A pams, que en dos setmanes s’ha acumulat tema...
A la Carrera del Ebro ja m’hagués anat bé “tejonejar” una mica, perquè el vent que feia (cierzus vulgaris) era ben molest. Ahir a Montornès vaig fer 10k de “tejón” i 11k “de cordobés” (apretant les dents)...
La Carrera del Ebro em va encantar. La major part dels 18,4k discorren per dintre del Camp de maniobres de San Gregorio, a Zaragoza. Autèntica planície aragonesa, amb “escalons” més que “tobogans”. Hi havia uns 10km de pujada, entre “escalons” i algun tram més durillo, una baixada forta i 4k plans del mes avorrit...
L’organització, militar, perfecta. El dia, tot i el vent, magnífic. El meu rendiment, fluixet, en part pel cansament de cames, en part pel desconeixement del traçat.
Montornès va ser una altra cosa. La divideixo en dues parts : 10k de "tejón" amagat al cau i ben portat per un grupet i 11k de persecució esperitada. En aquesta persecució m'endut amb mi dos components del grup (precisament, els que pitjor em miraven). A l'alçada del 18k he tornat a canviar i s'ha quedat un. Al 19k, l'altre, al qual anava animant perquè s'anava quedant, i jo anava "fresc". Al final, m'ha enganxat a la recta d'arribada, i hem entrat de la ma. Estic molt feliç perquè ell era feliç.
Després de dos anys, m'he trobat molt bé, gestionant bé els canvis de ritme i corrent amb el cap, i no com un esperitat (em faré gran?). La part "tejona", molt bé, sabent triar el grup abans del 5k. Pensava que estaria pitjor, perquè tinc la sensació que no entreno bé ni assimilo el que entreno.
El cos, de vegades, et retorna en forma d'alegria el sacrifici diari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario