NENNNNNNNVIOS !!

Menys d'un mes. Exactament 29 dies...

I el meu estat és aquest...

En fin, forma part de viure...

I avui no he pogut entrenar. Fantastic. Subpupita, again...

Quien dijo miedo habiendo hospitales?

Maratona di Roma : SUB PUPITA

Córrer una marató és sempre una aventura. Viatjar és sempre una aventura, i més si és a l’estranger. Viatjar a l’estranger per a córrer una marató cuasi frega l’aventura definitiva...

I si la marató en qüestió és Roma, només pots caure en l’aventura.

El millor de tot, com sempre no és què fas, si no amb qui ho fas, i la companyia, aquest viatge, ha estat inmillorable. Crec que no podria haver triat millors companys de viatge. Gràcies, perque heu fet d'aquest un moment especial (fin del momento Bambi).

Des de que he abandonat la categoria agonística i faig maratons pel pur plaer (sí, sí, plaer) de fer-les, crec que aquesta ha estat la millor amb diferencia...

Aquest pàjaru va còrrer en 2.07'17", i per arribar 1r li van donar una copa

(Benjamin Kiptoo)

Un país diferent, corredors diferents. Aquests italians “corren raru”. Els primers 15 quilòmetres vam anar molt anxovats, amb moltes empentes, la gent corria molt nerviosa, a tirons i frenades. Vam anar amb molta tensió fins el Vaticà, en que el grup es va estirar i vam poder córrer tranquils. Després em va sorprendre que aquí, quan la gent camina, s’aparta clarament del centre de la calçada. Allà, no, i és molt perillós quan vens fent la 2a mitja més forta, sobre tot a més si entres en tram de llambordes.

Per primer cop, vaig fer la 2a mitja més ràpida que la primera. Tampoc va ser complicat, ja que el ritme era relativament “suau” i la tensió va fer que no regalés res. I per primer cop, vaig acabar sense dolors musculars. Fruit de la (no) preparació? Fruit de fer la 1a mitja suau? No sé, però un bon fruit al cap i a la fi.

Una foto maca perquè sí

I bé, Roma val una visita llarga i amb calma. La sortida i arribada al Colosseo, senzillament espectacular. Si hagués de destacar tres imatges de la meva pobra vida esportiva, aquesta seria una, sense dubte.

Amb la volteta de 42km ja sé que aniré a veure el proper cop...

Per cert, 10a marató. Una bona forma de celebrar-ho !!

Salut i G8 !!

II ULTRA TRAIL DU MONTNEGRE - Gran Premi “Pàjares del Maresme” - Edició Marató.

1.800m de desnivell acumulat. Pa'habernos matao...

La veritat és que un no és invulnerable ni infal·lible ni in-de-res…

I el més normal és que petis per algun lloc. Diumenge vaig petar “guapamente” en la segona edició de l’ULTRA TRAIL DU MONTNEGRE Gran Premi “Pàjares del Maresme” - Edició Marató.

Després de 2h i pico realment a ritme infernal, i després de baixar petat el turó de Montgrós, vaig acabar de buidar-me a escassos 2km de Sant Iscle. Cal dir com a eximent que dissabte vaig fer l’animal pel matí (entreno de bici en format contrarrellotge) i al vespre estava “mussolejant” a Sant Quirze (cursa nocturna a ritme força viu, també).

Això sí, la vista des de Sant Martí del Montnegre paga el barrigassu. Llàstima i sort de no haver-ho regat, perquè si no, igual li dono nom a un turó d’aquelles contrades…

Lo dit, que un no és Super-res, i tot suma, tant per bo com per dolent...

En fin, que el cos es savi i és ell qui diu quan toca descansar...

Operació llamborda

Bé, tothom coneix la importància de l'especificitat de l'entrenament. Coneixedor de que el Marató de Roma té una part important sobre llamborda, m'he decidit d'"especificar" el meu entrenament.

Tinc previst de fer una tirada llarga en aquest carrer del meu poble...

Crec que surten unes 200 voltes...

T2

Aquest és un moment tant bo com un altre per a fer la T2. Afegint que el número de setmanes que queden és rodo i maco (resten 10 setmanes !!), pues “miel sobre hojuelas”...

Des del 31 de gener han passat moltes coses. La millor, que he pogut entrenar cada dia al menys una sessió. I bé, passat el “death point” de cansament de la segona setmana de febrer, crec que he entrat en un estat d’eufòria analgèsica que fa que entre sessió i sessió vagi rendit, però que als entrenos respongui. Alguns, fins i tot, em sorprenc a mi mateix...

