Raid benéfico - Sierra Madrid

Penjo aquest mail de la Llista Nacional de Triatló per l'amistat personal que m'unneix a Sonita i perque sé que ho està passant malament. És un dels granets de sorra que puc aportar...

Hola a todos
este verano, en uno de esos accidentes que un segundo nos cambian la vida, una de mis mayores amigas y compañera triatleta y raider, Raquel, se ha quedado en una silla de ruedas, parapléjica.

Como todo el proceso de adaptación es muy duro, para ella sobre todo y también para los que la rodeamos, hemos organizado para el próximo 30 de septiembre en la sierra de Madrid un raid benéfico (orientación a pie y en bici de montaña, patinaje). Este raid tendrá caracter de entrenamiento (no de competición) y habrá dos niveles, uno para los "machacas" y otro para aquellos que quieran iniciarse en esto de la orientación y la montaña o simplemente, que quieran pasar un buen rato en la montaña y ayudar en una buena causa.

El dinero recaudado ese día estará destinado a los primeros grandes gastos a los que tendrá que hacer frente ahora y que ayudarán a que su calidad de vida sea lo mejor posible y a que pronto esté entre nosotros compitiendo en cualquier deporte que le apetezca con esa energía y alegría que siempre desborda. Como recuerdo ahora que dijo Isidre Esteve, "puedo hacer muchas cosas, sólo teneis que mirar un poquito más abajo".

El punto de partida de este entrenamiento-raid será Alpedrete, el restaurante La Ardilla. De allí nos moveremos por la zona de Cerceda, la Pedriza, Hoyo.. bueno, podeis ver toda la información necesaria en el tríptico que adjunto.

Habrá comida y bebida para todo el mundo, alegría y ganas de pasar un buen día, os lo recomiendo.

Si teneis cualquier duda, por favor contactad conmigo cuando querais. Por temas logísticos necesitamos confirmación antes del 25 de septiembre.

Gracias a todos por leerme. Siento que no sea del todo "triatlon".

Besos
Sonia

Això i algunes situacions tristes que estan afectant amics i companys meus em fan dir : VIVIU!!"

Si algú vol el triptic, li puc fer arribar.

LAGARTAS, NO !!

En solidaritat amb el meu amic,

LAGARTAS, NO !!

Pues eso...

(segur que quan em vegi, em guanyo un cop de puny, però ahí queda eso...)

FENT LO BURRIAC

He rescatat una foto en format microlupa, però aquest que va fent el borinot soc jo. Crec que és a la baixada de saulò, en un dels moments a punt de caure. No patiu, que a les baixades també m'agrada fer l'helicopter...

Per cert, que ara veig el desnivell, recordo que no veia ni un borrall, i al·lucino...

Una mala noticia (2)

Un deporte que se muere en Aragón (Sport EQUIPO, 28/08/2007)

MORE FRIKI THINKS

Si em preguntes perque vaig començar a còrrer, ho tinc clar. Va ser per superar una dificil situació personal i familiar. Va ser com una vàlvula d'escape. Mica en mica feia marques que altres trigaven anys, i em vaig engrescar...

Si em preguntes perque vaig començar a fer triatló, més o menys ho tinc clar. Va ser, de nou, per trencar un cercle. Estava angoixat per les marques, i volia ser lliure. I a fé que, per les marques que faig (Down-10, més que Top-10) soc el més lliure dels triatletes.

Si em preguntes perque vull fer IC'08, no ho tinc gens clar. Soc un mànec de dubtes. L'únic que se m'acut és, igual que Sir Edmun Hillary, quan li van preguntar perque va escalar l'Everest, "perque està allà". Vull fer IC'08 "perque està àlla", perque significa el més gran repte que puc tenir com a esportista a la vida, perque no sé si el podré superar, perque vull saber quin és el meu límit, perque no em vull fallar a mi mateix, perque...

Fa uns mesos, parlant amb en Krlos sobre IM, jo li comentava això...

En resum, jo et diria que l’Ironman és una prova FACTIBLE, però molt dura. Quan t’hi posis, pensa que li dedicaràs casi en exclusiva entre 6 i 9 mesos de la teva vida. No hi haurà casi res més important. Demanarà el millor de tu i coneixeràs el pitjor de tu. Et demanarà compromís, sacrifici, il•lusió i energia, i et retornarà un nou límit personal, potser el límit definitiu.

Fa uns dies, parlant amb una amiga sobre l'IM, jo li comentava això...

Tindré tot el dia per fer el que més m'agrada : nedar, anar en bici i correr; em donaran de menjar i de beure; m'animarà com un heroi per igual gent que no em coneix i gent que m'estima; estaré rodejat dels meus amics i d'amics que faré. Tocaré el cel i l'infern. Coneixeré els meus límits més enllà dels límits que conec. El meu espèrit pensa que no hi ha millor lloc del mon per a estar el 10 de maig a les 7 del matí que al Port de l'Ampolla, vestit de negre i mort de por.

Definitivament, perque vull fer l'Ironcat'08? PERQUE ESTÀ ALLÀ !!

GRANS PEL·LICULES DEL CINE : EL CAMARERO DEL TITANIC

Home, no soc l'Aitana Sanchez Gijon, però tinc el meu tipet...

Cortesia d'en Carles Bou, al Triatló del Prat. Quan veig un got d'aquests en un avituallament, sé que moriré ennuegat, que m'ho llençaré tot a sobre o que esquitxaré el del costat...

