3r Temps

De vegades, un no sap com, es troba fent-se fotos com aquesta...

I de vegades, un no sap com, veu que algunes de les millors coses de la vida potser es troben en fotos com aquesta...

Sopar de maruxots, sense parelles. Molt riure, bon menjar, bon beure, moltes bromes, molta conya i molt costat fosc. Potser la vida es fer el camí ben acompanyat...

Apunteu : Zaragoza, 28.09.08...

El niuet

De vegades, un té una alegria immensa de fer coses que poden semblar senzilles o petites...

Us presento el link dels meus amics Alex i Noemí, el Niuet. El linko amb suavitat i molta vaselina, com correspon...

Sobren els comentaris o les paraules. Primer perque no s'em donen gaire bé, i segon perque estem per matar a Bambi, i no per alimentar-lo amb frases edulcorades...

... però un petò (o quatre, que sou un munt!!) si que us el faré...

Obaba

camí d'Obaba al pavelló d'Elizondo

Hi ha un nivell intermig a les coses on hi ha més sacrificis que recompenses, però aquestes, per petites que semblin, compensen. No és ni el fons del pou ni l'Olimp, però saps que per aquests moments val la pena seguir a la carretera...

Bé, pues així em trobo jo en el tema de l'handbol. Aquesta Setmana Santa m'ha tocat posar-me rodes i estar, en vuit dies, a Alcorisa (a prop de casa), a Móra la Nova (l'etern retorn) i a Lekaroz, a Navarra...

Parlem de Lekaroz. Després d'una sorpresa inesperada, faig cap cap allà. Només sabia que estava a la vall del Baztan. Després d'un tranquil viatge, hi arribo a l'entrada de la vall, i allà comença una de les experiencies més deliciosament màgiques de la meva vida de nòmada de l'handbol.

De sobte, el GPS comença a enviar-me per camins pels quals passa un cotxe i gràcies, enmig de caserios. Reculo dos o tres cops, i la natura fosca, a mitjanit, em convida a entrar en un mon màgic. Acabo en una taberna el centre de Lekaroz, i l'amo em regala una conversa ben curiosa...

-Perdone, la residencia?

- Residentzia? Qué residentzia? Aqui no hay residentzia. Eso es en Elizondo...

- Mmmm... Sí, bueno, un lugar para dormir y eso, como un albergue...

- Aaaaaaaaaaaah... Albergue!! Si, albergue si, pero te has pasado de largo, oye. Es 100 metros mas abajo...

- Gracias !!

I sí, els 100 metres eren més de 500...

Al dia següent, el mon rural basc (tot i que fos a Navarra), m'envolta, i vaig viure uns dies ben macos i curiosos, envoltat d'una natura espectacular, de la qual estic enamorat. Només em va saber greu no tenir temps de visitar Roncesvalles o Saint Jean de Pied de Port... Recordo que de la residentzia al pavelló teniem 1,5km de camins entre caserios, i era un passeig deliciós, tot xerrant d'això i d'alló...

Us juro que vaig enviar un sms dient "acabo d'entrar a Obaba", en relació al mon màgic recreat per Bernando Atxaga a Obabakoak, una de les obres més maques que recordo haver llegit.

Potser la vida et deixa portes entreobertes per a retornar a vells llocs... Algun dia hi tornaré. Potser no és aviat, però aquella terra i jo tenim un deute...

Algú té melmelada?

El final de la setmana ha estat demolidor...

Divendres quedo amb el Rajoman a les Aigues. En condicions normals significa un trotecillu més o menys intens gaudint de la fauna ornitològica. Però amb ell significa enfilar la pista dels Bombers i fer una bona torrada (d'aquí lo de la melmelada...)

Perfil del circuit de la torrada. No és tant dur com sembla...

