Mostrando entradas con la etiqueta Friki Thinks. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Friki Thinks. Mostrar todas las entradas

miércoles, mayo 12, 2010

PANICO


"... el IM es mucho más que 3800-180-42. El IM son 6 meses de sacrificios y alegrías, de rascar entrenamientos para ganar un PUTO MINUTO, de llegar a casa con los pies congelados, de sonreir a 180 pulsaciones subiendo Morcuera, de comer 3 platos de spaguetis uno detrás de otro sin pensar en otra cosa que alimentarte con la mirada perdida en la pared, en abrazar a un ser querido en la línea de meta, en dejar un entrenamiento a medias porque hay cosas más importantes, en lesionarse y esperar recuperarse a tiempo, en ver amanecer mientras se da el bocinazo de salida, en estar con cara de tonto en el despacho viendo la medalla de Finisher…."

lunes, marzo 08, 2010

BON NADAL

(Això era a les 14.45. A les 18.00 feia por...)

Quan he vist a les 11.00 que començava a nevar ja m'he posat nerviós... M'he escapat de la feina el més aviat que he pogut i a la neu !!

Total, 1.05' pujant a les cotes més altes que dona la Serralada de Marina per la banda de Sant Jeroni i el poblat ibèric, sobre uns 250m-300m. Segons la meva sonda digital (o sigui, clavant lo dit a terra), uns 15cm de neu...

L'experiencia, tremenda. A l'alçada de la Vallensana, un vent fort i dur picava a la cara i feia mal. Visibilitat màxima d'uns 20m. Uns nois jugaven amb el trineu... Aquestes condicions fan que la neu homogeinitzi tot, i la llum sense ombres fa que perdis les referències dels relleus, i la neu amaga les branques, rocs i esquerdes que ja coneixes de cents de dies passant per allà. Total, un parell de relliscades i riau !!

El fred, el vent, la crepitació de la neu trepitjada, l'emprenta de les sabatilles per allà on ningu ha trepitjat abans, i el "jugar" a girar-se a veure si amb la teva trepitjada es veu el marronet del terra o el blanc de la neu son experiencies que només es viuen si estàs viu...

I cony, algu peu he fotut en una bassa gelada que m'ha sentat com una pedra al fetge !!

PS : Dedicado a un "erizo" que se equivocó de latitud. Mis pisadas han sido las tuyas...


domingo, febrero 07, 2010

Dolor


Dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor dolor ...
(en honor al "Pavo Real" Antolí... ;-)

És potser la setmana en els darrers 4 anys que més mal em fan les cames. Però no és un mal difús. Són com milers d'agulles, i a més, si et toques fa molt de mal... Però tot i això, ens en sortim, i després de la batussa d'ahir, som capaços de tornar a plantar cara, negociar amb un mateix retallades mentals a l'entrenament "total, si estem cansats", rebutjar la mediocritat que això significa i acabar-lo senceret...

Ara, esperar que valgui la pena !!

martes, febrero 02, 2010

TACXMAN


Fidel al meu frikisme, gràcies a aquest instrument infernal (i a la ruca), últimament he vist...

- LA Confidential
- Barton Fink (increible John Goodman!!)
- El hombre que nunca estuvo allí
- Buenas noches y buena suerte
- Quemar después de leer
- Michael Clayton
- Crueldad intolerable
- No country for old men (impressionant Banderas!!)

... i alguna més...

Soc un friki, ho reconec : m'agrada més una peli dels Coen sobre el rulu infernal que veure l'Ironman de Villarriba...

jueves, enero 21, 2010

MOTIVACIÖN

motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación motivación

lunes, enero 18, 2010

El Dálmata 102


Diumenge 17.12.10, 08.30 del matí, Carretera de la Roca. Tradicional sortida dominguera.

Els diumenges a primera hora, la Carretera de la Roca està més "ciclabe" que altres dies. Home, de míssils i zumbats en trobes algun, però ja els sents venir. També tens algun tram de relativa bellesa per a estar tant aprop de Barcelona, i fins i tot hi ha un parell de racons que m'encanta fer en bici (no, el de les senyores, no...)

