Petites coses...

... son les que et donen la felicitat...

Els putus amus !!

Dissabte va ser un dia doblement feliç. Per una banda, el sopar de Nadal dels maduxots. Com diu em meu amic Alex, una mica massa bambi, però és lo que té portar-se les respectives, que no es pot destralar... Tot i això, vam riure molt i a més, a algú se li va ocórrer fer seure (o van ser elles??) a les tres embarassades del sopar juntetes... Evidenment, em va tocar a mi l'ala d'obstreticia i ginecologia...

A més, el malparit de l'Alex m'embarca en totes, i em va embarcar en els relleus de la Marató de TV3. 2.000m a la mítica pìsta del Serrahima, que en el nostre cas, eren a les 03.00 de la matinada... Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagh !! Evidentment, el relleu es va fer amb la mítica txapela sub 3.29' de Donosti...

relleu amb txapela : la sensació !!

I la veritat és que va ser tota una "petita cosa". Córrer amb els bons amics, córrer per una bona causa, córrer de nit, córrer al Serrahima... A més dels relleus, hi havia una cursa de 24 hores. Espectacular. No sé qui animava més, si ells a natros o natros a ells. Hi havia en l'ambient una sensació de pau i tranquilitat, de la petita humilitat de fer les grans coses que crec que m'acompanyarà molt de temps. Allà s'estava fent gran una cosa aparentment senzilla com era córrer...

I de postres, va marxar la llum per a tenir ja la totalitat de la magia del moment...

Bé, les fotos mai fan justicia, perque no es poden fotografiar les sensacions ni els sentiments, però ajuden a recordar, que ve de cor...