Al final vam fer cap la zona del turó de la Magarola (conegut a partir d'ara com el turó de los toriles, per les barreres de fusta que han col·locat, no sé amb quin sentit). El tallafocs que jo coneixia és ara una autopista de terra, estupenda pels BTTerus però sense l'encant salvatge que tenia abans. Trobem un corriol i ens ataca l'adrenalina : baixada molt guapa i a estones trepidant, gens tècnica i algun tramillu aeri. Arribem a peu de la trialera del començament del Marató de Collserola de l'UEC Horta. Pujada dura, amb la torrada conseqüent al cim. Carenejem una mica i turó de la Magarola. Després, tornada civilitzada a les Aigues.

Avui, turó del Pollo (o de Puig Castellar) extended. Pujada tranquila, però amb un tram durillu, careneig ondulant fins la torre alfa i després tornada pel camí invers al circuit de les Dues Pedres. Baixada per la Vallensana a anar a buscar Can Dimoni. Un circuit que he fet mil cops, tranquil, ondulant, adrenalinic si estàs bé i durillu si estàs tocat. No informo com anava avui, per si hi ha algun rival llegint...

Perfil del circuit de Puig Castellar. Hasta és maco...

Dos sortides guapes, exigents i reconfortants...

OKUPA

Alex, servidora, Albert i Jordi, quina gran cursa

Diumenge vaig tenir l’oportunitat de viatjar d’okupa en el tren de les 4 hores al Marató de Barcelona. Algunes cosetes...

- Molta, molta gent al carrer. Quina diferència amb les maratons semiclandestines que vaig còrrer a inicis del 2000. Espectacular el pas per Glòries i molta gent a la resta.

- El circuit continua sense agradar-me. Potser perque l’he fet a trams molts cops, potser perque no m’agrada correr a BCN, potser perque...

- Dia d’escabetxines. Molta calor, molt sol i molta humitat. Vaig “entrar” al 19k i vam avançar molta gent, alguns en estats força durs. A partir del km 28-30k, vaig començar a veure situacions que ni tant sols imaginava que podien passar, acostumar a viatjar en trens més ràpids.

- Grandíssima cursa de Farruquito i Jordi, punxada d’Alex. El marató no perdona...

Per lo demés, grandissim cap de setmana. Visites inesperades que alegren la vida i el fet de poder ajudar els amics a assolir els seus reptes fan que, de nou, pensi que soc afortunat de ser com soc i fer el que faig...

Gran Matinal

Aquest matí he anat a rodar amb els meus maruxots : Farru-estuquito, Kilt72, Chinchan, AVIstal, i la teniente BLNK. També han vingut uns txocos i unes croquetes, però ningú sap com, han desaparegut...

Entreno fantastic. Kilt72 i servidora fent la goma per a que la teniente no s'ens perdés pels puestus i per altres motius diguem-ne "estètics"... De tornada, al veure que el gallet anava una mica crescut, casi ens ha demanat que li fessim la pell, i ha hagut atxassu... Ha estat dels guapus, aprofitant una rampeta. Després, atxassu sobre kilt72, però he fet llarg i he arribat netejant de colilles el passeig amb la llengua. Al final, uns 19km a un bon ritme. Em trobo incomode, pero les coses surten. Serà l'edat...

El circuit, per la platja, de Canet a St. Vicenç de Montalt, amb salt de via ferrea inclosa...

Bocata, tapetas, canya i demà serà un altre dia. Gran matinal.

Mitja Marató de Granollers

On és Wally? Al pas per La Garriga

La Mitja és com el New York de les mitges a Catalunya. Potser no és la millor prova (per mi, segur que no), però s'ha d'anar. L'organització (tot i el problema de cronometatge d'enguany), el circuit, el caliu a Granollers i La Garriga... fan que sigui una mitja atractiva.

L'he vist creixer fins el 5.000 llarguissims, i em comença a semblar massa gran per les proves que m'agraden ara, però bé, fins que peti, o el preu sigui encara més escandalós que ara, allà hi serem...

Arribo i ja tinc gresca. Gemma es dedica a castigar-me psicològicament, mentre que intento mantenir alguna conversa seriosa amb en Jordi. Escalfo amb ell i m'hi poso. A la sortida em trobo amb en Coque (a) el Padrino. Farem bona cursa avui...

