On fire !!

Comença a ser "cansino", però és veritat... On fire !!

Ahir, bona sortida en bici amb en Vilardaga, Pep i... David?? (sorry, soy un maldito desastre...)

Trajecte : Crta Roca (a un ritme que ja tremolava l'empaste) - Parpers (sin cebarse, que lo conocemos) - Crta Roca again (modo contrareloj; creia que el meu cuenta s'havia atascat al 35km/h) i el gran moment del dia : la Conreria.

Sorprenentment, m'he trobat bé a la Conreria, un coll en el que no m'hi sento cómode, i xino-xano he anat fent. Crec que es comencen a notar els km de bici d'aquest hivern. Sortir a -1ºC i quan no hi havia a la carretera ni la ratlla de l'arcen comença a donar fruits.

Ara només esperar que siguin suficients, però la confiança és manté amunt, amunt !!

QUIN MAAAAAAAAAAAAAAAAL !!

Una de les meves frases favorites quan algú em pregunta que "com ho porto" és : "CON MUCHO DOLOR", i és veritat...

He acabat una de les setmanes de més volum d'entrenament que hagi fet mai. Divendres vaig sortir a correr molt cansat. Ahir vaig baixar de la bici amb cansament de cames, i avui m'he pujat amb el mateix cansament. A canvi, ahir una mitjana de km/h que no m'esperava pel meu paupèrrim nivell de bici i avui, a l'aventura, m'ha sortit una bona ruta de la qual n'estic content, tant per la meva performance com pels paisatges i les imatges. Veure a primera hora del matí (diria que avui he estrenat la carretera...) els camps amb una translúcida boirina cuasi fantasmagòrica no té preu. Baixar Parpers o Can Bordoi sense veure ni un sol cotxe, també...

En fin, tot i saber que arribaré just, tot i entrenar com un jabatu, estic bé d'ànims. Els temps i els ritmes van sortint, i espero que on no hi arribi l'entrenament, hi arribi la confiança i la il·lusió...

I sobre tot... Tinc una ganaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

ON FIRE !!

BON NADAL

(Això era a les 14.45. A les 18.00 feia por...)

Quan he vist a les 11.00 que començava a nevar ja m'he posat nerviós... M'he escapat de la feina el més aviat que he pogut i a la neu !!

Total, 1.05' pujant a les cotes més altes que dona la Serralada de Marina per la banda de Sant Jeroni i el poblat ibèric, sobre uns 250m-300m. Segons la meva sonda digital (o sigui, clavant lo dit a terra), uns 15cm de neu...

L'experiencia, tremenda. A l'alçada de la Vallensana, un vent fort i dur picava a la cara i feia mal. Visibilitat màxima d'uns 20m. Uns nois jugaven amb el trineu... Aquestes condicions fan que la neu homogeinitzi tot, i la llum sense ombres fa que perdis les referències dels relleus, i la neu amaga les branques, rocs i esquerdes que ja coneixes de cents de dies passant per allà. Total, un parell de relliscades i riau !!

El fred, el vent, la crepitació de la neu trepitjada, l'emprenta de les sabatilles per allà on ningu ha trepitjat abans, i el "jugar" a girar-se a veure si amb la teva trepitjada es veu el marronet del terra o el blanc de la neu son experiencies que només es viuen si estàs viu...

I cony, algu peu he fotut en una bassa gelada que m'ha sentat com una pedra al fetge !!

PS : Dedicado a un "erizo" que se equivocó de latitud. Mis pisadas han sido las tuyas...

On fire !!

Parpers. M'encanta aquesta taxuela

Qui em diria que m'empenyaria per no poder sortir en bici.

Avui, a les 08.00 bufava un venta lateral massa perillós per a compartir la carretera amb els cotxes. Als 2km, mitja volta i a treure la pols a les pistes forestals de la Serra de Marina...

Al menys, ahir va sortir una sortida decent i amb pocs cotxes...

Dolor

Dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor ...