Pues bé, la nit del dissabte al diumenge va ploure. Quan vaig sortir no plovia, però estava tot l'asfalt moll i fins i tot alguna basseta d'aigua, fàcilment esquivable.

Una altra cosa guapa és que pots anar en bici sense por als camions, que no passen en diumenge... No??? l'UNIC CAMIÓ que va passar justament va agafar amb la roda de darrera la bassa de fang més gran de la carretera i XOOOF, durant 35 km més vaig ser el Dàlmata 102. Enfangat de casc a desviador em va deixar !!

... i durant 1.20' netejant la bici. Fang never sleeps !! Guntot...

Eso sí, estic on fire !! Ticket to Ítaca...

lunes, enero 11, 2010

Retorn to Matrix

De nou a la realitat... o és la ficció ?

En fin, de nou a l'entorn habitual després d'uns primers dies de disbauxa (controlada, que tenemos una edad) i 7 dies a full time...

Es podria aplicar la famosa norma i dir que el que t'ocupa el 80% del temps t'importa o et realitza un 20% i el que t'ocupa un 20% t'importa o et realitza un 80%.

I comencem bé. Dels dos entrenaments, ja m'estic escaquejant d'un... ;-)

martes, diciembre 29, 2009

MÉS

Avui sembla un joc de paraules...

No em puc deixar la gran aventura del koala's team, un equipàs de trail running com pocs n'hi han...

Bé, es tracta de l'Ultra Trail La Ruta del Ter. En koala i en farreti, seran els primers en córrer la Ruta del Ter de dalt a baix, en tres etapes, en autosuficiència, sense tracks, sense mapes, sense por, sense seny...

La sortida serà des del refugi d’Ulldeter a les 00.00 de dimarts 29 de desembre i acabarà el 31 de desembre. Seran tres etapes amb els següents quilometratges aproximats (perquè no inclouen les pèrdues…):
  • Ulldeter-Manlleu: 96km
  • Manlleu-Salt: 73km
  • Salt-L’Estartit: 56km

La Ruta del Ter ressegueix aquest riuet des d’Ulldeter, a 2236 metres d’altitud i en ple Pirineu, fins a la seva desembocadura, a l’Estartit. Uns 240 quilòmetres de valls fondes, creuaments imprevistos de les aigües, meandres interminables, pantans encantats, i, com diuen, un fred que serà dels de córrer amb la manteta i l’estufa a l’espatlla!

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiims !!

Podeu seguir-los aqui.

MER


No, no es el diminutiu de Merxe...

MER son les sigles de Mars Exploration Rover, una missió enviada per a explorar Mart, amb l'enviament de dos Rovers (robots mòbils), Spirit i Opportunity que havien d'explorar la superfície i la geología de Mart. La gràcia del tema es que era un missió per a 90 dies i ja va vora 7 anys...

Una noticia entre romàntica i trista és que el 13.03.06 la roda davantera dreta de l'Spirit es va trencar al creuar un esvoranc, i encara estan pensant què i com fer per a treure-la d'allà. En el pitjor dels casos, la deixaran allà com a estació fixa fent el que ha fet fins ara eficaç i eficientment : enviar dades sobre Mart, fins que la pols marciana tapi del tot les places de captació energètica i no pugui enviar res més...

O sigui, que, de vegades, ens duem sorpreses on no ens les esperem. Unes agradables, com es veure que les coses (i per extensió, les persones), ens poden donar més del que pensem i altres, no tant bones, com pot ser que en qualsevol moment estem vorejant la catàstrofe fins que caiem dins...

Res, una frikada com un altra, però com dic, m'ha fet gràcia i m'ha fet esbotzar un somriure...

