Quina passaaada, no m'ho se ni imaginar el que et deu passar per dins, evidenment estic començat i el cel i les estrelles son molt lluny, també he de dir que el bloq d'IronJavi, ell és una força de sacrifici acollonant que no sé si jo seria capaç, segurament que no, ja que no soc competitiu i això es porta (crec) a la sang. També (a una altre escala) s'acostarà el nostre gran dia : ) Salut
Quina passaaada, no m'ho se ni imaginar el que et deu passar per dins, evidenment estic començat i el cel i les estrelles son molt lluny, també he de dir que el bloq d'IronJavi, ell és una força de sacrifici acollonant que no sé si jo seria capaç, segurament que no, ja que no soc competitiu i això es porta (crec) a la sang. També (a una altre escala) s'acostarà el nostre gran dia : ) Salut
Ramon, la gracia d'aixó es ser sempre un principiant..
Jo crec que una cosa és tenir força de sacrifici i l'altra ser competitiu. Evidentment, el ser competitiu inclou grans dosis de sacrifici, perque has d'estar disposat al màxim d'esforç, compromis i generositat per la fita que t'has marcat.
Crec que tot això de bo (i tot el dolent també) està dins nostre; la gràcia i l'art està en saber-ho treure fora.
El gran dia s'acosta.
Pensa : 7 del matí, port nàutic de l'Ampolla... ;-)
3 comentarios:
Quina passaaada, no m'ho se ni imaginar el que et deu passar per dins, evidenment estic començat i el cel i les estrelles son molt lluny, també he de dir que el bloq d'IronJavi, ell és una força de sacrifici acollonant que no sé si jo seria capaç, segurament que no, ja que no soc competitiu i això es porta (crec) a la sang.
També (a una altre escala) s'acostarà el nostre gran dia : )
Salut
Quina passaaada, no m'ho se ni imaginar el que et deu passar per dins, evidenment estic començat i el cel i les estrelles son molt lluny, també he de dir que el bloq d'IronJavi, ell és una força de sacrifici acollonant que no sé si jo seria capaç, segurament que no, ja que no soc competitiu i això es porta (crec) a la sang.
També (a una altre escala) s'acostarà el nostre gran dia : )
Salut
Ramon, la gracia d'aixó es ser sempre un principiant..
Jo crec que una cosa és tenir força de sacrifici i l'altra ser competitiu. Evidentment, el ser competitiu inclou grans dosis de sacrifici, perque has d'estar disposat al màxim d'esforç, compromis i generositat per la fita que t'has marcat.
Crec que tot això de bo (i tot el dolent també) està dins nostre; la gràcia i l'art està en saber-ho treure fora.
El gran dia s'acosta.
Pensa : 7 del matí, port nàutic de l'Ampolla... ;-)
Amb sort, serem part de la història.
Publicar un comentario