He rescatat una foto en format microlupa, però aquest que va fent el borinot soc jo. Crec que és a la baixada de saulò, en un dels moments a punt de caure. No patiu, que a les baixades també m'agrada fer l'helicopter...
Per cert, que ara veig el desnivell, recordo que no veia ni un borrall, i al·lucino...
3 comentarios:
Però que divertit què és córrer de nit i a les fosques amb aquestes espelmetes que portem al front pel Burriac!
I que ho diguis, Ricard !!
Feia tres anys que no feia una cursa de muntanya que es pogues dir així, i fer aquesta, i de nit, és senzillament màgic.
Encara recordo quan vaig girar el cap a la pista que mena cap el Castell d'en Burriac i es podia veure el seguit de formiguetes...
Aquesta cursa m'ha enamorat.
Salut !!
jo vaig fer la primera edició y vaig disfrutar com un gorrí, baixant de fer Banyoles olímpic i havent-me trencat un dit del peu....aquest any s'em va passar, pensava que era una setmana més tard!!
Publicar un comentario