T1

Bé, casi casi, T1,5...

Com definir aquests primers quatre mesos de preparació? Pues amb un senzill, "seguimos en el camino, que no es poco..."

Octubre va ser un mes força complert. Triatló Olimpic de Barcelona, Aquatló de La Ràpita (espineta clavada) i Mitja de muntanya de Sant Llorenç van servir per a treure el ganivet d'abordatge. En general bones sensacions, bons números d'aigua i cursa i un bon volum d'hores d'entrenament.

Novembre, en la linia. La cursa del Clot va deixar sensacions no gaire bones i em va refermar que lo meu és la llarga distància. Matagalls-Granollers va ser el colofó un més en la línia d'octubre, amb numeros decents en aigua i cursa, de cobrir l'expedient en bici i un total d'hores, per mi, maco...

Desembre sembla un mes perillos, però permet entrenar força si ets constant. El Cros de Granollers va ser la única competició de ganivet d'abordatge, i la resta del mes, a tallar troncs amb la destral. He aconseguit doblar tres dies seguits aigua + cursa, cosa que em deixa molt baldat en els "intersticis", però sé que quan soc capaç de nedar quatre dies seguits, alguna cosa s'està construint. En els pitjors moments d'entrenament, la imatge de l'Ampolla ve al cap i continuo patint, però al menys em distrec sabent que es per alguna cosa...

I gener ha estat un més contradictori. Per diversos motius, vaig perdre del 2 al 12... I la resta del més, a correcuita per recuperar el màxim d'entrenaments sense morir, sense esgotar-me, sense desmotivar-me i intentant mantenir al màxim la dimensió social que se li suposa a un ser humà. I bé, més o menys em salvat l'expedient...

I el que queda per devant??

15 setmanes, per acabar el 16.05.09 a l'Ampolla, 07.00 AM.

15 setmanes per acabar mort de por a la sortida de l'Ironcat

15 setmanes de molts entrenos, de recuperar bici, de mantenir l'aigua i de millorar una mica la qualitat d'entrenaments en cursa (si no corro, no soc jo)

15 setmanes per a poder patir i poder acabar rebentat amb un somriure. O no !!

... pel mig, i a falta del que pugui sorgir, Maratona di Roma al cantu, amb amics i com a tirada llarga... :-)

... en fin... FÀCIL !!

Vinguen, sigamos para bingo...

Pueblerinu en Madrid

(imatges "gentilesa" de Chelo Quero)

Per dos dies no em va agafar aquesta estampa... llàstima !!

... I llàstima que no hi hagi foto de l'estàtua a l'àngel caigut coberta de neu...

Si, em declaro fascinat per Madrid, pueblerinu amb boinaroscaxapa i tot... :-)

Yo me bajo en Atocha

Sempre que vaig a Madrid, bé de camí, bé punt de trobada, acostumo a arribar a Atocha.

D’aquest lloc del mon, tot em fascina. Molta, moltissima gent per tot arreu. Lloc de pas, punt de sortida i punt d’arribada. És com un pròleg a una ciutat a la qual encara no li he pres el ritme, i a la que tinc una rara fascinació...

Com que soc incapaç de coordinar res, sempre acabo esperant hores al Botànic de l’Estació d’Atocha. Un lloc fascinant. Al menys per mi, que vinc de províncies !!

BON ANY 2009

BON NADAL

Para todo lo demás...

- abonament piscina : 22,15 €/mes
- banyador : 18,00 €
- gorro : 0,00 € (gentilesa d'en JMdL)
- ulleres : 14,95 €
- pales : 18,00 €
- un equip de natació francès femení entrenant al carrer del costat amb nanobanyadors : NO TE PREU !!

NOTA : tot i les condicions "adverses" s'ha acabat l'entreno que hi havia de forma digna. Això sí, el camí de la pileta a la porta del vestidor, en apnea profunda...

Operacions vàries...

Per l'any 2009 tenim varis operatius engegats...

- 22.03.09 : Operació llamborda, també coneguda com Operació Lambrusco

- 16.05.09 : Operació Lagavulin (y punto)

No hi ha res com tenir amics...

XLII CROS DE GRANOLLERS

Cros és...

... retrobar els amics...

... fer-ne de nous...

... mal de panxa pre-competició...

... colzes...

... fang ...

... sensació d'anar amb el cor un metre devant teu...