Sortida a muette, i slalom fins el 6k. A l'entrada de la Garriga em fa un orcoattack : Comença a plorar que no es troba bé i acaba foten-me un atxassu a l'11k de muette. Fins aquell moment anave a 4'25"... Intento no baixar i pujo el ritme fins a 4'05" i menys. La baixada es tremenda, apretant les dents. Segons la classificació avanço 64 llocs de baixada...

En fin, que arribo fort i acabo força bé. Avui he vist que el coco és basic, i si no hagues apretat les dents al pujar seguint al Coque i al baixar "por mis c*****es", hagues fet una marca mediocre, i ara tinc una marca decent i unes bones sensacions.

Com diu el meu amic Juan, de León : "Hay que ver lo que es la puta mente humana"

Per cert, Gemma, et guardo lo de l'1.45'...

Waiting On A Sunny Day

Dedicat als que caminen entre la boira, inclosos els que viuen a l'Osona o a Lleida com lo meu germà...

Bruce Springsteen - Waiting On A Sunny Day

It's rainin' but there ain't a cloud in the sky

Musta been a tear from your eye

Everything'll be okay

Funny thought I felt a sweet summer breeze

Musta been you sighin' so deep

Don't worry we're gonna find a way

I'm waitin', waitin' on a sunny day

Gonna chase the clouds away

Waitin' on a sunny day

Without you I'm workin' with the rain fallin' down

Half a party in a one dog town

I need you to chase the blues away

Without you I'm a drummer girl that can't keep a beat

And ice cream truck on a deserted street

I hope that you're coming to stay

I'm waitin', waitin' on a sunny day

Gonna chase the clouds away

Waitin' on a sunny day

Hard times baby, well they come to tell us all

Sure as the tickin' of the clock on the wall

Sure as the turnin' of the night into day

Your smile girl, brings the mornin' light to my eyes

Lifts away the blues when I rise

I hope that you're coming to stay

On t'é lo meu fetge?

El crack en acció, rodejat de samarretes verdiblanques

Cros es fetge a la boca, sabor a sang i el cor dos pams per devant teu. Cros es morir pujant i morir baixant. Cros es un patiment continu. Cros es tenir por del que ve darrera perque saps que no podràs seguir-lo ni aguantar-li el canvi...

Pues tota aquesta descàrrega d'adrenalina la vaig tornar a sentir diumenge al circuit del Parc Catalunya de Sabadell, 47è Cros de Sant Sebastià. Tocava puntuar per clubs i allà que vamos...

El circuit es punyeteru. Cal fer la pujada de darrera a ritme per a no morir a la 3a volta. Jo ho vaig aconseguir i vaig morir a la 4a... La cursa va ser "divertida", barallant-me tota la cursa amb un de l'Igualada i dos de l'Olesa (o eren tres??? Semblava una peli de xinus, tota l'estona veient samarretes verdiblanques...). A més, un portava claus (amb lo sec que estava tot) i a la part pedregosa semblava que li ballava la dentadura postissa...

Al final, un crono acceptable, y una sorpresa. L'Olga, nou fitxatge (i va fer #9 en F35, la tia !!) em diu que em va veure molt bé... ¿?¿?¿ A mi???? Si m'estava arrastrant... En fin, no hi ha res com tenir admiradores...

ENYORANÇA...

Repassant fotos, he trobat aquestes de diverses fonts i persones (gràcies a tots!!)

I m'ha entrat una enyorança... Aix, sort que queden tres mesets per a tornar a sentir el sabor de la sal !!

Bé, diumenge que vé, els Trisidents ens anem a fotre un banyet + 75km de bici + algo de cursa a Montgat. Jo, que soc infidel però no desleal, fotré el banyet amb el traje de morcilla i cuitacorrents al Cross de Sabadell, on a les 12.10 faré el més gran dels ridículs al Campionat de Catalunya de Veterans...

Per any nou, fem el bou

Bé, si el Nadal vam fer el rompepiennas, l'any nou tocava ruta nova...

