Un més...

Bueno, soc un més que escriu un misèrrim post per a dir que ha tornat ...

A veure si recuperem la normalitat, després d’un estiu molt emocionant en tots els sentits. El que no sé es si inclou tenir això al dia...

Ja tenim a llapis sobre un full objectius personals i esportius. Ara, toca traçar una linia el més recta possible entre l'avui i el demà (o demà passat...).

En fin, continuamos para bingo!!

Intento desesperado #21

Hay que ver lo que cuestan las cosas más sencillas... ;-)

En record del Quim

http://diariodeltriatlon.es/not/684/ddt_quiere_rendir_homenaje_quim_raich_un_triatleta_ejemplar_que_murio_el_domingo_compitiendo_en_gava/
http://www.regio7.cat/esports/2010/05/25/triatleta-quim-raich-mor-gava/85992.html

No calen paraules.

GRACIAS

Mai m'he sentit tan estimat com aquests dies.

Seria injust nombrar a tothom que m'ha fet costat, perque em deixaria algú, i perque l'ordre no faria justicia. No puc ni vull destacar ningú.

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Puc dir-vos que soc més gran, més savi (una mica més) i més ric (en amics) que dissabte abans de les 07.00

----------------------------------------------------------------

Nunca me he sentido tan arropado y tan querido como estos dias.

Seria injusto nombraros a todos porque me dejaria a alguien, y porque el orden no haria justicia. No puedo ni quiero destacar a nadie.

Cuando salgas para hacer el viaje hacia Itaca
has de rogar que sea largo el camino,
lleno de aventuras, lleno de conocimiento.
Has de rogar que sea largo el camino,
que sean muchas las madrugadas
que entrarás en un puerto que tus ojos ignoraban
que vayas a ciudades a aprender de los que saben.
Ten siempre en el corazón la idea de Itaca.
Has de llegar a ella, es tu destino
pero no fuerces nada la travesía.
Es preferible que dure muchos años
que seas viejo cuando fondees en la isla
rico de todo lo que habrás ganado haciendo el camino
sin esperar a que dé más riquezas
Itaca te ha dado el bello viaje
sin ella no habrías salido.Y si la encuentras pobre, no es que Itaca
te haya engañado.Sabio como muy bien te has hecho
sabrás lo que significan las Itacas.

Puedo deciros que soy un poco más sabio (sólo un poco) y más rico (en amigos) que el sabado a las 07.00

UN BRINDIS POR LOS SUEÑOS ROTOS !!

Cal quedar-se amb aquesta imatge

(i felicitar l'Enric, IC'10 finisher)

... Perque et donen una oportunitat de tornar-se a complir...

No va poder ser. No era el meu dia i no havia de ser-ho... Com diu en Dani, pots tenir moltes excuses, però de vegades amb una n'hi ha prou. Diguessim que finalment, ni el cap ni les cames van arribar a funcionar com un sol.

Em quedo amb moltes imatges bones i dolentes de les 6h01' que vaig estar en competició, i em quedo, sobre tot, amb les males sensacions, perque el principal objectiu és no tornar-les a tenir. No hi ha pitjor decisió que decidir retirar-te ni pitjors km els que van des del click mental fins que finalment, poses peu a terra.

I bé, un cop fet, fet està, i a celebrar-lo amb la familia amb un bon arròs, perque aquest ha estat un any 2010 magnific, que mai hagués somniat i seria injust no agrair-los (i agrair-vos a tots els que esteu al meu costat) el fet d'empenyer-me una mica cap els meus somnis. Temps hi ha per a reflexionar i pensar el que ha anat bé i el que cal millorar, però no és aquest.

"Fracaso es no haberlo intentado"

GRÀCIES PER FER EL CAMI; L'ANY QUE VE ARRIBAREM A ÍTACA

LA TEMPORADA PERFECTA

http://www.fcbarcelona.es/web/catala/noticies/handbol/temporada09-10/05/10/n100510110931.html

Toni

Ramon

Francesc

Jordi

Moreno

Gonzalo

Rodrigo

Kike

Garchi

Dani

Beto

Bala

Alvaro

Victor

Marc

Molina

Jon

Gabi

Ferran

Aitor

Adri

Pol

... i els juvenils Coba, Soler, Saez...