... mal de cames...

... que no te doblin els primers !!...

... no perdonar ni una...

... i sobre tot...

... si pots llençar un matxetassu, llençar-lo i com manen els cànons, a 150m de l'arribada !!

I com va dir el filòsof : "Al loro, que no estamos tan mal", però una mica viejunus i per no tirar massa coets, també.

A hivernar i entrenar, que la primavera porta timbals de guerra.

B.I.R.D.

De vegades, la vida té formes complicades de dir les coses més senzilles...

Virus...

I jo que pensava que m'havia curat passats 4 anys...

Però no.

M'ha tornat a picar. I aquest cop amb més força.

MATAGALLS - GRANOLLERS

Matagalls, les Agudes i el Turó de l'Home.

("gentilesa" d'en Xeix)

Aquesta travessa ha set espectacular. Ha deixat una emprenta difícil d'esborrar.

Tot el conjunt ha set increïble. Compartir més de 20km amb la fura Ramon (bé, ell estirant de mi...) és un luxe que no pensava tenir, pujar a trenc d'alba el Matagalls pel coll Bordoriol amb un vent que presagiava un cim èpic, arribar al cim del Matagalls, un dels mites de la muntanya a Catalunya, en unes condicions tremendes de vent i fred, trobar-se allà dalt amb el Lluis i en Carlos, un amic que feia anys que no veia, enamorat de la muntanya, també. La baixada cap el coll Formic cridant i (re)lliscant per les plaques de neu. Els kilòmetres en solitari, barallant-me amb mi mateix, el dolor i el cansament. Els diferents paisatges al llarg dels 40km (oficials; ja seran més en la realitat)...

I el mal de cames que encara porto !!

... però paga la pena. Potser no tenim sort, però som afortunats...

Trepitjant història...

Diumenge, al forn de pa, i mentre que faig cua, agafo la gacetilla municipal. Una noticia :

"Dins de les jornades "A les armes, colomencs!" commemoratives dels bicentenari de la Guerra del Francès (1808-2008) a Santa Coloma de Gramenet, el Museu Torre Balldovina ha programat una visita guiada al Pla del Campament...

En un recorregut pel arc de la serralada de Marina, s'explicarà els fet ocorreguts in situ al Pla del Campament, zona situada al voltant del Monestir de Sant Jeroni de Murtra i al planell de les Ermites (de Sant Onofre i Sant Climent) i fins al Puig Castellar, on hi havia establert un important contingent de miquelets comandats pel general Milans del Bosch..."

I la noticia continua explicant que la zona on habitualment entreno i em deixo el fetge era una zona estratègica per a atacar els destacaments de tropes napoleòniques situats al pla de Barcelona, primer per la seva posició en alt i per les zones boscoses de la Conreria.

Lo dit, trepitjant història. Qui m'ho havia de dir...

Po'favó, que no se me hunda el culo...

Sessió de fraccionat : 5km L + 4km F + 3km L + 2km F + 3km L (pa'casa).

Lloc : Can Dragó.

Al bloc de 2km F anava pensant justament això "po'favó, que no se me hunda el culo!!"

I perquè, perque significa que baixa la cadera...

... i si baixa la cadera, la gambada s'escurça, i no es tant potent...

... i si no es tant potent, es fatiguen els musculs...

... i si es fatiguen perdo el ritme...

... i si perdo el ritme el centre de gravetat em va fent saltirons...

... i si em fa saltirons no soc eficient...

... i si no soc eficient, també perdo el ritme...

O sigui, que segur que no em regava el cervell, perque anar pensant en la biomecànica de la cursa a peu quan el fetge va tres metres per devant meu és que no em rega bé...

Ah !! Els ritmes, bé, gràcies. Formen part del secret de sumari... ;-)

Tololo

Avui ha estat el primer dia d'entrenament amb canvis de ritme des del maig.

Tocaven 15' cc L + 2x(2km M + 1km F + 1km L) + 15' cc L. Una cosilla apañá, vamos...

He acabat tal i com mostra la foto...

Mitja Marató de Sant Llorenç Savall

Després de …

- Matinar com un campeon (tot i que el canvi d’hora ha ajudat).
- Patir un dels circuits de cursa de muntanya en distancia mitja marató més durs que he fet mai.
- Caure com un “torpe” en la zona més plana i més senzilla del circuit, sense ni tant sols haver relliscat ni un cop als trams més tècnics…
- Acabar viu, fet llesques...

