viernes, marzo 27, 2009

Maratona di Roma : SUB PUPITA


Córrer una marató és sempre una aventura. Viatjar és sempre una aventura, i més si és a l’estranger. Viatjar a l’estranger per a córrer una marató cuasi frega l’aventura definitiva...

I si la marató en qüestió és Roma, només pots caure en l’aventura.

El millor de tot, com sempre no és què fas, si no amb qui ho fas, i la companyia, aquest viatge, ha estat inmillorable. Crec que no podria haver triat millors companys de viatge. Gràcies, perque heu fet d'aquest un moment especial (fin del momento Bambi).

Des de que he abandonat la categoria agonística i faig maratons pel pur plaer (sí, sí, plaer) de fer-les, crec que aquesta ha estat la millor amb diferencia...

Aquest pàjaru va còrrer en 2.07'17", i per arribar 1r li van donar una copa
(Benjamin Kiptoo)

Un país diferent, corredors diferents. Aquests italians “corren raru”. Els primers 15 quilòmetres vam anar molt anxovats, amb moltes empentes, la gent corria molt nerviosa, a tirons i frenades. Vam anar amb molta tensió fins el Vaticà, en que el grup es va estirar i vam poder córrer tranquils. Després em va sorprendre que aquí, quan la gent camina, s’aparta clarament del centre de la calçada. Allà, no, i és molt perillós quan vens fent la 2a mitja més forta, sobre tot a més si entres en tram de llambordes.

Per primer cop, vaig fer la 2a mitja més ràpida que la primera. Tampoc va ser complicat, ja que el ritme era relativament “suau” i la tensió va fer que no regalés res. I per primer cop, vaig acabar sense dolors musculars. Fruit de la (no) preparació? Fruit de fer la 1a mitja suau? No sé, però un bon fruit al cap i a la fi.

Una foto maca perquè sí

I bé, Roma val una visita llarga i amb calma. La sortida i arribada al Colosseo, senzillament espectacular. Si hagués de destacar tres imatges de la meva pobra vida esportiva, aquesta seria una, sense dubte.

Amb la volteta de 42km ja sé que aniré a veure el proper cop...

Per cert, 10a marató. Una bona forma de celebrar-ho !!

Salut i G8 !!

lunes, marzo 16, 2009

II ULTRA TRAIL DU MONTNEGRE - Gran Premi “Pàjares del Maresme” - Edició Marató.

1.800m de desnivell acumulat. Pa'habernos matao...

La veritat és que un no és invulnerable ni infal·lible ni in-de-res…

I el més normal és que petis per algun lloc. Diumenge vaig petar “guapamente” en la segona edició de l’ULTRA TRAIL DU MONTNEGRE Gran Premi “Pàjares del Maresme” - Edició Marató.

Després de 2h i pico realment a ritme infernal, i després de baixar petat el turó de Montgrós, vaig acabar de buidar-me a escassos 2km de Sant Iscle. Cal dir com a eximent que dissabte vaig fer l’animal pel matí (entreno de bici en format contrarrellotge) i al vespre estava “mussolejant” a Sant Quirze (cursa nocturna a ritme força viu, també).
Això sí, la vista des de Sant Martí del Montnegre paga el barrigassu. Llàstima i sort de no haver-ho regat, perquè si no, igual li dono nom a un turó d’aquelles contrades…

Lo dit, que un no és Super-res, i tot suma, tant per bo com per dolent...

En fin, que el cos es savi i és ell qui diu quan toca descansar...

jueves, marzo 12, 2009

Operació llamborda

Bé, tothom coneix la importància de l'especificitat de l'entrenament. Coneixedor de que el Marató de Roma té una part important sobre llamborda, m'he decidit d'"especificar" el meu entrenament.

Tinc previst de fer una tirada llarga en aquest carrer del meu poble...




Crec que surten unes 200 voltes...

lunes, marzo 09, 2009

T2


Aquest és un moment tant bo com un altre per a fer la T2. Afegint que el número de setmanes que queden és rodo i maco (resten 10 setmanes !!), pues “miel sobre hojuelas”...

Des del 31 de gener han passat moltes coses. La millor, que he pogut entrenar cada dia al menys una sessió. I bé, passat el “death point” de cansament de la segona setmana de febrer, crec que he entrat en un estat d’eufòria analgèsica que fa que entre sessió i sessió vagi rendit, però que als entrenos respongui. Alguns, fins i tot, em sorprenc a mi mateix...

Podem dir que començo a predir quin serà el ritme de supervivència, sobretot a la bici, segment que més por em fa perquè no el puc entrenar com voldria, però vaig fent. Vaig sumant km i hores i sortint cada cap de setmana, però no és suficient. Espero que la meva “estratègia de globerete” m’ajudi a baixar viu...

En aigua i cursa, cap problema. És qüestió d’anar fent. Estic millorant força el ritme promig en aigua, però aquell dia serà una incògnita. I en cursa, vamos, sumant que és gerundi...

I mentalment, experimentant moltes situacions i sensacions. Des de dies de sentir-me invulnerable, de sentir-me el més dur de tots, a dies de tensar tant la corda amb els meus que seria millor que quedés tancat en una gàbia i no em relacionés amb els humans...

Res, queden 10 setmanes de baixada, entès com 10 setmanes de tot o res, 10 setmanes on no hi ha volta enrrera. 10 setmanes a estripar...

Au, aigua, barreta i a seguir !!

martes, marzo 03, 2009

Amistat

(gentilesa d'en X.Papell)

1.50' de xerrera
1.50' d'acudits
1.50' de projectes
1.50' de riure
1.50' de companyia
1.50' de portar claus, donuts, gatorades, aigües
1.50' d'amistat, en resum

... ben poques coses tenen sentit a la vida, i una és aquesta

Next Station : Operación Llamborda (22.03.09)