Podem dir que començo a predir quin serà el ritme de supervivència, sobretot a la bici, segment que més por em fa perquè no el puc entrenar com voldria, però vaig fent. Vaig sumant km i hores i sortint cada cap de setmana, però no és suficient. Espero que la meva “estratègia de globerete” m’ajudi a baixar viu...

En aigua i cursa, cap problema. És qüestió d’anar fent. Estic millorant força el ritme promig en aigua, però aquell dia serà una incògnita. I en cursa, vamos, sumant que és gerundi...

I mentalment, experimentant moltes situacions i sensacions. Des de dies de sentir-me invulnerable, de sentir-me el més dur de tots, a dies de tensar tant la corda amb els meus que seria millor que quedés tancat en una gàbia i no em relacionés amb els humans...

Res, queden 10 setmanes de baixada, entès com 10 setmanes de tot o res, 10 setmanes on no hi ha volta enrrera. 10 setmanes a estripar...

Au, aigua, barreta i a seguir !!

Amistat

(gentilesa d'en X.Papell)

1.50' de xerrera
1.50' d'acudits
1.50' de projectes
1.50' de riure
1.50' de companyia
1.50' de portar claus, donuts, gatorades, aigües
1.50' d'amistat, en resum

... ben poques coses tenen sentit a la vida, i una és aquesta

Next Station : Operación Llamborda (22.03.09)

I ULTRATRAIL DU MONTNEGRE - Gran Premi Purina - Dog Chow

Peaso perfil

Maravilloso track

Dia : 14.02.09

Hora : 08.30, aprox

Participants : 2

Distància : 24,720 km

Sistema de cronometratge : pa'qué?

Mesures antiretalladors : fer 9 km de més buscant la p**a pista que mena a la torre de vigilància...

Circuit : Difícil de descriure. Diguessim que vam sortir de Can Ginebre, a Sant Iscle; després entrem en una nebulosa de difícil record, vam acabar al Turó Gros i tirapa'tras.

A destacar :

- Invenció del fartlek caní. Mai de la vida havia corregut tant per salvar els meus mitjons...

- Confraternitzatció amb els sherpes de la zona. Sense ells, encara estariem donant voltes...

- Quins moments tant emotius en la intimitat del sotobosque...

- A falta de Woll, nos apañamos con Heineken + Estrella...

- Moltes rises i 3 hores d'un entreno de putamare, en bona companyia i un entrepà amb millor companyia, perque es van afegir tres noies molt maques i simpàtiques.

Hi ha dies que amb petites coses es fan grans...

National Geographic

Encara que no ho sembli (que crec que sí...), això es la serralada de Collserola...

No és habitual, però de vegades les torrades duen guinda, i la de divendres duia aquesta...

Santaco's Road Runners and Mountain Cafre's Super Team

Menú d'avui divendres

1r - menestra de verdura amb un raig d'oli
2n - hamburguesa de vacú
3r - un plàtan i una poma

i de postre...

TORRADA COLLSEROLENCA !!

BISONTE THINKS

De tot s'apren, i de les competicions, quan no competeixes, també...

I de la Mitja de Granollers alguna cosa hem aprés...

- Que soc capaç de predir amb precisió d'un minut, la performance...

- Que si no corro i no entreno per a ser potent corrent, no estic a gust. Mal que em pesi, que no em pesa, encara soc un corredor que fa triatlons i no un triatleta que fa curses...

- Que haig d'entrenar més i millor...

- Principalment, anar abandonant la banda baixa de la potència aeròbica per a anar incidint més a la banda alta i "punxar" esporàdicament per sobre del llindar. Tampoc es tracta d'arribar als entrenos "de veure enanitos", però fraccions més curtes i intenses les necessito. M'estic convertint en un Bisonte Diesel, animal d'extensos prats, maco perque sí, però no soc jo...

- Que l'acúmul "inespecific" d'hores i km va funcionant; diumenge a la tarda estava com una rosa, ahir vaig entrenar "fortillo" a l'aigua i avui m'he jamat 15km a ritme M al tontódromo...

I bé, la Mitja, bien, gracias. Ritme Bisonte Apresurado de pujada i de Bisonte Acelerado de baixada, però sense la marxa extra que em fa sentir confiat i amb una sensació de cames pesades que no m'agradat...

I l'entreno d'avui, pues eso, 15km a ritme Bisonte Solitario. Bon ritme, sensacions incòmodes, ppm controlades. Tot suma...

Prometo no parlar més d'entrenaments !! ;-)

T1

Bé, casi casi, T1,5...

Com definir aquests primers quatre mesos de preparació? Pues amb un senzill, "seguimos en el camino, que no es poco..."