Per altra banda, no faré ni l'Ironterra 2.0 ni el triatló de Vilanova. L'Ironterra per ser un circuit que em conec hasta amb els ulls tancats i d'esquena, i certament no em motiva. Vilanova perque he gastat molts cartutxos aquest cap de setmana amb el repte Mister3, i em ve de gust entrenar, i no morir-me pels puestos...

Ja ho deia el gran mestre Neil Young "It's better to fade away than burn out" (de fet és al reves, però que una bona cançó no et deixi sense conya marinera)

Així que ja sabeu !! Si teniu prevista una sortida en bici... A QUINA HORA??

MOTIVACIÓ IRONCAT

Llegit en un foro que al seu compte ho va llegir d'un altre. Pensaments d'en Talin, potser (no, segurament), una de les referències de la Ll.D. a Espanya :

"Ante todo se ha de decir que no hace falta ser un superhombre ni una supermujer para finalizar un triatlón distancia Ironman, simplemente se debe tener una mediana condición física y algo de constancia en los entrenamientos, sin necesidad de llegar a la obsesión, y quizás eso si, estar un poco loco. . . . Por qué sino, a qué persona normal le gusta torturarse durante tantas horas entrenando o compitiendo..., pero ya sabéis, hay que estar un poco loco para seguir cuerdo en esta vida ¿verdad?. De acuerdo que para acabarles en 8 horas la madre naturaleza te tiene que haber dotado de unas cualidades algo más especiales, pero esos son otros..."

Buff, després de la rebolcada del cap de setmana, tinc més dubtes que respostes, i necessito una bona dosi d'autoconfiança...

SE PUEDEN SUBIR PUERTOS SIN SALIR DE CASA?

Un post deliciós del blog dels Trisidents

Se pueden subir puertos sin salir de casa?

Destila una estranya sensació de "saudade" que m'ha enamorat. Si em llegeix algun trisident, que feliciti al redactor.

La majoria de ports els tinc a la vora de casa, i algun cop han caigut... De tots, potser si que el més maco per mi és Font de la Cera. Hauré de tornar a repassar-los. De fet, pujar ports és la última de les fronteres...

CAP DE SETMANA MISTER 3 : NO HO FEU A CASA !!

Repte Mister3 superat !!

(cortesia de Krlos)

Bé, allà pels volts de juliol, un amic meu conegut a partir d’ara com Rajoman, ens va engrescar en un repte : ell faria Aquatló Prat + Burriac i potser MM de Sabadell i jo el pack Prat + Burriac. Efectivament, Rajoman va fer honor al seu nom i es va rajar, quedant-se amb la Burriac...

Mister 1 : Aquatló. Feia dos o tres anys que no feia un, i no recordava que és un calenton. Els ritmes de cursa son altets i la sensació tèrmica de l’aigua a mitja competició no té nom, o sí, però molt lleig. Vaig gaudir bastant, tot i no enterar-me ni un p... de per on s’entrava i se sortia de box... Onades que dificultaven una mica l’entrada a l’aigua i problemes (personals) d’orientació...

Mister 2 : Burriac Atac. Amb la muntanya sempre tinc sentiments d’amor-odi. Aquesta no ha estat diferent. Una cursa dura i màgica. Dura perque hi ha trams tècnics de grimpar i destrepar, i alguns que la fatiga els “tecnifica”. El fet de ser nocturna la endureix i la fa especial alhora.

Recordo tres moments : la grimpada al castell, les escales de Cabrera (amb conya a l’avituallament; casi em fan un paquetet per a que anés menjant pel camí) i l’arribada amb les torxes a la platja. Es increïble veure com pots trobar-te un grup de gent de totes les edats animant-te en mig del no-res. Molt, molt dura, per un problema d’assimilació als avituallaments. Prenc nota per l’IC’08.

Mister 3 : Triatló. Mort de cansament i de son, em planto allà. La natació, regular tirant a bona, tenint en compte el meu estat. Millor orientació que dissabte a l’aquatló i menys onades. La bici, horrible, molt mal de cames i sense referència, al perdre el compta en un bot. La cursa, com els zombies de thriller de Michael Jackson...

En fin, un repte superat. Volia saber si podria i vaig poder acabar. Ara es tracta de veure si em deixa seqüeles o si puc entrenar amb normalitat aquesta setmana... Menció apart per Burriac Atac; una cursa que per duresa i atractiu mereix ser atacada (i mai millor dit), ella sola i sense competicions "satèl·lits"...

Triatló de Teruel 2007 : la veritable historia

Amb una mica de retard, farem una crònica-resum d’un dels triatlons on millor m’ho he passat...

Realment, és un triatló ben organitzat, i que sap aprendre de les coses que es poden millorar d’un any a l’altre. Aquest any el tema bosses de la T1 ha estat solucionat estupendament.

No és un triatló complicat i sí molt ràpid. Natació a l’Arquillo de San Blas + pujada a la T1 de cent parells + primer tram de bici perillós (400m en pujada només sortir de la T1 i 2-3 km en baixada perillosa, amb corbes i gravilla) però molt adrenalínic + cursa amb circuit nou (i més avorrit, per ser callejero).