He pujat directament pel coll de les Ermites igir a l'esquerra per a buscar la pista del Poblat Ibèric, gir a la dreta per una pista que no he fet mai i...

... de sobte, entro a la zona obaga de la Serralada, amb els marges gelats, i una lleugera ascensió. Quan torna a planejar, tot em recorda a la Crta de les Aigues, però sense un anima (en 55' no m'he creuat amb ningú) i amb unes vistes diferents : La Mola, Montcau, Montserrat... Espectacular.

He cororonat la torre Alfa de vigilància forestal i després he atacat un canxal cuasi pirenaic d'uns 200m. La baixada m'ha fet recordar que ja no tinc els reflexes de cabra montesa d'abans...

Un dia per a recarregar piles i on m'he enrecordat de moltes coses i moltes persones... Un gran dia.

DEFINICIÓ

No està mal acabar l'any intentant tenir una definició d'un mateix...

La meva bona amiga Glòria, en un atac de lucidesa o d'al·lucinosi (encara no ho tinc clar) em va definir en quatre-cinc paraules, i no sé si dir que em sap greu o em complau que la va clavar...

"Llop solitari, nerviós, caòtic i orgullós"

Que sàpiga que li guardo, i el dia que jo tingui un atac de lucidesa o d'al·lucinosi, li torno...

Per nadal, a fer l'animal...

La creu, una pujada curta però intensa

Bé, avui volia anar a la Pujada a la Mola, pero m'he adormit. Ahir vaig acabar realment tard preparant la memoria per a un canvi laboral, i ni he sentit el rellotge...

Total, que al migdia he tingut ganes de posar-m'hi un "rompepiennas". Un circuit ondulant amb dues cotes maques : la Creu de Montigalà i el Coll de les Ermites. Ha set un dia fantàstic, blau fins a fer mal i fresquet. El pla de Sant Jeroni, amb la Cartoixa en runes, lluia bellissim. M'han netejat el sotabosc, i he perdut alguna referència, pero la pujada ha estat "a dolor". Breu descans i baixada a troche pel cantó mar. Enllaço pujada al coll de les Ermites una mica més mort, però a bon ritme. Avui no m'aturo a dalt i baixo. El tram pla de la Vallensana i la última pujadata la faig a bon ritme. I des d'allà, bufar i fer ampolles !! Aps !! i amb temps de orcoatacar un que ha gosat apretar el ritme...

Que mes? Que penso que ja tinc ruta per fer cada Nadal. Sense dorsal, sense companys, sense avituallaments, però amb mi mateix...

Li dedico el meu pensament a l'Alex i la Noemí. Estic amb vatros, amics...

Petites coses...

... son les que et donen la felicitat...

Els putus amus !!

Dissabte va ser un dia doblement feliç. Per una banda, el sopar de Nadal dels maduxots. Com diu em meu amic Alex, una mica massa bambi, però és lo que té portar-se les respectives, que no es pot destralar... Tot i això, vam riure molt i a més, a algú se li va ocórrer fer seure (o van ser elles??) a les tres embarassades del sopar juntetes... Evidenment, em va tocar a mi l'ala d'obstreticia i ginecologia...

A més, el malparit de l'Alex m'embarca en totes, i em va embarcar en els relleus de la Marató de TV3. 2.000m a la mítica pìsta del Serrahima, que en el nostre cas, eren a les 03.00 de la matinada... Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagh !! Evidentment, el relleu es va fer amb la mítica txapela sub 3.29' de Donosti...

relleu amb txapela : la sensació !!

I la veritat és que va ser tota una "petita cosa". Córrer amb els bons amics, córrer per una bona causa, córrer de nit, córrer al Serrahima... A més dels relleus, hi havia una cursa de 24 hores. Espectacular. No sé qui animava més, si ells a natros o natros a ells. Hi havia en l'ambient una sensació de pau i tranquilitat, de la petita humilitat de fer les grans coses que crec que m'acompanyarà molt de temps. Allà s'estava fent gran una cosa aparentment senzilla com era córrer...

I de postres, va marxar la llum per a tenir ja la totalitat de la magia del moment...