Octubre va ser un mes força complert. Triatló Olimpic de Barcelona, Aquatló de La Ràpita (espineta clavada) i Mitja de muntanya de Sant Llorenç van servir per a treure el ganivet d'abordatge. En general bones sensacions, bons números d'aigua i cursa i un bon volum d'hores d'entrenament.

Novembre, en la linia. La cursa del Clot va deixar sensacions no gaire bones i em va refermar que lo meu és la llarga distància. Matagalls-Granollers va ser el colofó un més en la línia d'octubre, amb numeros decents en aigua i cursa, de cobrir l'expedient en bici i un total d'hores, per mi, maco...

Desembre sembla un mes perillos, però permet entrenar força si ets constant. El Cros de Granollers va ser la única competició de ganivet d'abordatge, i la resta del mes, a tallar troncs amb la destral. He aconseguit doblar tres dies seguits aigua + cursa, cosa que em deixa molt baldat en els "intersticis", però sé que quan soc capaç de nedar quatre dies seguits, alguna cosa s'està construint. En els pitjors moments d'entrenament, la imatge de l'Ampolla ve al cap i continuo patint, però al menys em distrec sabent que es per alguna cosa...

I gener ha estat un més contradictori. Per diversos motius, vaig perdre del 2 al 12... I la resta del més, a correcuita per recuperar el màxim d'entrenaments sense morir, sense esgotar-me, sense desmotivar-me i intentant mantenir al màxim la dimensió social que se li suposa a un ser humà. I bé, més o menys em salvat l'expedient...

I el que queda per devant??

15 setmanes, per acabar el 16.05.09 a l'Ampolla, 07.00 AM.

15 setmanes per acabar mort de por a la sortida de l'Ironcat

15 setmanes de molts entrenos, de recuperar bici, de mantenir l'aigua i de millorar una mica la qualitat d'entrenaments en cursa (si no corro, no soc jo)

15 setmanes per a poder patir i poder acabar rebentat amb un somriure. O no !!

... pel mig, i a falta del que pugui sorgir, Maratona di Roma al cantu, amb amics i com a tirada llarga... :-)

... en fin... FÀCIL !!

Vinguen, sigamos para bingo...

Pueblerinu en Madrid

(imatges "gentilesa" de Chelo Quero)

Per dos dies no em va agafar aquesta estampa... llàstima !!

... I llàstima que no hi hagi foto de l'estàtua a l'àngel caigut coberta de neu...

Si, em declaro fascinat per Madrid, pueblerinu amb boinaroscaxapa i tot... :-)

Yo me bajo en Atocha

Sempre que vaig a Madrid, bé de camí, bé punt de trobada, acostumo a arribar a Atocha.

D’aquest lloc del mon, tot em fascina. Molta, moltissima gent per tot arreu. Lloc de pas, punt de sortida i punt d’arribada. És com un pròleg a una ciutat a la qual encara no li he pres el ritme, i a la que tinc una rara fascinació...

Com que soc incapaç de coordinar res, sempre acabo esperant hores al Botànic de l’Estació d’Atocha. Un lloc fascinant. Al menys per mi, que vinc de províncies !!

BON ANY 2009

BON NADAL

Para todo lo demás...

- abonament piscina : 22,15 €/mes
- banyador : 18,00 €
- gorro : 0,00 € (gentilesa d'en JMdL)
- ulleres : 14,95 €
- pales : 18,00 €
- un equip de natació francès femení entrenant al carrer del costat amb nanobanyadors : NO TE PREU !!

NOTA : tot i les condicions "adverses" s'ha acabat l'entreno que hi havia de forma digna. Això sí, el camí de la pileta a la porta del vestidor, en apnea profunda...

Operacions vàries...

Per l'any 2009 tenim varis operatius engegats...

- 22.03.09 : Operació llamborda, també coneguda com Operació Lambrusco

- 16.05.09 : Operació Lagavulin (y punto)

No hi ha res com tenir amics...

XLII CROS DE GRANOLLERS

Cros és...

... retrobar els amics...

... fer-ne de nous...

... mal de panxa pre-competició...

... colzes...

... fang ...

... sensació d'anar amb el cor un metre devant teu...

... mal de cames...

... que no te doblin els primers !!...

... no perdonar ni una...

... i sobre tot...

... si pots llençar un matxetassu, llençar-lo i com manen els cànons, a 150m de l'arribada !!

I com va dir el filòsof : "Al loro, que no estamos tan mal", però una mica viejunus i per no tirar massa coets, també.

A hivernar i entrenar, que la primavera porta timbals de guerra.

B.I.R.D.

De vegades, la vida té formes complicades de dir les coses més senzilles...

Virus...

I jo que pensava que m'havia curat passats 4 anys...

Però no.

M'ha tornat a picar. I aquest cop amb més força.