La natació bé, tranquil i sense molt problemes d’orientació. En un pantà es veuen les boies molt bé. Lluita amb un pàjaru per nedar al mateix cm d’aigua, però és lo que té el triatló. Arribo a T1 i només hi ha 7 ó 8 bicis... Vatxa telaaaaaaaaaaaaaaaa !!

Baixada de l’Arquillo a muette. M’ajunto amb un del Molins “que passava per allà” i veig 63 km/h al compta. M’ho faig a sobre, però continuo traçant jo el primer, con un par. A la última corba faig el clàssic recto de tots els triatlons i em passa. M’enganxo i vaig al tran-tran. S’escapa i un tiu de la Politècnica de Madrid em fot una bronca de nassos... Se m’infla la vena del coll i vaig a per ell. Grup de tres a relleus (sí, jo !!) veiem un grup de quatre a uns 300m i anem a muette (mitjana de 42-45km/h). Gasto tots els cartutxos i quan fem grup de set, tejonejo una mica. En un 180º faig un altre recto i perdo el grup. Merda !! Es entrant a Teruel, i els perdo en el callejeo...

T2 lentissima, i cursa a peu decent. El primer que cau es el de la Politècnica (només cal esperar el moment i tot arriba), i després els demés... jejejeje !! No m’agrada gaire el circuit, de dues voltes i amb un tram d’un km callejeando, però és que en aquell estat, ni una recta tipus milla urbana m’hagues agradat... Arribada amb dedicatòria especial, que no tots els dies un gaudeix com un cotxino...

En fin, un gran triatló, on per primer cop veig que si entrenés una mica, podria fer unes bicis decents, i on veig que els circuits de bici a voltes no m’agraden gaire. Aquest any, curiosament, hi ha dos llocs on m’ho he passat teta, i és gràcies a la bici : Sant Feliu i Teruel. M’estarà passant algo?

Una foto insòlita

Bé, encara que hi ha gent que es pensa que aquesta foto és producte del Photoshop, haig de desmentir aquests rumors...

Cortesia de l'Ara, la dona d'en Krlos, feta aquest matí al Triatló del Prat.

Tinc pendent dues cròniques, la del Triatló de Teruel i la del cap de setmana Mister 3, com l'han batejant...

CADA DIA

Cada dia trobo un motiu per correr, nedar o pedalar (encara que en KeL i en Bou riguin).

Cada dia trobo pensaments, coses per veure mentre que entreno, situacions, persones, reptes...

Cada dia em trobo a mi mateix al final d'una pujada, en el revolt d'una piscina, i miro de trobar-me en una rotonda (que malament que traço!!)

Cada dia estic més lluny del que no vull ser i més aprop del que voldria ser, i potser mai seré...

Cada dia em dic que soc afortunat perque m'hagi triat aquest esport. No soc gaire bó, però m'ha donat més satisfaccions a mi que jo bones marques a ell.

Cada dia somnio amb trobar-me vestit amb el neopré i amb molta por devant del desconegut al Port de l'Ampolla.

Cada dia somnio amb dedicar-li cada segon d'aquest dia als meus éssers estimats, als que hi seran allà, als que no hi seran allà i als que m'acompanyen des del cel.

Lo dit : SOM AFORTUNATS !!

(no em feu cas, que tinc el dia tontu...)

Acumulat mes d'agost 2007

Bé, com que hi ha algú que em pica la closca dient-me que no actualitzo el blog, faig com els grups de música, i us poso un "greatest hits" dels volums acumulats a l'agost.

Un mes força maco. No de grans volums, però fins que un virus va poder amb mi, estava content. El millor, l'adrenalínica participació al Triatló de Teruel, del qual dec una cronica. Encara tanco els ulls i em veig baixant de l'Arquillo de San Blas a 62 km/h i a un veteranu de la Politècnica fotent-me bronca per no saltar per un paio... Sobra dir que el veteranu va caure abans d'acabar la primera volta de la cursa...

Aqui van...

AGOST 2007 - 19 sessions + Triatló de Teruel (21.04'37")

Aigua : 6 sessions + Triatló Teruel (4.56'31" - 11.950m)

Bici : 1 sessió + Triatló Teruel (Hell Angel forever) (3.43'18" - 95 km)

Cursa : 12 sessions + Triatló Teruel (12.24'48" - 147 km)

Poso una foto post cursa, donant bon compte del pernil...

Ja posaré més fotos, entre elles una que diuen que semblo un tipo duro... Jo, que soc més fluix que una bola de pelusilla !!

Una mala noticia

Noticia de la web de la Federació Aragonesa de Triatló :

A partir del día 24 de agosto del 2007 cesarán todas las actividades de la Federación Aragonesa de P.M. y Triatlón. La ausencia absoluta de colaboradores, las dificultades para recibir las subvenciones e insalvables trabas que continuamente encontramos en el camino, obliga a adoptar esta decisión.

TANCAT PER VACANCES

Bé, de fet será fins el 2 ó el 3, però a sobre que ho mango de la xarxa, no m'hi posaré en aquests detalls, no? ;-P

No es perdin l'espectacular tornada al setembre, amb...