Bé, les fotos mai fan justicia, perque no es poden fotografiar les sensacions ni els sentiments, però ajuden a recordar, que ve de cor...

Excalibur

"...el rey Uther murió sin que nadie le conociera descendencia. Entonces los nobles acudieron a Merlín para encontrar al monarca sucesor. Entonces Merlín hizo aparecer sobre una roca una espada firmemente clavada a un yunque de hierro, con una leyenda que decía:

"Esta es la espada Excalibur. Quien consiga sacarla de este yunque, será rey de Inglaterra" "

Bé, el que he fet avui ha estat precisament el contrari : clavar la meva espasa a la roca, amb l'objecte d'assolir la dignitat de Finisher un dia no molt llunyà.

Parlant clar : avui he fet una sessió de rudillu !! 30' a 90 rpm, tirat de pulsacions... O pujo temps o faig el treball fraccionat d'intensitat al rudillu...

Començo a semblar alguna cosa semblant a l'esborrany del projecte previ d'un triatleta...

False start and reprise

Aplaudint al 1r... què nassos estaria mirant en Coque?

Al jazz, a les improvitzacions, és normal encetar un tema,no trobar-li el puntillo i reprende’l de nou.

Això m’ha passat a mi. No li he trobat aquest mes de novembre el puntillu mental a l’IC, i he anat trampejant. Se m’han ajuntat coses personals i de feina que m’han reclamat i tampoc m’hi he pogut posar.

Però ara si que no poden haver-ne excuses. No hi ha volta enrera i no es pot posposar més.

Mitja Marató de Mataró

10ena edició. Menys la de 2005, en què estava fent el Curs d’Entrenador de Triatló, no m’he perdut cap ni una. L’he vist créixer des del Front Marítim, al maig i trinxats de calor, fins el monstre que és ara, amb sortida i arribada a l’antiga sortida de la meva estimada Marató Catalunya.

Enguany era especial, per diversos motius. Motius personals que no venen al cas i un motiu de cursa : una setmana abans estava gaudint com un gurrinu de la Marató de Donosti.

I aquí vaig gaudir fins el 15k. Com que no sabia que fer, he decidit anar amb la gent del club (i el nou fitxatge femení) a 4'30" fins el 15k i després retxinar. Ho he complert a mitges, perque un company i jo ens hem despenjat al 7k i hem anat a muette fins el 15k, moment en que m'he quedat sense sidra a la sang i he regulat per atacar la tornada i el port de muntanya de Sant Simó...Al final, la marca ha estat en la previsió optimista, i més tenint en compte que una setmana abans estava amb el trio de la muerte a la Conxa...

Una semana en el motor de un autobús

(sempre m'ha agradat el títol d'aquest àlbum de Los Planetas)

Diumenge, 25.11.07 : UN GRAN DIA

El dia neix a les fosques. Costa de llevar-nos i el gran Alex ens regala uns quants renecs. A mirar per la finestra. Miracle : cel clar. No plourà, i si plou, serà poc. Els previs, com no, passen entre rises i visites compulsives a Mr. Roca. Començo a olorar la Marató, i altres flaires menys poètiques...

Baixo casi solet, em trobo en Ramon i escalfo exactament 1', que és el que hi ha des de la porta "0" fins la sortida. Nervis, molts nervis i més nervis...

Sortida.

A partir d'aqui, un munt de sensacions. La marató és nova a cada una que fas. Fins el 36k amb en Ramon, des de l'11 al 34k, junts els tres amb l'Alex.

I ...

- Veure com trenca el mar i el riu a la Zurriola.

- La Conxa a ritme de cursa.

- Un riu humà que t'empenya. Impossible aturar-te, impossible fallar.

- L'entrada a l'Estadi d'Anoeta.

- Identificar clarament els bons moments, els dolents i els pitjors.

- Apretar les dents i sortir-ne viu dels pitjors moments.

- Anar "pillat" de ritme, però millorant la marca de l'anterior Marató, només dos mesos després.

- Veure que de tant en tant, cal temptar la sort i jugar-se-la a una carta, sabent que pots llepar, però sabent que no guardes res.