L’únic pensament que tenia a partir del km 17 era aquest...

Ejem...

Em sé d'algu que necessitarà aquest trastu...

Operació llamborda

Salut i labrusco !!

Les tres dimensions del desert i els nedadors zen

(Aquest cop no poso foto de medalla, sino del desert...)

Diumenge vaig participar en l’Aquatló de La Ràpita, en el meu camí a l’autodestrucció (tres caps de setmana seguits competint en proves de mitja/llarga distància minen qualsevol). Una prova en família, amb la presencia inesperada de Pilar Hidalgo y Sebastien Gacon, tant grans esportistes com persones. Potser el fet de ser 16 participants va fer que estiguessin relaxats i propers.

Després de la primera carrera, amb un grup estirat, el desert. Dos voltes de natació a un triangle d’uns 1000m. Dins de l’aigua, cap referència. La tempesta, el vent, la corrent, va fer que el desert de l’aigua i el desert de l’aire s’unissin. Era impossible destriar on començava un i acabava l’altre. Un cop fora, al segon segment de cursa, en solitari, per la barra del Trabucador, l’estranya sensació de córrer literalment per un desert. Novament, el desert de l’aire i el desert de la terra s’havien fos en un. Per un moment la sensació de no haver ningú més va ser irrepetible...

I finalment, la sensació d’haver superat un repte, el repte de no donar-se per vençut quan els elements no juguen a favor, quan no tens cap referència i quan una activitat que creus per la ma et pot mostrar una part que desconeixies...

Els nedadors zen. A la meva piscina hi ha tres o quatre espècimens natatoris curiosos. Jo els anomeno “nedadors zen”. Tenen el curiós costum de nedar moooooooolt lentament, fent la part aèria de la braçada realment lenta, i durant un moment, en el punt més alt, el braç resta aturat mentre que avancen. Curiós. Requereix tal grau de concentració en el moviment del braç que per força ha de ser una pràctica zen...

YA SOY MORATONIANO !!

Escenifiquem-ho :

Platja de la Mar Bella, aproximadament, les 10.15 del matí de diumenge 5 d'octubre, sortida de l'aigua del Triatló de Barcelona, distància Olímpica...

Aixeco el cap, veig la vora de la platja. Localitzo la sortida La trobo, es un arc una mica estrany i fosc, dificil de localitzar pels "gatoyesos" com jo. Reoriento la braçada, peus a la sorra, em baixo el neopré, entro lateral, un tiu em talla la traçada i... CRACK !!

Em foto una hòstia al peu amb aquelles travesses que conformen la pasarel·la de la platja. Quin maaaaal !! A la T1 ni m'hi fixo ni tinc temps ni em recordo. Faig la bici. A la T2, amb el canvi de sabatilles, per curiositat, miro. Un tallet en un dit. Quan acabo i em trec les sabatilles, al costat del dit amb el tall hi ha una forma blaugrana que és o era un dit... QUIN BLAU !!

YA SOY MORATONIANO !!

Amb un acurat tractament d'ibuprofé, gel i una mic de cuentu, perque no, avui ja sembla un dit, tot i que continua amb uns colors molt macos...

I la resta?Bé. Natació ben guarra, amb molts cops, enfonsades, estirades de peu i demés, com a mi m'agrada. A l'inici de la segona volta "tiren" a l'aigua als de la 3a sortida, just quan passem natros. La guerra, vamos... La bici, bé fins el 30Km. A partir del 30k van sortir els km de bici que no he fet i els de marató que vaig fer la setmana passada. Circuit macu i paissatgistic, amb parts ratonils i girs de 180º que no afavoreixen als globerillus com jo. I la cursa a peu, agònica, com pertoca a un triatló. Avanço gent, però encara estic lluny de l'aniquilador que era. Temps al temps.

Continuem camí de l'autodestrucció. Next station, Aquatló de La Ràpita, Campionat de Catalunya Absolut... El Barril i els seus musclos i escopinyes m'esperen !!

NOTA : ja te nassos que les uniques fotos oficials meves siguin a la bici. Si és que els fotògrafs tenen molt mala idea... :-)

NEFTENGA

2.03'58"

Sense comentaris. El més gran entre els grans