Soc unic, soc diferent, soc especial, SOC TRIATLETA. Soc perdedor de llarga distància... T'hi apuntes?
lunes, enero 28, 2008
Waiting On A Sunny Day
On t'é lo meu fetge?
Cros es fetge a la boca, sabor a sang i el cor dos pams per devant teu. Cros es morir pujant i morir baixant. Cros es un patiment continu. Cros es tenir por del que ve darrera perque saps que no podràs seguir-lo ni aguantar-li el canvi...
Pues tota aquesta descàrrega d'adrenalina la vaig tornar a sentir diumenge al circuit del Parc Catalunya de Sabadell, 47è Cros de Sant Sebastià. Tocava puntuar per clubs i allà que vamos...
El circuit es punyeteru. Cal fer la pujada de darrera a ritme per a no morir a la 3a volta. Jo ho vaig aconseguir i vaig morir a la 4a... La cursa va ser "divertida", barallant-me tota la cursa amb un de l'Igualada i dos de l'Olesa (o eren tres??? Semblava una peli de xinus, tota l'estona veient samarretes verdiblanques...). A més, un portava claus (amb lo sec que estava tot) i a la part pedregosa semblava que li ballava la dentadura postissa...
Al final, un crono acceptable, y una sorpresa. L'Olga, nou fitxatge (i va fer #9 en F35, la tia !!) em diu que em va veure molt bé... ¿?¿?¿ A mi???? Si m'estava arrastrant... En fin, no hi ha res com tenir admiradores...
miércoles, enero 23, 2008
ENYORANÇA...
Bé, diumenge que vé, els Trisidents ens anem a fotre un banyet + 75km de bici + algo de cursa a Montgat. Jo, que soc infidel però no desleal, fotré el banyet amb el traje de morcilla i cuitacorrents al Cross de Sabadell, on a les 12.10 faré el més gran dels ridículs al Campionat de Catalunya de Veterans...
martes, enero 01, 2008
Per any nou, fem el bou
He pujat directament pel coll de les Ermites igir a l'esquerra per a buscar la pista del Poblat Ibèric, gir a la dreta per una pista que no he fet mai i...
... de sobte, entro a la zona obaga de la Serralada, amb els marges gelats, i una lleugera ascensió. Quan torna a planejar, tot em recorda a la Crta de les Aigues, però sense un anima (en 55' no m'he creuat amb ningú) i amb unes vistes diferents : La Mola, Montcau, Montserrat... Espectacular.
He cororonat la torre Alfa de vigilància forestal i després he atacat un canxal cuasi pirenaic d'uns 200m. La baixada m'ha fet recordar que ja no tinc els reflexes de cabra montesa d'abans...
Un dia per a recarregar piles i on m'he enrecordat de moltes coses i moltes persones... Un gran dia.