08.09.07 i 09.09.07 - Aquatló i Triatló del Prat (per confirmar); possiblement, el triatló on millor m'ho he passat. Encara recordo la imatge d'en Sergi fent el briefing i jo inflant una roda que es va punxar als 100m de sortir del cotxe...
08.09.07 - Burriac Atac (inscrit); Cursa de muntanya nocturna. Espero no deixar-me els pinyos baixant... I que l'aquatló d'abans i el triatló de després (siu va així) no em matin...
15.09.07 - Ironterra Aquathlon Tour 0.2 de Sant Adrià (2.ooom A + 10km C). Un format atractiu i a prop de casa... Us animeu?
23.09.07 - Cursa de la Mercé; m'enrecordaré de còrrer sense haver-se baixar de la bici?
30.09.07 - Marató de ZGZ; el retonno a la mítica distància, "sin darle demasiada importancia".

Si estic viu, s'acaba la temporada amb l'Olímpic de Barcelona el 07.10.07...

Bones vacances, que gaudiu de la tranquilitat de perdre'm de llegida uns dies !!

HELL ANGELS NEVER SLEEPS !!

Ahir va ser un dia tant dur com especial. Vaig aprendre molt de mi i dels meus límits.

Vaig canviar la travessa de l'Ampolla (on hi eren els dos cracks Joan-Marc i Robert) per una sortida "Hell Angel" amb l'Oscar i en Ferran, a més de quatre Provis (del Provençalenc) més...

Itinerari, casa-La Roca -Parpers - Orrius - Parpers - La Roca - parada de la cocacola - casa. Arribem a Orrius tranquilament; baixo Parpers pel cantó Argentona tant cagat com sempre (vaig fer un recto que no em menjo al Ferran de miracle, en plan F1 el dia de la pluja). Pujem a Orrius i aguanto fins just abans del Death Point. La unica forma de posar més pinyons a la bici era agafar una pinya de pi. Giro cua (amb molta ràbia; cauràs tard o d'hora) i abans de pujar Parpers noto al Hell Angel sobre mi. Abans que em doni lo seu, menjo una mica. La tornada, en formato "contrareloj". Ja havia gastat els cartutxos amb el H.A. de Parpers, i el H.A. de la carretera em va donar cera pel davant i pel darrera...

Menció especial a l'Oscar, que em va cuidar com un nen i va fer que l'embranzida no fos tant dura. Va fer mal, però vaig aguantar...

Segona part : A la tarda havia quedat per trobar-nos, tot corrents, amb la Gemma i en Jordi. Arribo tard perque soc un +¡)&%$" desastre. Total, que veure'ls em costa 18km de cursa. Els primers 9km, estupendus, però els darrers anava mort. Acostumat a anar a 4'50" quan vaig petat, veure algun 5'20" em va fer tant de mal a l'orgull com de bé a la humilitat.

Vull ser finisher, i sé que entrenaments com aquests han de caure molts, i seguits. I que el dia de l'IC els primers km de la marató seran com els darrers 9 i encara serà pitjor. Ja em puc anar preparant. Ser Finisher no es regala, ni val només amb desitjar-ho. S'ha de mereixer, i ara, jo, estic a l'inici del camí. No diré que no m'ho mereixo, però sí que sé on puc caure del somni.

Nota mental : millorar la hidratació i alimentació. Provar coses i estratègies. La pàjara nocturna va ser molt forta i em va recordar les de la marató 2004...

Nota mental (2) : Vaig riure molt amb la Gemma i en Jordi. I això que jo estava més p'allà que p'aca !! Per cert, el proper cop li dire al meu veí "brigada roja" que em tiri la porta al terra...

Més frases !!

Surten d'una gran troballa : el blog de l'Ironjavi

"No existe la carrera perfecta, no hay una vida perfecta, pero lo que si que puedes hacer es resolver perfectamente los problemas que te surjan (gran consejo de carrera y de vida, que me han dado)"

"No importa que nadie crea en tí, por muy dificil que sea el objetivo, básicamente sólo te tienes tú, y tú y solo tú eres tu principal apoyo y adversario. Tú te impones límites que son más fuertes que cualquier rival. Puedes conseguir lo que quieras, por muy dificil que sea, sólo creyendo en tí, con tu esfuerzo y constancia"

Frase de la setmana

LA CALIDAD DUELE, EL VOLUMEN "JODE".

Extreta del blog de Triona.

MARATÓ DE ZARAGOZA : SETMANA -8

Bueeeeeeeeeeeeeeno (again)

Setmana amb una mica més de volum i una mica més de perreria. Els rodatges per sobre de l'hora ja van sortint, ni que sigui a un ritme cochineru, què tampoc tinc pretensions d'anar més ràpid.

Continuo escapant-me de les sessions específiques de potencia aeròbica, però aquesta setmana (si pot ser, demà), posaré un bonic 5x2000m o un no menys estupendu 6x1000m una mica més canyero a veure com tinc la cafetera... He vist que les pistes continuen obertes... A buenas horas !! Ja sé on faré els 2000's (per fora) els 1000's (a la pista)...

SETMANA -8 (06.08.07 al 12.08.07)
6 sessions, 5.33‘45” (2 A / 0 B / 4 C)

Aigua : 2 sessions (1.21’26”, 3.200m), tècnica i pales per un tubo. Alguna serie a ritme M.
Bici : tancat per vacances
Cursa : 4 sessions (4.12’19”, 50,60 km), tot en rodatges a ritme M i desnivell variable.

Logística : ja tinc hotel però no he fet la inscripció... Pas a pas !! El més dificil era el tema dormir, perque hi ha mil fires, i els amics han fugit...

Advertencias en los envoltorios teniendo en cuenta las leyes físicas

Genial !!