Una preparació atípica, una marató atípica. Cada marató és un mon, i les recordes totes, però aquesta dificilment serà oblidable. Dificilment s'ajuntarà un grup humà tant excepcional i dificilment sortirà tot bé...

(sempre m'he volgut fer una foto mossegant una medalla...)

Propera parada... València'08?

Dissabte, 24.11.07 : Pochola Strawberry Tour is coming to town

Sortim de matinada en Xeix, Alex, Roger, David i servidora. El viatge es fa llarget, però entretingut. Donosti es una ciutat espectacular i bella. Al menys la part que ens ensenya, plogui o faci sol. Anem a recollir els dorsal i a dinar amb en Ramon.

El següent és més propi d'una despedida de solter que d'un pre-marató, però que collons. Vam beure, vam riure, vam beure, vam dinar i vam beure... Només recordo riure molt rodejat d'amics.

Divendres, 23.11.07

Dos intents d'entrenament frustrats per la mandra, la feina i els nervis...

Crec que no em deixo res... La vaselina !! M'he deixat la vaselina !!

Dijous, 22.11.07

Temporada de Cross !! M'encanta el cross. Distancies "curtes", no més de 12.000m, a muette, amb el cor dues passes pel devant del pit, garratibat de làctic i si pot ser amb fang i fred, millor !!

Em perdo el "debut" amb el Cross de Gavà diumenge, però poso aquells del calendari català que m'agradaria anar. M'agraden molt Granollers (maleida pujada), Sabadell (quin fred, pels déus) i l'Amorós, perque es fa a 200m de la porta de casa, i té una pujadeta de gespa guapa, també...

DESEMBRE 2007
16.12.07 41è Cros Ciutat de Granollers (Granollers)

GENER 2008
27.01.08 47è. Cros de Sant Sebastià (Sabadell). C.CATALUNYA IND. i DE CLUBS (Promesa-Veterà)

FEBRER 2008
10.02.08 26è. Cros Vila de Ripollet. CNAT.CATALUNYA DE CLUBS CROS CURT
17.02.08 29è. Cros Ciutat de Vic - Trofeu Pere Casacuberta. CNAT.CATALUNYA INDIVIDUAL i CLUBS (Bn-Al-In-Cd-Jv-Jr-Abs.)
24.02.08 Cros Antoni Amorós (Sta.Coloma Gramenet)

Dimecres, 21.11.07

Avui, com manen els manuals (casi que sí), he rodat 50' amb la banda, per la gespeta de la pista, a ritme de 5'15". Estupendu, fent unes rises i tot. A més, amb el tema de la Marató he estat l'estrella del ball, i més quan s'han assabentat que faré el diumenge següent la Mitja de Mataró. Ja no saben si soc una força de la natura o si necessito medicació...

He estat trastejant webs, i l'èpica es dil·lueix. Mateixa temperatura (entre 5ºC i 10ºC), mateixa possibilitat de vent (sobre 11-15 Km/h) però la possibilitat de pluja baixa del 80% al 20%. Perfecte. Una marató amb pluja és el més semblant a comprar números per a una escabetxina. També he entrat a la web del Marató de València, però anem a pams...

I què més? Que m'ha sentat de perles el rodatge. L'he fet amb les sabatilles de matar (Saucony ProGrid Trumph4), i he trobat l'amor. No me les penso treure fins el Mataró de l'Ironcat, preparació que per cert física i mentalment tinc aparcada...

Aps !! vaig llegint els comentaris que aneu deixant. Gràcies !! Prometo respondre com cal !!

Dimarts, 20.11.07

Dia de descans. Uns imprevistos per la tarda m'han fet programar el dia tranquil. Ja tenim pla d'atac. Sortim dissabte a les 06.00 hora zulú. No penso obrir un ull des de la sortida fins el parking d'Illumbe... Zzzzzzzzzzzzzzzzzz

Per cert, la Fira de Corredor, que en principi era als jardins d'Alderdi Eder passen a Anoeta, perque el partit de la Real serà diumenge i no dissabte. M'ensumo merder a l'arribada i amb el tema vestidors, com sempre que coincideix Marató i partit de la Real...

