martes, octubre 28, 2008

Mitja Marató de Sant Llorenç Savall

Després de …

- Matinar com un campeon (tot i que el canvi d’hora ha ajudat).
- Patir un dels circuits de cursa de muntanya en distancia mitja marató més durs que he fet mai.
- Caure com un “torpe” en la zona més plana i més senzilla del circuit, sense ni tant sols haver relliscat ni un cop als trams més tècnics…
- Acabar viu, fet llesques...

L’únic pensament que tenia a partir del km 17 era aquest...


2 comentarios:

Mariona dijo...

L'any que ve tots a la MARATÓ!! jeje

corredor padawan dijo...

Hi ha un proverbi rus que diu: caer está permitido, levantarse es obligatorio!. Això sí no parla res de vodka ;-D