Gràcies a tots per ser-hi partíceps. D'aqui a uns anys serem conscients del que em fet. Fins que arribi aquest moment, cal seguir apretant per a ser els millors, sempre.

"Después de un invierno malo, una mala primavera..."

PANICO

http://www.triluarca.es/2010/04/08/%c2%a1te-clasificas-seguro/

"... el IM es mucho más que 3800-180-42. El IM son 6 meses de sacrificios y alegrías, de rascar entrenamientos para ganar un PUTO MINUTO, de llegar a casa con los pies congelados, de sonreir a 180 pulsaciones subiendo Morcuera, de comer 3 platos de spaguetis uno detrás de otro sin pensar en otra cosa que alimentarte con la mirada perdida en la pared, en abrazar a un ser querido en la línea de meta, en dejar un entrenamiento a medias porque hay cosas más importantes, en lesionarse y esperar recuperarse a tiempo, en ver amanecer mientras se da el bocinazo de salida, en estar con cara de tonto en el despacho viendo la medalla de Finisher…."

On fire !!

Comença a ser "cansino", però és veritat... On fire !!

Ahir, bona sortida en bici amb en Vilardaga, Pep i... David?? (sorry, soy un maldito desastre...)

Trajecte : Crta Roca (a un ritme que ja tremolava l'empaste) - Parpers (sin cebarse, que lo conocemos) - Crta Roca again (modo contrareloj; creia que el meu cuenta s'havia atascat al 35km/h) i el gran moment del dia : la Conreria.

Sorprenentment, m'he trobat bé a la Conreria, un coll en el que no m'hi sento cómode, i xino-xano he anat fent. Crec que es comencen a notar els km de bici d'aquest hivern. Sortir a -1ºC i quan no hi havia a la carretera ni la ratlla de l'arcen comença a donar fruits.

Ara només esperar que siguin suficients, però la confiança és manté amunt, amunt !!

QUIN MAAAAAAAAAAAAAAAAL !!

Una de les meves frases favorites quan algú em pregunta que "com ho porto" és : "CON MUCHO DOLOR", i és veritat...

He acabat una de les setmanes de més volum d'entrenament que hagi fet mai. Divendres vaig sortir a correr molt cansat. Ahir vaig baixar de la bici amb cansament de cames, i avui m'he pujat amb el mateix cansament. A canvi, ahir una mitjana de km/h que no m'esperava pel meu paupèrrim nivell de bici i avui, a l'aventura, m'ha sortit una bona ruta de la qual n'estic content, tant per la meva performance com pels paisatges i les imatges. Veure a primera hora del matí (diria que avui he estrenat la carretera...) els camps amb una translúcida boirina cuasi fantasmagòrica no té preu. Baixar Parpers o Can Bordoi sense veure ni un sol cotxe, també...

En fin, tot i saber que arribaré just, tot i entrenar com un jabatu, estic bé d'ànims. Els temps i els ritmes van sortint, i espero que on no hi arribi l'entrenament, hi arribi la confiança i la il·lusió...

I sobre tot... Tinc una ganaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

ON FIRE !!

BON NADAL

(Això era a les 14.45. A les 18.00 feia por...)

Quan he vist a les 11.00 que començava a nevar ja m'he posat nerviós... M'he escapat de la feina el més aviat que he pogut i a la neu !!

Total, 1.05' pujant a les cotes més altes que dona la Serralada de Marina per la banda de Sant Jeroni i el poblat ibèric, sobre uns 250m-300m. Segons la meva sonda digital (o sigui, clavant lo dit a terra), uns 15cm de neu...

L'experiencia, tremenda. A l'alçada de la Vallensana, un vent fort i dur picava a la cara i feia mal. Visibilitat màxima d'uns 20m. Uns nois jugaven amb el trineu... Aquestes condicions fan que la neu homogeinitzi tot, i la llum sense ombres fa que perdis les referències dels relleus, i la neu amaga les branques, rocs i esquerdes que ja coneixes de cents de dies passant per allà. Total, un parell de relliscades i riau !!

