Conec alguns Finishers... Més aviat, tinc la sort de coneixer-los i de que m'iluminin amb el seu exemple...
D'aquests, la majoria, per no dir tots, tenen darrera una història de superació personal que va més enllà de la de suportar dures setmanes d'entrenament i el format d'una prova que per si mateixa faria enrrera a molts valents... Jo he compartit entrenaments i curses amb uns quants...
Entre aquests, una de les més impactants i que més m'han emocionat és la de Jon "The Blazeman" Blais (1971-2007). En 2005, va ser IM Finisher a Hawaii.
Per pudor i per les emocions que em recorren, no comento res més. Us convido a passejar-vos per ALS Warrior Poet i per un impressionant video de Youtube. Si el veieu, no quedareu indiferents...
De vegades, els veritables herois, els que dignifiquen la raça humana, els que ens allunyen de la barbàrie i com diu la web, fan del mon un lloc millor, no persegueixen una pilota, ni surten a la tele, ni fan tomate... Potser es creuen amb tu cada dia.
Aprofito aquesta reflexió per enviar-li una abraçada a Jordi "Jag75" Antolí. Amic, estic amb tu.
5 comentarios:
Gracies company, en aquets moments tinc pell de gallina, i una vegada més aquestes histories son brutals i em reafirmen una vegada més, el perquè vull pertanya en aquesta familia.
Salut.
PS, gaudeix a Saragossa, tan sols son 42195 mts, correràs acompanyat.
Ànims i bon viatge.
Pues sí Pep,
ejemplos como el de "blazeman" son los que nos dan fuerza a los demás para hacer cosas que a priori nos parecen imposibles o muy difíciles.
fuerza para esos entrenos.
Ramon, Rafa...
Veo (o intuyo) que habeis visitado los enlaces... Como habies visto, cualquier cosa que hubiera podido escribir hubiera parecido frivola; es mejor ver i sentir por uno mismo.
Os aseguro que historias como Blazeman, en el deporte o en la vida, pueden estar a vuestro lado. Sólo hay que preocuparse por quien pasa a vuestro lado...
Hace tiempo que supe de la historia de Blazeman, pero supongo que llevo una temporada "tovet" (blandito), como dice una querida amiga mía, y ayer me decidí a compartir los enlaces...
Rafa, precisamente "FUERZA Y HONOR" es el lema de la asociación ALS Warrior Poets...
Zaragoza me lo tomo como un reto personal; volver al Maratón despues de tres años porque sí, sin presión y para demostrarme que aun estoy enamorado de una distancia que se me atranganta.
No estaré solo; he recibido animos como para llenar tres veces el desierto que va desde el 30 al 42k, y renacer en meta.
Realmente, gracias a todos los que leeis y a los que honrais mi blog con vuestros comentarios.
No estoy, no estamos solos...
Buenas crack,"
sempre q puc, em dono una volta pel teu blog. M´agrada molt la vena "místico-filosòfica" q estàs adquirint (o ja la tenies de "fàbrica"?) últimament.
Moltes felicitats per la marató, benvingut de nou.
Gràcies per pensar en mi i donar-me ànims. espero veure´ns aviat.
Ara ja saps: IRONCAT!!!
Una abraçada
jordi (jag75)
Jordi, la vena "misticofilosfica" vé de sèrie, el que passa és que la LlD me l'accentua.
Deu ser ben veritat que els esportirtes de LlD estem una mica grillats i tendim a la introspecció...
En tot cas, la meva intenció es no fer un blog de numeros i "hazañas", sino un on compartir sentiments i sensacions, encara que pugui semblar que soc "tovet"...
De nou, una abraçada ben forta.
Publicar un comentario