camí d'Obaba al pavelló d'ElizondoHi ha un nivell intermig a les coses on hi ha més sacrificis que recompenses, però aquestes, per petites que semblin, compensen. No és ni el fons del pou ni l'Olimp, però saps que per aquests moments val la pena seguir a la carretera...
Bé, pues així em trobo jo en el tema de l'handbol. Aquesta Setmana Santa m'ha tocat posar-me rodes i estar, en vuit dies, a Alcorisa (a prop de casa), a Móra la Nova (l'etern retorn) i a Lekaroz, a Navarra...
Parlem de Lekaroz. Després d'una sorpresa inesperada, faig cap cap allà. Només sabia que estava a la vall del Baztan. Després d'un tranquil viatge, hi arribo a l'entrada de la vall, i allà comença una de les experiencies més deliciosament màgiques de la meva vida de nòmada de l'handbol.
De sobte, el GPS comença a enviar-me per camins pels quals passa un cotxe i gràcies, enmig de caserios. Reculo dos o tres cops, i la natura fosca, a mitjanit, em convida a entrar en un mon màgic. Acabo en una taberna el centre de Lekaroz, i l'amo em regala una conversa ben curiosa...
-Perdone, la residencia?
- Residentzia? Qué residentzia? Aqui no hay residentzia. Eso es en Elizondo...
- Mmmm... Sí, bueno, un lugar para dormir y eso, como un albergue...
- Aaaaaaaaaaaah... Albergue!! Si, albergue si, pero te has pasado de largo, oye. Es 100 metros mas abajo...
- Gracias !!
I sí, els 100 metres eren més de 500...
Al dia següent, el mon rural basc (tot i que fos a Navarra), m'envolta, i vaig viure uns dies ben macos i curiosos, envoltat d'una natura espectacular, de la qual estic enamorat. Només em va saber greu no tenir temps de visitar Roncesvalles o Saint Jean de Pied de Port... Recordo que de la residentzia al pavelló teniem 1,5km de camins entre caserios, i era un passeig deliciós, tot xerrant d'això i d'alló...
Us juro que vaig enviar un sms dient "acabo d'entrar a Obaba", en relació al mon màgic recreat per Bernando Atxaga a Obabakoak, una de les obres més maques que recordo haver llegit.
Potser la vida et deixa portes entreobertes per a retornar a vells llocs... Algun dia hi tornaré. Potser no és aviat, però aquella terra i jo tenim un deute...
5 comentarios:
Ei!!! Jo tb he estat al Baztan, elizondo, Amaiur, el señorio de beritz, etc...
Aiba la hostia, com ens agrada descubrir petits paraissos, sensacions de petita felicitat.
Endevan amb el handboll, Pep.
Una abraçada
No sabia que també tenies relació amb l'handbol. Jo hi havia jugat de jove i en conservo un bon record i una bona afició ara ja com espectador.
I oh!!!! també són un enamorat d'Obaba i de tot el món creatiu de Atxaga. Serà qüestió de deixar-se caure uns dies per aquest paradís perdut.
Ricard, per mi és tot un honor que visitis el meu racó del mon.
No dubtis de passar per Obaba-Baztan. No et decebrà.
Òstres, Elizondo. I mira que plou per allà!
Al Nadal vam estar a Zugarramurdi, a l'altra cantó de la frontera.
I una altra vegada, a Esterenzubi.
I una altra, a Etxalar.
I una altra...
I al maig, cap a Zegama, i no precisament a passejar.
En fi, que tornarem un altre cop
I també em va encantar Obabakoak...
El teu post m'ha portat molts bons records
Luigi
PD. per cert, un altre dia, espero que sortirem tots a la foto, tros de canalla!
Publicar un comentario