lo grande en un Olímpic i farà l'sprint de BCN, Vall, que m'explica la seva història de superació, Eva Tr3sk, sempre tant guapa i simpàtica, els gamilliguerus, Santi Pellejero, n'Olivia Passarell, que ens ha donat a tot una lliçó, en Lluis, que treballa a Reus i ens ha vist de casualitat... Estimo aquest esport, estimo el que em dona i estimo la gent que l'envolta.
Definitivament, a la merda l'stress. Faig un esport que diferent, que estimo i que em fa coneixer gent que és tant bona persona com esportista, que em dona bones estones i estones que no voldria viure (no vull ni imaginar el marató d'un IM) però que em fan aprendre que els límits els somnio jo i els posa la competició.
Soc unic, soc diferent, soc especial, SOC TRIATLETA.