No em demaneu d'on ho he tret, perque sincerament no m'enrecordo...

Advertencias en los envoltorios teniendo en cuenta las leyes físicas

MARATÓ DE ZARAGOZA : SETMANA -9

Bueeeeeeeeeeeno !!

Primera setmana del compte enrera. En teoria, tocaven uns 60km, amb un parell de sessions “de qualité”, i una tirada de 100’. En la pràctica, 38km, amb dues tirades de +14k i una misèrrima de 9k.

Ha estat marcada per una tiradeta pel circuit “Rompepiennas” a ritme suau, però és que se ens van travessar les pujades a la Creu de Montigalà i al coll de les Ermites.

La segona sessió estrella era 7k C + 1.800m A + 7k C. Anar i tornar a la piscina natural del Fòrum (quina troballa!!), 1.800m amb masterclass de Paktomi i tornada a casa. Aquestes sessions em mataran !! Arribo més sec que un fuet...

Em costa molt rodar per sobre de l’hora, crec que més per falta de costum que per capacitat. Nota mental : retrobar el xip mental de moratonià i fer més km que un taxi.

Si m’hagués de guiar per les meves sensacions d’ara, ho tinc més xungo...

Recuperem el resum numèric?

SETMANA -9 (30.07.07 al 05.08.07)
6 sessions, 5.46‘43” (3 A / 0 B / 3 C)

Aigua : 3 sessions (2.18’43”, 5.800m), tècnica i pales per un tubo.
Bici : tancat per vacances
Cursa : 3 sessions (3.28’00”, 39km), casi tot en dos rodatges a ritme M.

Logística : ni m’he inscrit encara, ni tinc allotjament. Com no m’espabili...

"GUAPAAAAAAAAAAAAAA", "ENVIDIOSOOOOOOOO"

Anecdota del dia : ahir surto a fer els meus 65’ de cursa de rigor (fets amb lo ganxo, tot sigui dit) i, just quan estic pujant cap a la muntanya, passa un cotxe i el paisanu em diu “GUAPAAAAAAAAAAAAA” ¿?¿?¿? Resposta del menda : “ENVIDIOSOOOOOOOOO” juajuajua !! El tio frena de cop, s’atura dos segons i marxa... Em sembla que li ha fet tanta gracia la meva resposta com a mi el seu piropo...

Jolin, les passions que aixeco... Y eso que anava sense depilar !!

TRIATLÓ DE TERUEL - 18.08.07

Bueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeno !! Ja som inscrits !!

Diu en Rodrigo Gomez que han canviat alguna coseta...

- l'aigua està més amunt, o sigui que el port de muntanya passa de 1a categoria a 2a...

- la bici continua tenint la mateixa rampa de sortida de boxes (moriré !!) i crec que han canviat alguna cosa...

- la cursa, que tenia 300 volstes per dins del parc passa a dues i per fora (motius de patrocini)

A més, passa de diumenge migdia a dissabte mitja tarda. A vore on m'hi fico el cotxe...

Ale, jasta fet !! (o era "Alea jacta est?)

Maratón de Zaragoza : - 62 dies

Bé, a falta de 62 dies, ja tenim nova plana web de la Maratón de Zaragoza i plànol del recorregut :

És un recorregut macot. Hi ha un primer "bucle" de 10km (que coincideix amb el 10.000) i els altres 32,195 en un segon "bucle" més ampli.

Alguns punts kilomètrics destacats :

- Sortida, 10k i arribada al Parque Grande, lloc emblemàtic dels corredors de Zaragoza.

- Sortida del parc una mica estranya per a arribar, més o menys pel 12, a los Pinares de Venecia, un dels pulmons verds de la ciutat.

- 15k a La Granja, ben aprop del Principe Felipe

- 20k al Coso i cap a Alfonso XIII, entrada grandiosa.

- 21,097 al Pilar (espectacular!!)

- 25k a tocar de can Ñarro (avituallament extra!!)

- 35k als Jardines d'Atenas (¿?) i sobre el 37 l'Aljaferia (edifici imponent)

- I des d'allà, per la Via Universitària, al Parque Grande, de nou...

Lo dit. Si arribo en unes condicions bones i un volum digne d'entrenament, gaudiré com un cotxino. Si no, moriré com un cotxino, també...

National Geographic : Estampida de búfals

Imatge cortesia del mascle alfa

Amb l'elegància que surten de l'aigua els TOP-TEN i jo fent el canelo... Si és que...

Per cert, de ben nascuts és ser agraïts. Gràcies per les fotos del Tri de BCN a Ferran, Jordi i Gami.

30.07.07

Aquest també és el dia

Inici de la preparació del Marató de Zaragoza.

9 setmanes. A tota vista insuficient, però la fortuna somriu als audaços...

Tres imatges, més que tres mil paraules

Gamilliguerus a l'Sprint BCN 07
Servidora, Andreu, KeL, Kevin, Ferran, Oscar, Emili

Cutratletes a l'Sprint BCN 07

Jordi, Oriol, Servidora, David, Krlos

Inici d'Orcotejonattack

26.11.07

Aquest és el dia.

26 de novembre, 24 setmanes fins el 10 de maig de 2008.

IRONCAT

On the road again.

L'equip és l'important

"Operación Manoloborroka"

Dues setmanes dedicades a l'handbol, a les concentracions nacionals cadet i infantil, i només tres entrenaments.

