Avui, entre pitus i flautes, he sortit a les 19.50 a còrrer... El sol s'havia posat, i quedava la llum residual, del color de l'hora incerta...
Decideixo anar a la muntanya. No tinc ganes de fer asfalt, tot i que això suposi un parell de rampes i una "aproximació" de 1.200m de pujada i fer tot l'entreno a les fosques.
Bé, porto una temporada amb moltes cuites i massa coses al cap, personals, professionals, esportives. Allà, al mig del bosc i sense haver-me creuat amb més de cinc persones en 45', he començat a pensar en tot una mica, i com no, en l'Ironcat... I en la preparació que se'm ve a sobre.
I, de sobte, en la foscor, al girar en un revolt, envait pels meus pensaments i banyat per la lluna plena, m'he trobat i m'he sentit ben sol. Una sensació estranya...
I de sobte, un instant més tard, m'ha envait una estranya sensació de pau interior...
Crec que tornaré més sovint a correr a aquelles hores i per aquelles pistes...
Decideixo anar a la muntanya. No tinc ganes de fer asfalt, tot i que això suposi un parell de rampes i una "aproximació" de 1.200m de pujada i fer tot l'entreno a les fosques.
Bé, porto una temporada amb moltes cuites i massa coses al cap, personals, professionals, esportives. Allà, al mig del bosc i sense haver-me creuat amb més de cinc persones en 45', he començat a pensar en tot una mica, i com no, en l'Ironcat... I en la preparació que se'm ve a sobre.
I, de sobte, en la foscor, al girar en un revolt, envait pels meus pensaments i banyat per la lluna plena, m'he trobat i m'he sentit ben sol. Una sensació estranya...
I de sobte, un instant més tard, m'ha envait una estranya sensació de pau interior...
Crec que tornaré més sovint a correr a aquelles hores i per aquelles pistes...
3 comentarios:
Aquets pensaments, ens han passat, crec, a tots en algun moment i també crec que mentres fem la preparació pel REPTE, viure'm tobogans, pujades i baixades d'euforia, moments que ens trobarem forts i d'altres que direm que coi estic fen, anirem a dormir amb mal a les cames i ens costarà llevar-nos quan el maleit despertador ens recordi que ens toca una sessió de,... el que sigui. Però per això ho fem, per estar bé amb nosaltres i perquè quan el dia 10 creuem la linea d'arribada, poguem formar part d'aquesta familia de sonats que es dediquen a fer ironman, i això que seguirem sen uns aprenents.
Salut company
però para de córrer ja, que tens Saragossa a tocar, aquesta setmana relax quasi total!!! això sí, bons estiraments!! molt sort!
Ramon, en certa mesura, estic preparat per aquests baixons emocionals, però un cop estiguii dintre de la preparació, però encara em queda un mes i ja estic dels nervis...
Robert, vaig sortir a rodar una micona! jejeje. No pateixis, que aquesta setmana és de tranquis...
Publicar un comentario