(en honor al "Pavo Real" Antolí... ;-)

És potser la setmana en els darrers 4 anys que més mal em fan les cames. Però no és un mal difús. Són com milers d'agulles, i a més, si et toques fa molt de mal... Però tot i això, ens en sortim, i després de la batussa d'ahir, som capaços de tornar a plantar cara, negociar amb un mateix retallades mentals a l'entrenament "total, si estem cansats", rebutjar la mediocritat que això significa i acabar-lo senceret...

Ara, esperar que valgui la pena !!

TACXMAN

Fidel al meu frikisme, gràcies a aquest instrument infernal (i a la ruca), últimament he vist...

- LA Confidential

- Barton Fink (increible John Goodman!!)

- El hombre que nunca estuvo allí

- Buenas noches y buena suerte

- Quemar después de leer

- Michael Clayton

- Crueldad intolerable

- No country for old men (impressionant Banderas!!)

... i alguna més...

Soc un friki, ho reconec : m'agrada més una peli dels Coen sobre el rulu infernal que veure l'Ironman de Villarriba...

El Dálmata 102

Diumenge 17.12.10, 08.30 del matí, Carretera de la Roca. Tradicional sortida dominguera.

Els diumenges a primera hora, la Carretera de la Roca està més "ciclabe" que altres dies. Home, de míssils i zumbats en trobes algun, però ja els sents venir. També tens algun tram de relativa bellesa per a estar tant aprop de Barcelona, i fins i tot hi ha un parell de racons que m'encanta fer en bici (no, el de les senyores, no...)

Pues bé, la nit del dissabte al diumenge va ploure. Quan vaig sortir no plovia, però estava tot l'asfalt moll i fins i tot alguna basseta d'aigua, fàcilment esquivable.

Una altra cosa guapa és que pots anar en bici sense por als camions, que no passen en diumenge... No??? l'UNIC CAMIÓ que va passar justament va agafar amb la roda de darrera la bassa de fang més gran de la carretera i XOOOF, durant 35 km més vaig ser el Dàlmata 102. Enfangat de casc a desviador em va deixar !!

... i durant 1.20' netejant la bici. Fang never sleeps !! Guntot...

Eso sí, estic on fire !! Ticket to Ítaca...

Un dia en el mundo !!

De fet és un proposito de enmienda, però com que no he trobat cap bona definició, pues...

El tema és que, després d'un estiu molt indisciplinat i una tardor molt atrafegat, intentarem tornar a prendre'm en serio els entrenaments. I aqui m'assalta el pecat de la peresa, i mica en mica el vaig superant, però costa lo seu...

Res, a veure si tornem a estar "on fire", que la temporada s'bre nova i amb perspectives. Per a ser un privilegiat cal guanyar-se'l, i encara no em fet res...

NENNNNNNNVIOS !!

Menys d'un mes. Exactament 29 dies...

I el meu estat és aquest...

En fin, forma part de viure...

I avui no he pogut entrenar. Fantastic. Subpupita, again...

Quien dijo miedo habiendo hospitales?

II ULTRA TRAIL DU MONTNEGRE - Gran Premi “Pàjares del Maresme” - Edició Marató.

1.800m de desnivell acumulat. Pa'habernos matao...

La veritat és que un no és invulnerable ni infal·lible ni in-de-res…

I el més normal és que petis per algun lloc. Diumenge vaig petar “guapamente” en la segona edició de l’ULTRA TRAIL DU MONTNEGRE Gran Premi “Pàjares del Maresme” - Edició Marató.

Després de 2h i pico realment a ritme infernal, i després de baixar petat el turó de Montgrós, vaig acabar de buidar-me a escassos 2km de Sant Iscle. Cal dir com a eximent que dissabte vaig fer l’animal pel matí (entreno de bici en format contrarrellotge) i al vespre estava “mussolejant” a Sant Quirze (cursa nocturna a ritme força viu, també).

