Cros es fetge a la boca, sabor a sang i el cor dos pams per devant teu. Cros es morir pujant i morir baixant. Cros es un patiment continu. Cros es tenir por del que ve darrera perque saps que no podràs seguir-lo ni aguantar-li el canvi...
Pues tota aquesta descàrrega d'adrenalina la vaig tornar a sentir diumenge al circuit del Parc Catalunya de Sabadell, 47è Cros de Sant Sebastià. Tocava puntuar per clubs i allà que vamos...
El circuit es punyeteru. Cal fer la pujada de darrera a ritme per a no morir a la 3a volta. Jo ho vaig aconseguir i vaig morir a la 4a... La cursa va ser "divertida", barallant-me tota la cursa amb un de l'Igualada i dos de l'Olesa (o eren tres??? Semblava una peli de xinus, tota l'estona veient samarretes verdiblanques...). A més, un portava claus (amb lo sec que estava tot) i a la part pedregosa semblava que li ballava la dentadura postissa...
Al final, un crono acceptable, y una sorpresa. L'Olga, nou fitxatge (i va fer #9 en F35, la tia !!) em diu que em va veure molt bé... ¿?¿?¿ A mi???? Si m'estava arrastrant... En fin, no hi ha res com tenir admiradores...
Soc unic, soc diferent, soc especial, SOC TRIATLETA. Soc perdedor de llarga distància... T'hi apuntes?
lunes, enero 28, 2008
On t'é lo meu fetge?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
crack,
a tu et van molt les carrers mogudetes... llop solitari competitiu.
Tranquiil, aviat arriba la temporada de sal i cutre-tris (i ironcat!)
ànims i a continuar així
jordi
Corrent a casa, al meu campus d'entrenament quan em toquen fartleks.
Algun any ho hauré de provar això del cross, de moment la mateixa por que li tenia als dus de muntanya i a les travesses de natació
Es una cosa que no he tastat mai, i sempre ho he volgut fer, a veure si al proxim,...
Ets un monstruo, crack i mestre
Publicar un comentario