HELL ANGELS NEVER SLEEPS !!

Ahir va ser un dia tant dur com especial. Vaig aprendre molt de mi i dels meus límits.

Vaig canviar la travessa de l'Ampolla (on hi eren els dos cracks Joan-Marc i Robert) per una sortida "Hell Angel" amb l'Oscar i en Ferran, a més de quatre Provis (del Provençalenc) més...

Itinerari, casa-La Roca -Parpers - Orrius - Parpers - La Roca - parada de la cocacola - casa. Arribem a Orrius tranquilament; baixo Parpers pel cantó Argentona tant cagat com sempre (vaig fer un recto que no em menjo al Ferran de miracle, en plan F1 el dia de la pluja). Pujem a Orrius i aguanto fins just abans del Death Point. La unica forma de posar més pinyons a la bici era agafar una pinya de pi. Giro cua (amb molta ràbia; cauràs tard o d'hora) i abans de pujar Parpers noto al Hell Angel sobre mi. Abans que em doni lo seu, menjo una mica. La tornada, en formato "contrareloj". Ja havia gastat els cartutxos amb el H.A. de Parpers, i el H.A. de la carretera em va donar cera pel davant i pel darrera...

Menció especial a l'Oscar, que em va cuidar com un nen i va fer que l'embranzida no fos tant dura. Va fer mal, però vaig aguantar...

Segona part : A la tarda havia quedat per trobar-nos, tot corrents, amb la Gemma i en Jordi. Arribo tard perque soc un +¡)&%$" desastre. Total, que veure'ls em costa 18km de cursa. Els primers 9km, estupendus, però els darrers anava mort. Acostumat a anar a 4'50" quan vaig petat, veure algun 5'20" em va fer tant de mal a l'orgull com de bé a la humilitat.

Vull ser finisher, i sé que entrenaments com aquests han de caure molts, i seguits. I que el dia de l'IC els primers km de la marató seran com els darrers 9 i encara serà pitjor. Ja em puc anar preparant. Ser Finisher no es regala, ni val només amb desitjar-ho. S'ha de mereixer, i ara, jo, estic a l'inici del camí. No diré que no m'ho mereixo, però sí que sé on puc caure del somni.

Nota mental : millorar la hidratació i alimentació. Provar coses i estratègies. La pàjara nocturna va ser molt forta i em va recordar les de la marató 2004...

Nota mental (2) : Vaig riure molt amb la Gemma i en Jordi. I això que jo estava més p'allà que p'aca !! Per cert, el proper cop li dire al meu veí "brigada roja" que em tiri la porta al terra...