La primera, la cadet; un grup magnífic, que em va ensenyar que l'equip és l'important, i que tots comptem. En aquella residència de l'Europa de l'Est transplantada a Logroño es va produir un clima de treball estupendu. El video ho mostra : treball dur però cares de felicitat. En serio, no puc escoltar les cançons de la banda sonora del DVD sense que se m'eriçi el cabell. Massa emocions !!

L'equip tècnic, estupendu, bona feina i ganes de fer-ho bé. El nostre lema : "Nos estamos autooptimizando"

Després, la infantil; un grup de no tant bon nivell, però amb algunes jugadores interessants. L'equip tècnic, tremendu; tot repetidor i dues incorporacions de qualitat : Gorka i Maria. Gamberrus a tope però també molt treballadors. El nostre lema : "Manoloborroka"

Sembla mentida els amics que fas en una setmana; hi ha persones que només veig un mes o un mes i mig l'any i que signifiquen molt per mi. Com que no vull deixar-me ningú, no dic cap nom !!

En fin, que avui m'ha costat molt tornar a treballar. Amb gent estupenda, també, però no és el mateix. En una concentració, la ilusió i el treball en equip fa que tots remem en la mateixa direcció i amb un objectiu molt clar. A la feina, el dia a dia s'ens menja, i no som tant feliços.

M'agradaria estar amb aquesta generació de jugadores en la seva primera experiencia internacional, però soc modest i humil, i no soc el més capacitat. Que tinguin tanta sort com la del 90-91, que es va proclamar a Eslovàquia subcampiones d'Europa i vaig tenir l'honor d'estar amb elles a Infantil i Promesa. Felicitats !!

On the road again

27.06.07

El metge em dona per fi plena llibertat per a retxinar, 26 dies després del jamacuco. Diu que tot i tenir uns valor de TA alts, no son tant alarmants, i el comportament en 24 hores és plenament normal. Això, afegit a la resta d'hàbits saludables (no fumo, bec 3 canyes i un got de vi a la setmana, algun que altre concert de guitarra...) fan que no sigui una patologia i que els hàbits de vida ajudin a controlar-la. Literalment "que passo de donar-te una pastilla al dia per això, al menys per ara".

Res, que m'ho vagi controlant però sense donar-li massa importància...

Per cert, hi havia una lectura de freqüència cardiaca de 39 bpm a les 5.00 de la matinada. I moltes al voltant que no pujaven de 42... El metge ho va definir com "freqüència cardíaca vampírica"...

Lo dit, on the road again. Ara, mica en mica, a recuperar el treball de qualitat !!

Start me up !!

Aquesta setmana serà mundialment recordada per dos motius :

El primer (i no cronològicament) va ser l'organització d'un cutraquatló pirata (cutra de cutre) fet el dijous a la Mar Bella. Uns 1.000m d'aigua + 10k de cursa. va estar força bé. Vaig poder coneixer en Jordi Antolí i n'Oriol. A en David Vall ja el coneixia. Tupendu. de fet, demà repetim...

El segon, i més important va ser el retorn dels Rolling Stones a BCN, després de la "cocoterada" de l'any passat. Va ser un concert espectacular. Transcric la crònica del meu germà, sense el seu permís, evidentment...

Encontrarme en un concierto de los Stones es como toparse con Sándalo en el Bailén 22, o cruzarse con Gabriel en el ascensor espacial camino a Marte.

Después de dos décadas de isolatria, el dinero de la entrada solo queda justificado por una posible futura reencarnación de Sus Satánicas Majestades. En tal caso espero que los reencarnen como en el 2003, con eso me bastaria, o en su defecto como en 1981, aunque creo que mi bolsillo ya no me permitiría ese capricho. Si los reencarnan como ayer, almenos que le afeiten el bigote a Keith.Es posible que me haya gastado una fortuna, pequeña pero fortuna, además la fortuna de los pobres es muy finita y a menudo efímera, una fortuna en cds, discos y demás, quizás más que ellos en heroina (a ellos se la regalan, a mi no me regalan los cds) ... But I like It.

O sea que esta vez, a diferencia de crónicas de antaño o antidiluvianas, que para el caso el adjetivo tambien sirve, no pienso alabar las excelencias escénicas y/o musicales de estos bastardos. Siempre pensé que llegado el momento de transitar el tunel en busca de la luz y toda esa parafernalia, sonaria "time is on my side", me cruzaria con el maestro Borges que me diría "pero che", o que me cruzaria con Keith Richards guitarra y cigarro en ristre, el cual en un gesto de misericordia me diría "me acompañas con estos acordes?".

Tras lo visto ayer solo puedo decir que haber vivido en este siglo y no haber visto a los Stones es como ir a Roma y no ver al Papa. Simplemente una cuestión de Fé.

¿Detalles acerca del concierto? Pues un escenario muy grande, muchos fuegos artificiales, mucho humo (ojo, no seais malpensados, no me malinterpreteis), el concierto empezó con "Star Me Up" y acabó con "Satisfaction", Mick saltó, corrió, brincó, bailó y hasta cantó. ¿Que es lo de siempre? ¿Y quien iria al Vaticano a ver al Papa del rollo perreo cantando Reaggeton?

