sábado, enero 31, 2009

T1


Bé, casi casi, T1,5...

Com definir aquests primers quatre mesos de preparació? Pues amb un senzill, "seguimos en el camino, que no es poco..."

Octubre va ser un mes força complert. Triatló Olimpic de Barcelona, Aquatló de La Ràpita (espineta clavada) i Mitja de muntanya de Sant Llorenç van servir per a treure el ganivet d'abordatge. En general bones sensacions, bons números d'aigua i cursa i un bon volum d'hores d'entrenament.

Novembre, en la linia. La cursa del Clot va deixar sensacions no gaire bones i em va refermar que lo meu és la llarga distància. Matagalls-Granollers va ser el colofó un més en la línia d'octubre, amb numeros decents en aigua i cursa, de cobrir l'expedient en bici i un total d'hores, per mi, maco...

Desembre sembla un mes perillos, però permet entrenar força si ets constant. El Cros de Granollers va ser la única competició de ganivet d'abordatge, i la resta del mes, a tallar troncs amb la destral. He aconseguit doblar tres dies seguits aigua + cursa, cosa que em deixa molt baldat en els "intersticis", però sé que quan soc capaç de nedar quatre dies seguits, alguna cosa s'està construint. En els pitjors moments d'entrenament, la imatge de l'Ampolla ve al cap i continuo patint, però al menys em distrec sabent que es per alguna cosa...

I gener ha estat un més contradictori. Per diversos motius, vaig perdre del 2 al 12... I la resta del més, a correcuita per recuperar el màxim d'entrenaments sense morir, sense esgotar-me, sense desmotivar-me i intentant mantenir al màxim la dimensió social que se li suposa a un ser humà. I bé, més o menys em salvat l'expedient...

I el que queda per devant??
15 setmanes, per acabar el 16.05.09 a l'Ampolla, 07.00 AM.
15 setmanes per acabar mort de por a la sortida de l'Ironcat
15 setmanes de molts entrenos, de recuperar bici, de mantenir l'aigua i de millorar una mica la qualitat d'entrenaments en cursa (si no corro, no soc jo)
15 setmanes per a poder patir i poder acabar rebentat amb un somriure. O no !!

... pel mig, i a falta del que pugui sorgir, Maratona di Roma al cantu, amb amics i com a tirada llarga... :-)

... en fin... FÀCIL !!

Vinguen, sigamos para bingo...

6 comentarios:

jag75 dijo...

Orco,
estate "al loro" no estás tan mal, hombre!
espero q demà vagi bé per Granollers.
propera parada: t2
una abraçada

Anónimo dijo...

Quan arribis a T5... m'avises... no cal dir perquè.

Per cert, m'agrada la foto de la carretera... la linia blanca de lluny... no es un pit?

em sembla que m'he de medicar.

Anónimo dijo...

Quan arribis a T5... m'avises... no cal dir perquè.

Per cert, m'agrada la foto de la carretera... la linia blanca de lluny... no es un pit?

em sembla que m'he de medicar.

Pep dijo...

Kenobi, només arribaré a T2.

Ho he donat per sabut. T1 és la primera transició dels triatlons, aigua a bici; T2 és la segona, de bici a cursa...

Un bon moment per a reflexionar i redissenyar estratègies de cursa !! :-)

Em sembla que ENS hem de medicar... :-)

Bego Aguilera dijo...

Arribaràs, arribaràs a l'Ampolla. I et veurem somriure malgrat tot. I somriurem amb tu :-)

Pep dijo...

En fin, nois (i noia), que sou molt macus tots plegats i un per un...

També va per vosaltres... ;-)