El fred, el vent, la crepitació de la neu trepitjada, l'emprenta de les sabatilles per allà on ningu ha trepitjat abans, i el "jugar" a girar-se a veure si amb la teva trepitjada es veu el marronet del terra o el blanc de la neu son experiencies que només es viuen si estàs viu...

I cony, algu peu he fotut en una bassa gelada que m'ha sentat com una pedra al fetge !!

PS : Dedicado a un "erizo" que se equivocó de latitud. Mis pisadas han sido las tuyas...

On fire !!

Parpers. M'encanta aquesta taxuela

Qui em diria que m'empenyaria per no poder sortir en bici.

Avui, a les 08.00 bufava un venta lateral massa perillós per a compartir la carretera amb els cotxes. Als 2km, mitja volta i a treure la pols a les pistes forestals de la Serra de Marina...

Al menys, ahir va sortir una sortida decent i amb pocs cotxes...

OUTSIDER 2010

Acabo de comprar un bitllet a Ítaca

Dolor

Dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor ...

(en honor al "Pavo Real" Antolí... ;-)

És potser la setmana en els darrers 4 anys que més mal em fan les cames. Però no és un mal difús. Són com milers d'agulles, i a més, si et toques fa molt de mal... Però tot i això, ens en sortim, i després de la batussa d'ahir, som capaços de tornar a plantar cara, negociar amb un mateix retallades mentals a l'entrenament "total, si estem cansats", rebutjar la mediocritat que això significa i acabar-lo senceret...

Ara, esperar que valgui la pena !!

TACXMAN

Fidel al meu frikisme, gràcies a aquest instrument infernal (i a la ruca), últimament he vist...

- LA Confidential

- Barton Fink (increible John Goodman!!)

- El hombre que nunca estuvo allí

- Buenas noches y buena suerte

- Quemar después de leer

- Michael Clayton

- Crueldad intolerable

- No country for old men (impressionant Banderas!!)

... i alguna més...

Soc un friki, ho reconec : m'agrada més una peli dels Coen sobre el rulu infernal que veure l'Ironman de Villarriba...

MOTIVACIÖN

motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación

El Dálmata 102

Diumenge 17.12.10, 08.30 del matí, Carretera de la Roca. Tradicional sortida dominguera.

Els diumenges a primera hora, la Carretera de la Roca està més "ciclabe" que altres dies. Home, de míssils i zumbats en trobes algun, però ja els sents venir. També tens algun tram de relativa bellesa per a estar tant aprop de Barcelona, i fins i tot hi ha un parell de racons que m'encanta fer en bici (no, el de les senyores, no...)

Pues bé, la nit del dissabte al diumenge va ploure. Quan vaig sortir no plovia, però estava tot l'asfalt moll i fins i tot alguna basseta d'aigua, fàcilment esquivable.

Una altra cosa guapa és que pots anar en bici sense por als camions, que no passen en diumenge... No??? l'UNIC CAMIÓ que va passar justament va agafar amb la roda de darrera la bassa de fang més gran de la carretera i XOOOF, durant 35 km més vaig ser el Dàlmata 102. Enfangat de casc a desviador em va deixar !!

... i durant 1.20' netejant la bici. Fang never sleeps !! Guntot...

Eso sí, estic on fire !! Ticket to Ítaca...

BLOGUZZ-f426d922a4

Un equipàs !!

Ja son mítics per la seva gesta a l'Ultratrail del Ter. Si cliqueu i anireu a la seua web.

No us ho perdeu !! Son la puta èlite, en serio...

Bitllet a Ítaca

Aquesta setmana, i només portem quatre dies, tinc clar que ja he tret bitllet a Ítaca.

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

Només espero arribar, pobre o ric, però arribar. Aquest viatge ja fa anys que s'espera...

Retorn to Matrix

De nou a la realitat... o és la ficció ?

En fin, de nou a l'entorn habitual després d'uns primers dies de disbauxa (controlada, que tenemos una edad) i 7 dies a full time...

Es podria aplicar la famosa norma i dir que el que t'ocupa el 80% del temps t'importa o et realitza un 20% i el que t'ocupa un 20% t'importa o et realitza un 80%.

I comencem bé. Dels dos entrenaments, ja m'estic escaquejant d'un... ;-)