Por cierto Gabriel, habian tias que enseñaban las tetas a la camara, y estas eran mostradas en las pantallas panorámicas.No se porque, pero me acordé de tí. Victor, ves, si todavia no tienes entrada para el de Madrid, pillate entradas y ves, que algo aprenderás.

Y este año me han dado mas alegrias estos cuatro tios que 22 tios que podrian ser sus hijos y que no serian capaces de eructar en un vaso de plástico

Pues lo dicho ... Pero me gusta.

Amen, brodel !!

La resta de la setmana, entre visites al metge, proves i altres zarandajes... Que els números cantin per mi...

Setmana del 28.06.07 al 03.06.07
7 sessions (2 A + 1 B + 4 C) - 6.04’53”

Aigua : 2 sessions (inclou el cutra), 3.000m.
Bici : 1 sessió, 48,9 km.
Cursa : 4 sessions (inclou el cutra), 34,8 km de rodatges mitjos-alts

Sensacions? Irregulars. de vegades bé amb ritmes mediocres, de vegades fatigat o pesat amb ritmes sorprenents... No sé si estic entrant en barrena o és la carbonilla. Ara venen dues setmanes en les que només podré còrrer. A vore si recuperó algo de xispa...

Curiositats matemàtiques

Setmana del 11.06.07 al 17.06.07
8 sessions (1 A + 2 B + 5 C) - 8.25’17”

Aigua : 1 sessions, 1.600m.
Bici : 2 sessions, una de portillus i una de rodatge, 102,8 km.
Cursa : 5 sessions, 43,1 km de rodatges mitjos i suaus

Setmana del 04.06.07 al 10.06.07 – TRIATLO DE SALOU
4 sessions (0 A + 0 B + 4 C) i el Triatló de Salou - 6.14’15”

Aigua : 0 sessions i els 1.500m del triatló, 1.500m.
Bici : 0 sessió i els 40k del triatló, 40 km.
Cursa : 4 sessions més els 10k del triatló, 54,0 km de rodatges mitjos i suaus

Setmana del 28.06.07 al 03.06.07 – TRIATLO DE MATARÓ
7 sessions (2 A + 1 B + 4 C) i el Triatló de Mataró - 7.53’38”

Aigua : 2 sessions i els 750m del triatló, 5.950m.
Bici : 1 sessió i els 20k del triatló, 45,7 km.
Cursa : 4 sessions més els 5k del triatló, 50,5 km de rodatges mitjos-alts

Repte o inconsciencia?

Molt més que un gest, molt més que una imatge

01.06.07

A les 11 del matí m'envien a la banqueta. Una tensió arterial de 18-11 i unes ppm de 76 (quan lo meu es 14-7 i 50 ppm) fan que la metgessa d'empresa no s'ho pensi dos cops. A casa però ja !! Degut segurament a l'stress. Per a que després diguin dels funcionaris...

03.06.07

a les 09.30 del matí... Mooooooooooooooooooooooc !! Amb el neopreno i en Gabri, KeL, i molt especialment Nenazaman Ironcraig Oscar (QUE GRAN QUE ETS, TIU !!) estic fent una de les natacions més karateques que recordo. O jo començo a nedar bé o 400 tius no hi queben en un triangle de natació de 750m... Benvinguts al TRIATLÓ DE MATARÓ !!

La bici, rapidíssima. A estones vaig molt bé. Al final de la segona volta em vé per darrera en Joan "Mossen" de CN Mataró. Primer triatló després d'una any molt conplicat per una enfermetat. JOAN, QUE GRAN QUE ETS.

La cursa a peu, força bona. Em passa com un missil n'Albert Caballero. Em quedo meravellat de la seva tècnica de cursa. No sé si ha sortit devant o darrera meu, però el tiu m'ha passat com una motu i m'ha tret 3' o sigui que m'ha restat un mon. L'sprinto a l'Oriol en el darrers 100 metres i després em presento. Si és que soc un kbró...

05.06.07

Vaig al metge. Demano la baixa. Continuo amb la pressió pels nuvols, tot i que ja no tinc marejos ni mal de cap. Al vespre-nit surto a còrrer i aguanto força bé. No apreto ni un milimetre. Al més mínim malestar, caminant a casa ...

08.06.07

Vaig a un altre metge. Com a metge, em desaconsella anar a TRIATLÓ OLÍMPIC DE SALOU; com a Joan, m'ho prohibeix; com a amic, em diu que faré el que em surti dels collons... Els dos darrers dies la TA s'ha normalitzat mínimament i m'aferro a això...

10.06.07

Mooooooooooooooooooooooooc !! Natació força neta, encara que rebo i dos tius em passen per sobre. A la primera boia soc abduït per la força hidrodinàmica dels nedadors i, sense saber com, apareixo a l'altra banda. Toco sorra en 28'28" males notícies. Massa ràpid. Lleparé a la bici.

La bici té un repetxon (un turonet) d'uns 400m el qual m'entesto en fer a plat peti qui peti. I ho aconsegueixo. Les baixades, en unes rectes interminables, em surten a 49-50 km/h. Aqui aprofito per a enganxar-me a en Manel, del CN Mataró, "rival" d'sprint a Sant Feliu i ja amic. Li dic que avui ni sprints li leshes, que vaig pillat i no apretaré. Se m'escapa a la meitat de la 5a volta però el tinc a la visual. Ets presa fàcil...

