GRACIAS

Mai m'he sentit tan estimat com aquests dies.

Seria injust nombrar a tothom que m'ha fet costat, perque em deixaria algú, i perque l'ordre no faria justicia. No puc ni vull destacar ningú.

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Puc dir-vos que soc més gran, més savi (una mica més) i més ric (en amics) que dissabte abans de les 07.00

----------------------------------------------------------------

Nunca me he sentido tan arropado y tan querido como estos dias.

Seria injusto nombraros a todos porque me dejaria a alguien, y porque el orden no haria justicia. No puedo ni quiero destacar a nadie.

Cuando salgas para hacer el viaje hacia Itaca
has de rogar que sea largo el camino,
lleno de aventuras, lleno de conocimiento.
Has de rogar que sea largo el camino,
que sean muchas las madrugadas
que entrarás en un puerto que tus ojos ignoraban
que vayas a ciudades a aprender de los que saben.
Ten siempre en el corazón la idea de Itaca.
Has de llegar a ella, es tu destino
pero no fuerces nada la travesía.
Es preferible que dure muchos años
que seas viejo cuando fondees en la isla
rico de todo lo que habrás ganado haciendo el camino
sin esperar a que dé más riquezas
Itaca te ha dado el bello viaje
sin ella no habrías salido.Y si la encuentras pobre, no es que Itaca
te haya engañado.Sabio como muy bien te has hecho
sabrás lo que significan las Itacas.

Puedo deciros que soy un poco más sabio (sólo un poco) y más rico (en amigos) que el sabado a las 07.00

UN BRINDIS POR LOS SUEÑOS ROTOS !!

Cal quedar-se amb aquesta imatge

(i felicitar l'Enric, IC'10 finisher)

... Perque et donen una oportunitat de tornar-se a complir...

No va poder ser. No era el meu dia i no havia de ser-ho... Com diu en Dani, pots tenir moltes excuses, però de vegades amb una n'hi ha prou. Diguessim que finalment, ni el cap ni les cames van arribar a funcionar com un sol.

Em quedo amb moltes imatges bones i dolentes de les 6h01' que vaig estar en competició, i em quedo, sobre tot, amb les males sensacions, perque el principal objectiu és no tornar-les a tenir. No hi ha pitjor decisió que decidir retirar-te ni pitjors km els que van des del click mental fins que finalment, poses peu a terra.

I bé, un cop fet, fet està, i a celebrar-lo amb la familia amb un bon arròs, perque aquest ha estat un any 2010 magnific, que mai hagués somniat i seria injust no agrair-los (i agrair-vos a tots els que esteu al meu costat) el fet d'empenyer-me una mica cap els meus somnis. Temps hi ha per a reflexionar i pensar el que ha anat bé i el que cal millorar, però no és aquest.

"Fracaso es no haberlo intentado"

GRÀCIES PER FER EL CAMI; L'ANY QUE VE ARRIBAREM A ÍTACA

PANICO

http://www.triluarca.es/2010/04/08/%c2%a1te-clasificas-seguro/

"... el IM es mucho más que 3800-180-42. El IM son 6 meses de sacrificios y alegrías, de rascar entrenamientos para ganar un PUTO MINUTO, de llegar a casa con los pies congelados, de sonreir a 180 pulsaciones subiendo Morcuera, de comer 3 platos de spaguetis uno detrás de otro sin pensar en otra cosa que alimentarte con la mirada perdida en la pared, en abrazar a un ser querido en la línea de meta, en dejar un entrenamiento a medias porque hay cosas más importantes, en lesionarse y esperar recuperarse a tiempo, en ver amanecer mientras se da el bocinazo de salida, en estar con cara de tonto en el despacho viendo la medalla de Finisher…."

On fire !!

Comença a ser "cansino", però és veritat... On fire !!

Ahir, bona sortida en bici amb en Vilardaga, Pep i... David?? (sorry, soy un maldito desastre...)

Trajecte : Crta Roca (a un ritme que ja tremolava l'empaste) - Parpers (sin cebarse, que lo conocemos) - Crta Roca again (modo contrareloj; creia que el meu cuenta s'havia atascat al 35km/h) i el gran moment del dia : la Conreria.

Sorprenentment, m'he trobat bé a la Conreria, un coll en el que no m'hi sento cómode, i xino-xano he anat fent. Crec que es comencen a notar els km de bici d'aquest hivern. Sortir a -1ºC i quan no hi havia a la carretera ni la ratlla de l'arcen comença a donar fruits.

Ara només esperar que siguin suficients, però la confiança és manté amunt, amunt !!

QUIN MAAAAAAAAAAAAAAAAL !!

Una de les meves frases favorites quan algú em pregunta que "com ho porto" és : "CON MUCHO DOLOR", i és veritat...

He acabat una de les setmanes de més volum d'entrenament que hagi fet mai. Divendres vaig sortir a correr molt cansat. Ahir vaig baixar de la bici amb cansament de cames, i avui m'he pujat amb el mateix cansament. A canvi, ahir una mitjana de km/h que no m'esperava pel meu paupèrrim nivell de bici i avui, a l'aventura, m'ha sortit una bona ruta de la qual n'estic content, tant per la meva performance com pels paisatges i les imatges. Veure a primera hora del matí (diria que avui he estrenat la carretera...) els camps amb una translúcida boirina cuasi fantasmagòrica no té preu. Baixar Parpers o Can Bordoi sense veure ni un sol cotxe, també...

En fin, tot i saber que arribaré just, tot i entrenar com un jabatu, estic bé d'ànims. Els temps i els ritmes van sortint, i espero que on no hi arribi l'entrenament, hi arribi la confiança i la il·lusió...

I sobre tot... Tinc una ganaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

ON FIRE !!

On fire !!

Parpers. M'encanta aquesta taxuela

Qui em diria que m'empenyaria per no poder sortir en bici.

Avui, a les 08.00 bufava un venta lateral massa perillós per a compartir la carretera amb els cotxes. Als 2km, mitja volta i a treure la pols a les pistes forestals de la Serra de Marina...

Al menys, ahir va sortir una sortida decent i amb pocs cotxes...

OUTSIDER 2010

Acabo de comprar un bitllet a Ítaca