Si algun en vol saber més, pot mirar a la plana de la NASA, o la plana de les seves fotografies. Paga la pena passar una estoneta...

domingo, diciembre 20, 2009

SEREU ETERNS

"Si perdeu aquest partit, continuareu essent el millor equip del mon; si el guanyeu, sereu eterns"

Pep Guardiola

jueves, noviembre 26, 2009

PECADOOOOOOOOOOOOOOORL!!

Confeso que estic pecant, i molt...

Estic entrenant en serio.

Eso sí, no matino per fer piscina ni que es cali foc a la casa... :-P

Seguiremos informando !!

martes, junio 23, 2009

Mr. Mesas


Tot a la vida té una segona oportunitat, o casi...

Despres del gran fiasco general del mes de maig (un mes per esborrar), tocava treure's l'espina.

Balaguer. Triatló distància "B".

Realment, quan et poses al teu límit i ets capaç de superar-ho, creixes fins a extrems que ni pensaves que podies creixer. Durant les 7 hores que va durar el meu periple, vaig pensar seriosament en abandonar tres o quatre cops, i tres o quatre cops vaig superar la temptació.

Tinc clars dos moments. Un, a meitat de la pujada del port de la segona volta, un port malparit, amb l'ambulància tancacursa darrera meu. Però en aquell moment tant feia continuar com girar, i vaig continuar. El segon a tots i cadascú dels metres de la primera volta del segment de cursa. Mai una competició m'havia vençut tant.

He après molt d’aquesta cursa. Errades d’estratègia, sobre tot a la bici, el meu punt feble i sobre tot a viure, conviure i superar moments foscos. El sentiment d’angoixa al veure que quedaràs “tallat”, sentiment d’alleugeriment i agraïment al veure que et “destallen”, experimentar la sensació de voler llençar la tovallola, de veure com el teu cap t’està traint, i un cop superat el cop, veure com el teu cos, exhaust, “només” et permet seguir en cursa...

I, encara que no ho sembli, he disfrutat com un gurrinu. La bici, tot i ser dura, era tot un repte, les baixades, tremebundes, gaudint molt i resant de no trobar res que et faci saltar per sobre del manillar. Guardo en la memòria la baixada suïcida cap a Balaguer (crec que mai havia corregut tant per no quedar tallat), amb una moto dels mossos al davant i la de l’organització al darrera... GRÀCIES !!

I, com diu en Carles Bou, ja soc el Sr. Mesas... ;-)

Ara, a pasar de “Medioman” a “Man sencer”...

viernes, abril 17, 2009

NENNNNNNNVIOS !!


Menys d'un mes. Exactament 29 dies...

I el meu estat és aquest...

En fin, forma part de viure...

I avui no he pogut entrenar. Fantastic. Subpupita, again...

Quien dijo miedo habiendo hospitales?

jueves, marzo 12, 2009

Operació llamborda

Bé, tothom coneix la importància de l'especificitat de l'entrenament. Coneixedor de que el Marató de Roma té una part important sobre llamborda, m'he decidit d'"especificar" el meu entrenament.

Tinc previst de fer una tirada llarga en aquest carrer del meu poble...




Crec que surten unes 200 voltes...

lunes, marzo 09, 2009

T2


Aquest és un moment tant bo com un altre per a fer la T2. Afegint que el número de setmanes que queden és rodo i maco (resten 10 setmanes !!), pues “miel sobre hojuelas”...

Des del 31 de gener han passat moltes coses. La millor, que he pogut entrenar cada dia al menys una sessió. I bé, passat el “death point” de cansament de la segona setmana de febrer, crec que he entrat en un estat d’eufòria analgèsica que fa que entre sessió i sessió vagi rendit, però que als entrenos respongui. Alguns, fins i tot, em sorprenc a mi mateix...

Podem dir que començo a predir quin serà el ritme de supervivència, sobretot a la bici, segment que més por em fa perquè no el puc entrenar com voldria, però vaig fent. Vaig sumant km i hores i sortint cada cap de setmana, però no és suficient. Espero que la meva “estratègia de globerete” m’ajudi a baixar viu...

