El crack en acció, rodejat de samarretes verdiblanques
Cros es fetge a la boca, sabor a sang i el cor dos pams per devant teu. Cros es morir pujant i morir baixant. Cros es un patiment continu. Cros es tenir por del que ve darrera perque saps que no podràs seguir-lo ni aguantar-li el canvi...
Pues tota aquesta descàrrega d'adrenalina la vaig tornar a sentir diumenge al circuit del Parc Catalunya de Sabadell, 47è Cros de Sant Sebastià. Tocava puntuar per clubs i allà que vamos...
El circuit es punyeteru. Cal fer la pujada de darrera a ritme per a no morir a la 3a volta. Jo ho vaig aconseguir i vaig morir a la 4a... La cursa va ser "divertida", barallant-me tota la cursa amb un de l'Igualada i dos de l'Olesa (o eren tres??? Semblava una peli de xinus, tota l'estona veient samarretes verdiblanques...). A més, un portava claus (amb lo sec que estava tot) i a la part pedregosa semblava que li ballava la dentadura postissa...
Al final, un crono acceptable, y una sorpresa. L'Olga, nou fitxatge (i va fer #9 en F35, la tia !!) em diu que em va veure molt bé... ¿?¿?¿ A mi???? Si m'estava arrastrant... En fin, no hi ha res com tenir admiradores...
3 comentarios:
crack,
a tu et van molt les carrers mogudetes... llop solitari competitiu.
Tranquiil, aviat arriba la temporada de sal i cutre-tris (i ironcat!)
ànims i a continuar així
jordi
Corrent a casa, al meu campus d'entrenament quan em toquen fartleks.
Algun any ho hauré de provar això del cross, de moment la mateixa por que li tenia als dus de muntanya i a les travesses de natació
Es una cosa que no he tastat mai, i sempre ho he volgut fer, a veure si al proxim,...
Ets un monstruo, crack i mestre
Publicar un comentario