El meu germà treballava en una multinacional informàtica molt gran. Va entrar amb uns quants companys de la Facultat i allà s'hi va estar. Son d'aquelles empreses que despatxen 15.000 treballadors com qui pren una canya. Mica en mica. tots els companys van ser despatxats. El darrer que va marxar, va enviar un sms a la resta ...
"El circulo se cierra; somos historia"
Ara, un treballa a la facultat de física de Granada pesant llaunes de coca-cola, un altre, en una altra multinacional, el tercer, de profe a la UNED i el meu germà, de profe a Lleida. Es tanca un cercle, s'obren d'altres...
A què ve això? Aquest migdia m'ha trucat un company-amic de gestes handboleres. No li han renovat el compromís esportiu. Ens ha passat el mateix, per diversos motius. No és el darrer, però sí un dels que més aprecio, i de sobte, m'ha vingut la frase al cap...
"El circulo se cierra; somos historia"
En certa mesura, tots els que fa 7 anys van iniciar el projecte, ja som història. Una etapa apasionant, on vam fer que l'èxit fos habitual, a base de treballar dur, però amb un objectiu. Trist? No, som història. Una putada? Si, i no, som història. I ara, diria per animar-lo...
Eh, tio, QUE SOMOS HISTORIA !!
Gràcies per formar part d'una etapa apasionant; ara, som història, i anirem al pou del no-res, com altres histories de més grans i de més petites.
De fet, ja ho deia Pata Negra : "Pasa la vida..."
2 comentarios:
Cony a vegada sembla que raones i tot!
Es cert.. som Historia!
Salut!
Raono quan surto del costat fosc...
Tiu, els de la Gamilliga també SOM HISTÒRIA, amb les seves grandeses i misèries...
Publicar un comentario