DEFINICIÓ

No està mal acabar l'any intentant tenir una definició d'un mateix...

La meva bona amiga Glòria, en un atac de lucidesa o d'al·lucinosi (encara no ho tinc clar) em va definir en quatre-cinc paraules, i no sé si dir que em sap greu o em complau que la va clavar...

"Llop solitari, nerviós, caòtic i orgullós"

Que sàpiga que li guardo, i el dia que jo tingui un atac de lucidesa o d'al·lucinosi, li torno...

Per nadal, a fer l'animal...

La creu, una pujada curta però intensa

Bé, avui volia anar a la Pujada a la Mola, pero m'he adormit. Ahir vaig acabar realment tard preparant la memoria per a un canvi laboral, i ni he sentit el rellotge...

Total, que al migdia he tingut ganes de posar-m'hi un "rompepiennas". Un circuit ondulant amb dues cotes maques : la Creu de Montigalà i el Coll de les Ermites. Ha set un dia fantàstic, blau fins a fer mal i fresquet. El pla de Sant Jeroni, amb la Cartoixa en runes, lluia bellissim. M'han netejat el sotabosc, i he perdut alguna referència, pero la pujada ha estat "a dolor". Breu descans i baixada a troche pel cantó mar. Enllaço pujada al coll de les Ermites una mica més mort, però a bon ritme. Avui no m'aturo a dalt i baixo. El tram pla de la Vallensana i la última pujadata la faig a bon ritme. I des d'allà, bufar i fer ampolles !! Aps !! i amb temps de orcoatacar un que ha gosat apretar el ritme...

Que mes? Que penso que ja tinc ruta per fer cada Nadal. Sense dorsal, sense companys, sense avituallaments, però amb mi mateix...

Li dedico el meu pensament a l'Alex i la Noemí. Estic amb vatros, amics...

Petites coses...

... son les que et donen la felicitat...

Els putus amus !!

Dissabte va ser un dia doblement feliç. Per una banda, el sopar de Nadal dels maduxots. Com diu em meu amic Alex, una mica massa bambi, però és lo que té portar-se les respectives, que no es pot destralar... Tot i això, vam riure molt i a més, a algú se li va ocórrer fer seure (o van ser elles??) a les tres embarassades del sopar juntetes... Evidenment, em va tocar a mi l'ala d'obstreticia i ginecologia...

A més, el malparit de l'Alex m'embarca en totes, i em va embarcar en els relleus de la Marató de TV3. 2.000m a la mítica pìsta del Serrahima, que en el nostre cas, eren a les 03.00 de la matinada... Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagh !! Evidentment, el relleu es va fer amb la mítica txapela sub 3.29' de Donosti...

relleu amb txapela : la sensació !!

I la veritat és que va ser tota una "petita cosa". Córrer amb els bons amics, córrer per una bona causa, córrer de nit, córrer al Serrahima... A més dels relleus, hi havia una cursa de 24 hores. Espectacular. No sé qui animava més, si ells a natros o natros a ells. Hi havia en l'ambient una sensació de pau i tranquilitat, de la petita humilitat de fer les grans coses que crec que m'acompanyarà molt de temps. Allà s'estava fent gran una cosa aparentment senzilla com era córrer...

I de postres, va marxar la llum per a tenir ja la totalitat de la magia del moment...

Bé, les fotos mai fan justicia, perque no es poden fotografiar les sensacions ni els sentiments, però ajuden a recordar, que ve de cor...

Excalibur

"...el rey Uther murió sin que nadie le conociera descendencia. Entonces los nobles acudieron a Merlín para encontrar al monarca sucesor. Entonces Merlín hizo aparecer sobre una roca una espada firmemente clavada a un yunque de hierro, con una leyenda que decía:

"Esta es la espada Excalibur. Quien consiga sacarla de este yunque, será rey de Inglaterra" "

Bé, el que he fet avui ha estat precisament el contrari : clavar la meva espasa a la roca, amb l'objecte d'assolir la dignitat de Finisher un dia no molt llunyà.

Parlant clar : avui he fet una sessió de rudillu !! 30' a 90 rpm, tirat de pulsacions... O pujo temps o faig el treball fraccionat d'intensitat al rudillu...

Començo a semblar alguna cosa semblant a l'esborrany del projecte previ d'un triatleta...

False start and reprise

Aplaudint al 1r... què nassos estaria mirant en Coque?

Al jazz, a les improvitzacions, és normal encetar un tema,no trobar-li el puntillo i reprende’l de nou.

Això m’ha passat a mi. No li he trobat aquest mes de novembre el puntillu mental a l’IC, i he anat trampejant. Se m’han ajuntat coses personals i de feina que m’han reclamat i tampoc m’hi he pogut posar.

Però ara si que no poden haver-ne excuses. No hi ha volta enrera i no es pot posposar més.

Mitja Marató de Mataró

10ena edició. Menys la de 2005, en què estava fent el Curs d’Entrenador de Triatló, no m’he perdut cap ni una. L’he vist créixer des del Front Marítim, al maig i trinxats de calor, fins el monstre que és ara, amb sortida i arribada a l’antiga sortida de la meva estimada Marató Catalunya.

Enguany era especial, per diversos motius. Motius personals que no venen al cas i un motiu de cursa : una setmana abans estava gaudint com un gurrinu de la Marató de Donosti.

I aquí vaig gaudir fins el 15k. Com que no sabia que fer, he decidit anar amb la gent del club (i el nou fitxatge femení) a 4'30" fins el 15k i després retxinar. Ho he complert a mitges, perque un company i jo ens hem despenjat al 7k i hem anat a muette fins el 15k, moment en que m'he quedat sense sidra a la sang i he regulat per atacar la tornada i el port de muntanya de Sant Simó...Al final, la marca ha estat en la previsió optimista, i més tenint en compte que una setmana abans estava amb el trio de la muerte a la Conxa...