Després d'una temporada molt intensa, avui he tancat amb el Triatlo de Barcelona (Olímpic). No crec que posi un dorsal fins la Mitja de Mataró, si ho puc evitar.
Un mal dia. Natació i bici regular tirant a fluix. La cursa, horrible en tots els sentits Mal temps, males sensacions i mals pensaments. El cos no tirava més, fruit de la destralada que li he fotut aquest setembre. Que m'he demostrat? No sé. Potser res, potser m'he cremat innecessariament, potser que el cap pot més que el cos...
Un mal dia. Natació i bici regular tirant a fluix. La cursa, horrible en tots els sentits Mal temps, males sensacions i mals pensaments. El cos no tirava més, fruit de la destralada que li he fotut aquest setembre. Que m'he demostrat? No sé. Potser res, potser m'he cremat innecessariament, potser que el cap pot més que el cos...
Poso la crònica que he penjat en un foro, perque expressa millor com ha anat...
Bé, després d'una temporada molt llarga i intensa i d'un mes de setembre no apte per cardíacs, tanco la temporada, i ara a fer net i començar de nou, amb un nou repte.
Per començar, m'he deixat la placa de la bici i les ulleres a casa... Sort que sempre porto una bosseta amb estris diversos (entre ells, una placa extra) i he demanat unes ulleres. Gracies, Xavier !!
La natació, regular tirant a fluixa. Tot i ser un rectangle, he rebut més que mai : una puntada de peu a la boca i un altra a les ulleres. Si és que... A més, entre que no anava a mb les meves ulleres i que aquest any m'oriento fatal...
La bici, regular. Pensava que aniria pitjor, donades les meves circunstàncies de no haver recuperat bé de la marató. M'han sobrat, tant física mentalment dues voltes, però en cap moment he pogut posar tota la truita al plat...
I el remate, la cursa. Allà si que m'ha vingut tot a sobre. El baixon definitiu. Puc dir, no sé si amb orgull amb inconsciencia, que ja no em queda res a dins. Aquest any ho he gastat tot. La tercera volta, un drama. He tingut pensaments negatius i temptacions reals d'abandonar, per primer cop a la meva vida, una cursa, però un és com és, i vol morir amb les botes posades.
El temps, una castanya, però el fet és haver acabat. Llastima no haver pogut donar millor actuació, però us ben asseguro que estic buit.
Como dijo el poeta "que jod.ido es cuando vas jod.ido"
En fin, que ara a descansar, a entrenar quan em roti, i d'aqui tres setmanes, a centrar-se...
3 comentarios:
bé, doncs a aprofitar al màxim aquest molt ben guanyat descans!!
a mi encara em falten 4 setmanetes més i molts km per endavant!!
Pep, descans, repós i bons aliments, que ho necessitaràs i hem de fer un bon hivern, per tenir un esclat el 10 de maig, ja veuràs com aquest hivern ens passa volan o entrenant?
salut i a recuperar-te.
Molt gràfica l'imatge d'aquest escrit !!!
A fer net, i ens veiem a Mataró, on si no hi ha res de nou també i aniré, en auqest cas com a punt de sortida de la temporada 2008, a acompanyar el meu germà, resident a Mataró, i intentar que s'acosti a les 1:45h....
Abans tocarà, però passar per la marató del Mediterrani, que espero amb ilusió, però també amb molt de respecte,.. fa molt de temps que no corro una marató "sola" sense formar part d'un IM....
Publicar un comentario