Divendres vaig veure les fotos de la carrera de Alcañiz. Hi ha una sèrie de fotos que explicita perfectament l'estratègia del tejon...
Això era a l'alçada de 8k, on ja havia/havien posat el ritmillo sub 4'00"/km i jo anava ben amagadet. Entre aquest punt i la rampa del 9k van caure tots excepte el de la samarreta vermella, que va caure al 9,8k, a l'atxassu final. El vaig esperonar, però ell ja anava gastat del tot, i jo havia guardat pel camí...
7 comentarios:
El que si devia caure devia ser el 44, de groc i corrent pel mig, ja el veig pobret.. i el de vermell ho porta escrit al front, si m'ataca el tejón no soc capaç d'aguantar-lo, a tirar a muete!!
lotioplanxa
si es que ja no queden curses populars!!! fins i tot corrent foten atxassos
Pues el de vermell va aguantar lo seu. Fins el 9,8k. De fet, no vaig fotre un atxassu fort per a que em seguis, però el pobre no estava per gaire alegries...
Ejem, la cursa era popular... el que no és popular és la meva estratègia... :-)
tu el que ets es un cabro! que lo sepas!
Tejón, a veure de què et serveix aquesta tàctica de cara a dissabte...
Ahir un Orco et va fotre la cartera!
jejeje!
Ets un lince baixant amb la bici! :)))
Salut
Calla, calla, que el circuit de bici EM VA AGRADAR !!
Vaig patir com un gurrinu per l'esquena, però inclús vaig avançar tres paisanus...
Publicar un comentario