Maratona di Roma : SUB PUPITA

Córrer una marató és sempre una aventura. Viatjar és sempre una aventura, i més si és a l’estranger. Viatjar a l’estranger per a córrer una marató cuasi frega l’aventura definitiva...

I si la marató en qüestió és Roma, només pots caure en l’aventura.

El millor de tot, com sempre no és què fas, si no amb qui ho fas, i la companyia, aquest viatge, ha estat inmillorable. Crec que no podria haver triat millors companys de viatge. Gràcies, perque heu fet d'aquest un moment especial (fin del momento Bambi).

Des de que he abandonat la categoria agonística i faig maratons pel pur plaer (sí, sí, plaer) de fer-les, crec que aquesta ha estat la millor amb diferencia...

Aquest pàjaru va còrrer en 2.07'17", i per arribar 1r li van donar una copa

(Benjamin Kiptoo)

Un país diferent, corredors diferents. Aquests italians “corren raru”. Els primers 15 quilòmetres vam anar molt anxovats, amb moltes empentes, la gent corria molt nerviosa, a tirons i frenades. Vam anar amb molta tensió fins el Vaticà, en que el grup es va estirar i vam poder córrer tranquils. Després em va sorprendre que aquí, quan la gent camina, s’aparta clarament del centre de la calçada. Allà, no, i és molt perillós quan vens fent la 2a mitja més forta, sobre tot a més si entres en tram de llambordes.

Per primer cop, vaig fer la 2a mitja més ràpida que la primera. Tampoc va ser complicat, ja que el ritme era relativament “suau” i la tensió va fer que no regalés res. I per primer cop, vaig acabar sense dolors musculars. Fruit de la (no) preparació? Fruit de fer la 1a mitja suau? No sé, però un bon fruit al cap i a la fi.

Una foto maca perquè sí

I bé, Roma val una visita llarga i amb calma. La sortida i arribada al Colosseo, senzillament espectacular. Si hagués de destacar tres imatges de la meva pobra vida esportiva, aquesta seria una, sense dubte.

Amb la volteta de 42km ja sé que aniré a veure el proper cop...

Per cert, 10a marató. Una bona forma de celebrar-ho !!

Salut i G8 !!