En aigua i cursa, cap problema. És qüestió d’anar fent. Estic millorant força el ritme promig en aigua, però aquell dia serà una incògnita. I en cursa, vamos, sumant que és gerundi...

I mentalment, experimentant moltes situacions i sensacions. Des de dies de sentir-me invulnerable, de sentir-me el més dur de tots, a dies de tensar tant la corda amb els meus que seria millor que quedés tancat en una gàbia i no em relacionés amb els humans...

Res, queden 10 setmanes de baixada, entès com 10 setmanes de tot o res, 10 setmanes on no hi ha volta enrrera. 10 setmanes a estripar...

Au, aigua, barreta i a seguir !!

martes, febrero 03, 2009

BISONTE THINKS


De tot s'apren, i de les competicions, quan no competeixes, també...

I de la Mitja de Granollers alguna cosa hem aprés...

- Que soc capaç de predir amb precisió d'un minut, la performance...

- Que si no corro i no entreno per a ser potent corrent, no estic a gust. Mal que em pesi, que no em pesa, encara soc un corredor que fa triatlons i no un triatleta que fa curses...

- Que haig d'entrenar més i millor...

- Principalment, anar abandonant la banda baixa de la potència aeròbica per a anar incidint més a la banda alta i "punxar" esporàdicament per sobre del llindar. Tampoc es tracta d'arribar als entrenos "de veure enanitos", però fraccions més curtes i intenses les necessito. M'estic convertint en un Bisonte Diesel, animal d'extensos prats, maco perque sí, però no soc jo...

- Que l'acúmul "inespecific" d'hores i km va funcionant; diumenge a la tarda estava com una rosa, ahir vaig entrenar "fortillo" a l'aigua i avui m'he jamat 15km a ritme M al tontódromo...

I bé, la Mitja, bien, gracias. Ritme Bisonte Apresurado de pujada i de Bisonte Acelerado de baixada, però sense la marxa extra que em fa sentir confiat i amb una sensació de cames pesades que no m'agradat...

I l'entreno d'avui, pues eso, 15km a ritme Bisonte Solitario. Bon ritme, sensacions incòmodes, ppm controlades. Tot suma...

Prometo no parlar més d'entrenaments !! ;-)

martes, enero 13, 2009

Pueblerinu en Madrid



(imatges "gentilesa" de Chelo Quero)
Per dos dies no em va agafar aquesta estampa... llàstima !!
... I llàstima que no hi hagi foto de l'estàtua a l'àngel caigut coberta de neu...

Si, em declaro fascinat per Madrid, pueblerinu amb boinaroscaxapa i tot... :-)

viernes, enero 09, 2009

Yo me bajo en Atocha


Sempre que vaig a Madrid, bé de camí, bé punt de trobada, acostumo a arribar a Atocha.

D’aquest lloc del mon, tot em fascina. Molta, moltissima gent per tot arreu. Lloc de pas, punt de sortida i punt d’arribada. És com un pròleg a una ciutat a la qual encara no li he pres el ritme, i a la que tinc una rara fascinació...

Com que soc incapaç de coordinar res, sempre acabo esperant hores al Botànic de l’Estació d’Atocha. Un lloc fascinant. Al menys per mi, que vinc de províncies !!

jueves, diciembre 18, 2008

Para todo lo demás...

- abonament piscina : 22,15 €/mes
- banyador : 18,00 €
- gorro : 0,00 € (gentilesa d'en JMdL)
- ulleres : 14,95 €
- pales : 18,00 €
- un equip de natació francès femení entrenant al carrer del costat amb nanobanyadors : NO TE PREU !!

NOTA : tot i les condicions "adverses" s'ha acabat l'entreno que hi havia de forma digna. Això sí, el camí de la pileta a la porta del vestidor, en apnea profunda...

miércoles, diciembre 17, 2008

Operacions vàries...


Per l'any 2009 tenim varis operatius engegats...

- 22.03.09 : Operació llamborda, també coneguda com Operació Lambrusco

- 16.05.09 : Operació Lagavulin (y punto)

No hi ha res com tenir amics...