GRACIAS

Mai m'he sentit tan estimat com aquests dies.

Seria injust nombrar a tothom que m'ha fet costat, perque em deixaria algú, i perque l'ordre no faria justicia. No puc ni vull destacar ningú.

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Puc dir-vos que soc més gran, més savi (una mica més) i més ric (en amics) que dissabte abans de les 07.00

----------------------------------------------------------------

Nunca me he sentido tan arropado y tan querido como estos dias.

Seria injusto nombraros a todos porque me dejaria a alguien, y porque el orden no haria justicia. No puedo ni quiero destacar a nadie.

Cuando salgas para hacer el viaje hacia Itaca
has de rogar que sea largo el camino,
lleno de aventuras, lleno de conocimiento.
Has de rogar que sea largo el camino,
que sean muchas las madrugadas
que entrarás en un puerto que tus ojos ignoraban
que vayas a ciudades a aprender de los que saben.
Ten siempre en el corazón la idea de Itaca.
Has de llegar a ella, es tu destino
pero no fuerces nada la travesía.
Es preferible que dure muchos años
que seas viejo cuando fondees en la isla
rico de todo lo que habrás ganado haciendo el camino
sin esperar a que dé más riquezas
Itaca te ha dado el bello viaje
sin ella no habrías salido.Y si la encuentras pobre, no es que Itaca
te haya engañado.Sabio como muy bien te has hecho
sabrás lo que significan las Itacas.

Puedo deciros que soy un poco más sabio (sólo un poco) y más rico (en amigos) que el sabado a las 07.00

Un equipàs !!

Ja son mítics per la seva gesta a l'Ultratrail del Ter. Si cliqueu i anireu a la seua web.

No us ho perdeu !! Son la puta èlite, en serio...

MÉS

Avui sembla un joc de paraules...

No em puc deixar la gran aventura del koala's team, un equipàs de trail running com pocs n'hi han...

Bé, es tracta de l'Ultra Trail La Ruta del Ter. En koala i en farreti, seran els primers en córrer la Ruta del Ter de dalt a baix, en tres etapes, en autosuficiència, sense tracks, sense mapes, sense por, sense seny...

La sortida serà des del refugi d’Ulldeter a les 00.00 de dimarts 29 de desembre i acabarà el 31 de desembre. Seran tres etapes amb els següents quilometratges aproximats (perquè no inclouen les pèrdues…):

• Ulldeter-Manlleu: 96km
• Manlleu-Salt: 73km
• Salt-L’Estartit: 56km

La Ruta del Ter ressegueix aquest riuet des d’Ulldeter, a 2236 metres d’altitud i en ple Pirineu, fins a la seva desembocadura, a l’Estartit. Uns 240 quilòmetres de valls fondes, creuaments imprevistos de les aigües, meandres interminables, pantans encantats, i, com diuen, un fred que serà dels de córrer amb la manteta i l’estufa a l’espatlla!

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiims !!

Podeu seguir-los aqui.

Maratona di Roma : SUB PUPITA

Córrer una marató és sempre una aventura. Viatjar és sempre una aventura, i més si és a l’estranger. Viatjar a l’estranger per a córrer una marató cuasi frega l’aventura definitiva...

I si la marató en qüestió és Roma, només pots caure en l’aventura.

El millor de tot, com sempre no és què fas, si no amb qui ho fas, i la companyia, aquest viatge, ha estat inmillorable. Crec que no podria haver triat millors companys de viatge. Gràcies, perque heu fet d'aquest un moment especial (fin del momento Bambi).

Des de que he abandonat la categoria agonística i faig maratons pel pur plaer (sí, sí, plaer) de fer-les, crec que aquesta ha estat la millor amb diferencia...

Aquest pàjaru va còrrer en 2.07'17", i per arribar 1r li van donar una copa

(Benjamin Kiptoo)

Un país diferent, corredors diferents. Aquests italians “corren raru”. Els primers 15 quilòmetres vam anar molt anxovats, amb moltes empentes, la gent corria molt nerviosa, a tirons i frenades. Vam anar amb molta tensió fins el Vaticà, en que el grup es va estirar i vam poder córrer tranquils. Després em va sorprendre que aquí, quan la gent camina, s’aparta clarament del centre de la calçada. Allà, no, i és molt perillós quan vens fent la 2a mitja més forta, sobre tot a més si entres en tram de llambordes.