Diumenge 02.12.07 hi ha la Mitja Marató de Mataró. He fet 8 de les 9 edicions (només m'he saltat la que va coincidir amb el Curs d'Entrenador de Triatló) i enguany hi ha hagut una histèria col·lectiva per aconseguir dorsals. En cinc dies comptats s'han esgotat els 900 d'internet, i calculo que ben just quedaran a les botigues...

Si això continua així, hauré de fer un pensament, i fugir de les curses "mediàtiques", per molt que m'agradi el circuit, l'ambient... La massificació potser és molt maca si ets organitzador, però menys si tens una visió "romàntica" de l'esport

Dilluns, 19.11.07

Consulto les previsions metereològiques per diumenge i son tots els ingredients per a l'èpica : entre 5ºC i 10ºC, possibilitat de pluja del 80% i vent de 22 Km/h.

Entreno com manen els cànons per la setmana prèvia a la marató : 75' a ritme M (4'35") amb el grup, xerrant amb en Juan Carlos i tibant d'en Maki, en Manolo i l'ultim fitxatge, l'Olga (tota una fera, 3a de la seva categoria a les 5 Milles de Cerdanyola). Evidentment, és una ironia, això dels cànons...

Bones sensacions, de força. Una mica de molèstia a l'esquena, però suportable, inclus en un marató (crec). Potser es deu a usar unes sabatilles que no seran les de matar, i la ment comença a jugar-me males passades...

La Cuerda Larga

Bé, li dec aquest post a una bona amiga, que no creu que servidora pugui ser tant animal...

Bé, en la meva transició de la cursa a peu al triatló vaig flirtejar amb la muntanya (sí, jo també). De fet, vaig fer proves de poca monta i poca cota, amb uns resultats força macos, però un dia es va creuar el triatló i va ser amor a primera vista, tot i que ara pugui comptar amb els dits de mitja ma les bicis que trobo a la T1...

Pues corria l'estiu de 2004 quan els meus amics de Madrid em conviden a fer una clàssica del senderisme madrileny, i que a més es una cursa mítica : la Cuerda Larga. Es una ruta de 7 cotes per sobre dels 2.000 que discorre entre els ports de Navacerrada i Morcuera, a cavall entre Madrid i Segòvia. Us juro que ben poques vegades en la meva vida he quedat tant impressionat.

Aquí teniu l'altimetria. maca, maca, maca...

Nosaltres el vam fer en el sentit del Cross, o sigui, de Morcuera a Navacerrada. És a dir, que les cotes eren, per aquest ordre : Najarra, Bailanderos, Asomate de Hoyos, Cabezas de Hierro, Valdemartín y Bola del Mundo.

Al ello !!

Vam deixar els cotxes a la Morcuera i to'parriba. Najarra (2.108m) sembla que està aprop, però l'aproximació a la cota va ser de més de 40'...

Sense solució de continuïtat, puges a Bailanderos...

La seguent cota, que fem sense descans, és Asómate de Hoyos (2.2.42m). Per la vessant de Madrid, uns metres més avall, veiem un grup de cabres. Acostumat a que surtin volant nomes ensumar-nos, aquestes semblen quedar-se reptant-nos a marxar nosaltres...

A continuació venen las Lomas de Pandasco. Una altiplanicie ondulada sobre els 2.000m que va servir per dividir-nos en grupets i anar petant la xerrada. El meu amic Angel va aprofitar per, un cop arribats a las Cabezas de Hierro, ensenyar-me les dues vessants, la vessant Madrid amb la impressionat Pedriza, i la vessant de Segovia amb un espectacular vall del Lozoya...

També és habitual trobar-se ramats de vaques i toros. Em van dir que fins i tot, d'ovelles. Sí que es cert, ja que ens vam creuar amb algun pastor amb el que vam petar una mica la xerrada. Però el que a mi em sorprenia és com podien pujar uns bitxarracus així a més de 2.000m per llocs pels quals jo m'hagues estimbat i acabat fet llesques...