Això sí, la vista des de Sant Martí del Montnegre paga el barrigassu. Llàstima i sort de no haver-ho regat, perquè si no, igual li dono nom a un turó d’aquelles contrades…

Lo dit, que un no és Super-res, i tot suma, tant per bo com per dolent...

En fin, que el cos es savi i és ell qui diu quan toca descansar...

T2

Aquest és un moment tant bo com un altre per a fer la T2. Afegint que el número de setmanes que queden és rodo i maco (resten 10 setmanes !!), pues “miel sobre hojuelas”...

Des del 31 de gener han passat moltes coses. La millor, que he pogut entrenar cada dia al menys una sessió. I bé, passat el “death point” de cansament de la segona setmana de febrer, crec que he entrat en un estat d’eufòria analgèsica que fa que entre sessió i sessió vagi rendit, però que als entrenos respongui. Alguns, fins i tot, em sorprenc a mi mateix...

Podem dir que començo a predir quin serà el ritme de supervivència, sobretot a la bici, segment que més por em fa perquè no el puc entrenar com voldria, però vaig fent. Vaig sumant km i hores i sortint cada cap de setmana, però no és suficient. Espero que la meva “estratègia de globerete” m’ajudi a baixar viu...

En aigua i cursa, cap problema. És qüestió d’anar fent. Estic millorant força el ritme promig en aigua, però aquell dia serà una incògnita. I en cursa, vamos, sumant que és gerundi...

I mentalment, experimentant moltes situacions i sensacions. Des de dies de sentir-me invulnerable, de sentir-me el més dur de tots, a dies de tensar tant la corda amb els meus que seria millor que quedés tancat en una gàbia i no em relacionés amb els humans...

Res, queden 10 setmanes de baixada, entès com 10 setmanes de tot o res, 10 setmanes on no hi ha volta enrrera. 10 setmanes a estripar...

Au, aigua, barreta i a seguir !!

I ULTRATRAIL DU MONTNEGRE - Gran Premi Purina - Dog Chow

Peaso perfil

Maravilloso track

Dia : 14.02.09

Hora : 08.30, aprox

Participants : 2

Distància : 24,720 km

Sistema de cronometratge : pa'qué?

Mesures antiretalladors : fer 9 km de més buscant la p**a pista que mena a la torre de vigilància...

Circuit : Difícil de descriure. Diguessim que vam sortir de Can Ginebre, a Sant Iscle; després entrem en una nebulosa de difícil record, vam acabar al Turó Gros i tirapa'tras.

A destacar :

- Invenció del fartlek caní. Mai de la vida havia corregut tant per salvar els meus mitjons...

- Confraternitzatció amb els sherpes de la zona. Sense ells, encara estariem donant voltes...

- Quins moments tant emotius en la intimitat del sotobosque...

- A falta de Woll, nos apañamos con Heineken + Estrella...

- Moltes rises i 3 hores d'un entreno de putamare, en bona companyia i un entrepà amb millor companyia, perque es van afegir tres noies molt maques i simpàtiques.

Hi ha dies que amb petites coses es fan grans...

National Geographic

Encara que no ho sembli (que crec que sí...), això es la serralada de Collserola...

No és habitual, però de vegades les torrades duen guinda, i la de divendres duia aquesta...

Santaco's Road Runners and Mountain Cafre's Super Team

Menú d'avui divendres

1r - menestra de verdura amb un raig d'oli
2n - hamburguesa de vacú
3r - un plàtan i una poma

i de postre...

TORRADA COLLSEROLENCA !!

BON ANY 2009

BON NADAL

Para todo lo demás...

- abonament piscina : 22,15 €/mes
- banyador : 18,00 €
- gorro : 0,00 € (gentilesa d'en JMdL)
- ulleres : 14,95 €
- pales : 18,00 €
- un equip de natació francès femení entrenant al carrer del costat amb nanobanyadors : NO TE PREU !!

NOTA : tot i les condicions "adverses" s'ha acabat l'entreno que hi havia de forma digna. Això sí, el camí de la pileta a la porta del vestidor, en apnea profunda...