Per primer cop, vaig fer la 2a mitja més ràpida que la primera. Tampoc va ser complicat, ja que el ritme era relativament “suau” i la tensió va fer que no regalés res. I per primer cop, vaig acabar sense dolors musculars. Fruit de la (no) preparació? Fruit de fer la 1a mitja suau? No sé, però un bon fruit al cap i a la fi.

Una foto maca perquè sí

I bé, Roma val una visita llarga i amb calma. La sortida i arribada al Colosseo, senzillament espectacular. Si hagués de destacar tres imatges de la meva pobra vida esportiva, aquesta seria una, sense dubte.

Amb la volteta de 42km ja sé que aniré a veure el proper cop...

Per cert, 10a marató. Una bona forma de celebrar-ho !!

Salut i G8 !!

II ULTRA TRAIL DU MONTNEGRE - Gran Premi “Pàjares del Maresme” - Edició Marató.

1.800m de desnivell acumulat. Pa'habernos matao...

La veritat és que un no és invulnerable ni infal·lible ni in-de-res…

I el més normal és que petis per algun lloc. Diumenge vaig petar “guapamente” en la segona edició de l’ULTRA TRAIL DU MONTNEGRE Gran Premi “Pàjares del Maresme” - Edició Marató.

Després de 2h i pico realment a ritme infernal, i després de baixar petat el turó de Montgrós, vaig acabar de buidar-me a escassos 2km de Sant Iscle. Cal dir com a eximent que dissabte vaig fer l’animal pel matí (entreno de bici en format contrarrellotge) i al vespre estava “mussolejant” a Sant Quirze (cursa nocturna a ritme força viu, també).

Això sí, la vista des de Sant Martí del Montnegre paga el barrigassu. Llàstima i sort de no haver-ho regat, perquè si no, igual li dono nom a un turó d’aquelles contrades…

Lo dit, que un no és Super-res, i tot suma, tant per bo com per dolent...

En fin, que el cos es savi i és ell qui diu quan toca descansar...

Amistat

(gentilesa d'en X.Papell)

1.50' de xerrera
1.50' d'acudits
1.50' de projectes
1.50' de riure
1.50' de companyia
1.50' de portar claus, donuts, gatorades, aigües
1.50' d'amistat, en resum

... ben poques coses tenen sentit a la vida, i una és aquesta

Next Station : Operación Llamborda (22.03.09)

I ULTRATRAIL DU MONTNEGRE - Gran Premi Purina - Dog Chow

Peaso perfil

Maravilloso track

Dia : 14.02.09

Hora : 08.30, aprox

Participants : 2

Distància : 24,720 km

Sistema de cronometratge : pa'qué?

Mesures antiretalladors : fer 9 km de més buscant la p**a pista que mena a la torre de vigilància...

Circuit : Difícil de descriure. Diguessim que vam sortir de Can Ginebre, a Sant Iscle; després entrem en una nebulosa de difícil record, vam acabar al Turó Gros i tirapa'tras.

A destacar :

- Invenció del fartlek caní. Mai de la vida havia corregut tant per salvar els meus mitjons...

- Confraternitzatció amb els sherpes de la zona. Sense ells, encara estariem donant voltes...

- Quins moments tant emotius en la intimitat del sotobosque...

- A falta de Woll, nos apañamos con Heineken + Estrella...

- Moltes rises i 3 hores d'un entreno de putamare, en bona companyia i un entrepà amb millor companyia, perque es van afegir tres noies molt maques i simpàtiques.

Hi ha dies que amb petites coses es fan grans...

Operacions vàries...

Per l'any 2009 tenim varis operatius engegats...

- 22.03.09 : Operació llamborda, també coneguda com Operació Lambrusco

- 16.05.09 : Operació Lagavulin (y punto)

No hi ha res com tenir amics...

3r Temps

De vegades, un no sap com, es troba fent-se fotos com aquesta...

I de vegades, un no sap com, veu que algunes de les millors coses de la vida potser es troben en fotos com aquesta...

Sopar de maruxots, sense parelles. Molt riure, bon menjar, bon beure, moltes bromes, molta conya i molt costat fosc. Potser la vida es fer el camí ben acompanyat...

Apunteu : Zaragoza, 28.09.08...

El niuet

De vegades, un té una alegria immensa de fer coses que poden semblar senzilles o petites...

Us presento el link dels meus amics Alex i Noemí, el Niuet. El linko amb suavitat i molta vaselina, com correspon...

Sobren els comentaris o les paraules. Primer perque no s'em donen gaire bé, i segon perque estem per matar a Bambi, i no per alimentar-lo amb frases edulcorades...

... però un petò (o quatre, que sou un munt!!) si que us el faré...