L'ascensió a las Cabezas de Hierro és enganyosa. Després de molta estona per l'altiplanicie i amb el seu perfil arrodonit, sembla que l'ascensió serà suau. I no. Es una ascensió llarga amb un desnivell no molt pronunciat, però si constant i lo suficientment cremador com per a que desitjis arribar a dalt de tot...

La primera és la Cabeza de Hierro Mayor (2.383m), i després d'un breu descens, vé la Cabeza de Hierro Menor (2.374m). Val a dir que aqui ja vaig començar amb les meves tradicionals pàjares...

El cerro de Valdemartin (2.2.80m) ni el vaig olorar de lo apajarat que anava, però si que recordo el paisatge lunar de la Bola del Mundo o Alto de Guarramillas (2.265m). Es conegut per les seves antenes en forma de cohet de Tintin. Un descens primer per canxal i despres per pista de formigó ens va endur al port de Navacerrada. Al descens ja estava més pa'llà que pa'cà...

Des de Guarramillas també es pot gaudir de l'impresionant vista de "los 7 picos"...

El dia va acabar amb un entrepà estupendu a la plaza de Miraflores de la Sierra, i recuperant una mica les constants vitals...

recuperat de la pajara

Als dos dies vaig tenir la sort de fer la clàssica, és a dir, de Navacerrada a Morcuera per la nit. Recordo dos coses : que hi havia vaques dormint a las Lomas i una sortida de sol espectacular des de la Najarra amb la plana de Madrid de fons. També recordo el descens de la Najarra als cotxes a la Morcuera amb una sensació d'haver tornat a neixer.

Els herois de "La Nocturna"

En resum, una de les travesses més impressionants que he fet mai. Hi ha moments a la vida que et queden gravats amb foc.

Octubre, octubrete...

Aquí van els deplorables numeros del mes d'octubre. He entrenat menys que Ronaldinho, per tal de "perdre la forma" i arribar descansat a l'inici de cicle...

OCTUBRE 2007 – 23 sessions (15.45’47”)
Triatló Internacional de Barcelona (07.10.07)

Aigua : 11 sessions + Triatló BCN (5.24’27” – 13.400m)
Bici : 1 sessió + Triatló BCN (2.28’39” – 66,3 km)
Cursa : 9 sessions + Triatló BCN (7.52’41” – 90,15 km)

I bé, a partir d'ara, a retxinar !!

Mariona, que gran que ets !!

Em permeto la llibertat de copiar textualment aquest post del blog de la Mariona, però crec que reflexa perfectament la il·lusió per fer les coses, i les ganes de no voler estar aturat. Si tens un desig, ves per ell, i no esperis que les coses millorin o que vinguin a tu.

M'agradarà molt veure't el dia 10.05.07 vestida de negre-neopré a les 07.00 al Port de l'Ampolla, Mariona !!

El títol fa por, però ja ho tinc decidit. El meu primer gran repte del 2008 serà l'Ironcat. Sé que no tinc cap genètica especial, ni poders sobrenaturals, per tant el mèrit consistirà amb l'esforç diari, la constància i amb saber escoltar-se el cos. Hi ha qui disfruta molt el dia de la prova i que ho passa malament durant la preparació. Jo disfuto durant els entrenaments tant o més que el mateix dia de la prova. Sóc conscient que serà molt dur sortir en bici durant els gèlids mesos de novembre, desembre, gener i febrer, però m'abrigaré tan com faci falta i intentaré sortir a les hores de sol. Malgrat tot, si arribo el dia 20 d'abril de 2008 (límit màxim per inscriure's) i veig que no estic suficientment preparada, doncs em faré enrere i no passarà res. Sé que la meva família no ho entendrà, però els ho aniré explicant de mica en mica. Durant els 7 mesos que m'esperen, intentaré anar millorant dia a dia, sempre dins de les meves possibilitats i disfrutant al màxim de cada minut!!! Gràcies als que m'heu animat a donar aquest pas!