Per cert, el mascle alfa "Gami" em passa dos cops, PERÒ NOMÉS VAL UN !! Sortir de l'aigua i passar és passar, no doblar. Al final, juntament amb en Bou em doblen a la meitat/final de la 4a. Pensava que em pentinarien abans...

La cursa té una primera part ratonil. Entro en el circuit quan en KeL porta una volta. Li toco una mica les bolles amb el tema del dorsal, i m'engega. Va fort i fàcil, en altra ocasió el seguiria; avui no. No veig en Manel fins que giro al 3k. El tinc a la visual. Calma. Al final, el supero al començar la 2a volta. Vaig tota l'estona controlant amb el pulsómetre no passar-me ni una ppm de 150-155ppm. Merda. Pateixo per no poder apretar la cafetera... Quan ens creuem al 9k (punt de gir) em diu "Posa les birres a refredar que ara hi vaig!!" Juajuajua !! Que gran que ets !! Ja tinc referència pels triatlons, i a sobre, d'un dels meus clubs estimats...

META !! 3r Olímpic acabat, la marca no importa. Repte o inconsciencia, còrrer sense saber per que tens la TA elevada i sense saber com afectarà el teu rendiment? No ho sé.

Aquests tres dies estic una mica fatigat, però pot ser de l'atxutxon. Aquesta setmana només faré una sessió diaria, i deixaré dos dies de descans. Fins el 22 no hi ha escabetxina, i no val la pena...

Al final de l'Olímpic xerro amb molta gent : Krlos, que ha vingut a animar i a fer un video, Toni Jurado "Korfballer", que debuta a lo grande en un Olímpic i farà l'sprint de BCN, Vall, que m'explica la seva història de superació, Eva Tr3sk, sempre tant guapa i simpàtica, els gamilliguerus, Santi Pellejero, n'Olivia Passarell, que ens ha donat a tot una lliçó, en Lluis, que treballa a Reus i ens ha vist de casualitat... Estimo aquest esport, estimo el que em dona i estimo la gent que l'envolta.

Definitivament, a la merda l'stress. Faig un esport que diferent, que estimo i que em fa coneixer gent que és tant bona persona com esportista, que em dona bones estones i estones que no voldria viure (no vull ni imaginar el marató d'un IM) però que em fan aprendre que els límits els somnio jo i els posa la competició.

Soc unic, soc diferent, soc especial, SOC TRIATLETA.

La leyenda del espacio

Los Planetas, el millor grup del mundo mundial, passen pel Primavera Sound.

Al tanto amb el que diuen a la info...

Alterant la dinàmica de treball que, casualitat o no, els ha portat a publicar tots els seus discos en any parell, Los Planetas saluden l’arribada de 2007 amb l’edició de “La Leyenda Del Espacio”, àlbum el títol del qual remet directament a “La Leyenda Del Tiempo” de Camarón i amb el que els de Granada s’apropen al flamenco-rock assessorats per Enrique Morente. Supervivents de l’indie dels noranta i nom referència del rock nacional, la banda capitanejada per J i Florent ha cimentat la seva pròpia llegenda en treballs com “Una Semana En El Motor De Un Autobús”, “Unidad De Desplazamiento”, “Encuentro Con Entidades”, “Los Planetas Contra La Ley De La Gravedad” i gravacions cada cop més extremes i experimentals com “Los Planetas Se Disuelven”. Al 2005 i aprofitant una breu temporada de descans, els andalusos van fer inventari i van entregar la luxosa caixa “Singles. 1993-2004”.

La veritat és que, amb aquest nou treball, recuperen la canya dels anteriors, la música entre aèrea i galàctica de l'Encuentro con Entidades i corren un tupido velo de "... contra la ley de la gravedad", que trobo fluixot.

Pels curiosos, toca divendres 1 de juny a les 02.00 de la matinada a l'Escenari Estrella Damm.

Sindrome Nàstic

O sigui, que continuo essent el triatleta amb menys km's de bici de tot el circuit català, però amb dues rodes i un quadre vaig fent...

Ahir vaig fer una sessió continua : 60' de Bici + 30' de Cursa. La veritat és que al·lucino amb la de bici. No l'agafo ni per moure-la de lloc i ahir, sense cap problema aparent vaig fer tota la sessió en pla (Crta de La Roca estimada) a 27 Km/h llarg. Baixar, glopet d'aigua i 30' a 4'15" per terreny amb desnivells (Monestir estimat). Suposo que els meus padrins ciclistics Mr Bou i KeLerman respiraran una mica...

Crec que haver fet Sant Feliu ha fet "efecte cross". Vull dir que si ets capaç de competir amb la sang a la boca i el cor dues passes devant teu, pots amb tot. O sigui, que si vaig sortir viu del circuit de bici de Sant Feliu, la resta, to blow and make bottles...

Els numerets, decents. Avui volia sortir a correr llarg, però no tenia cos ni ganes...

Setmana del 21.05.07 al 27.05.07
8 sessions (2 A + 1 B + 5 C) - 6.39’38”

Aigua : 2 sessions, 5.000m.
Bici : 1 sessió, 24 km.
Cursa : 5 sessions, 47,3 km de rodatges mitgos-alts i sèries

Objectius parcials? Arribar a mínim 7.000m A + 50 Km B + 50 Km C com a mínim d'ara fins el paron d'agost.

Varis

Coses curioses que he vist aquesta setmana tot entrenant...

- un grup de manteniment d’adults a l’explanada del Monestir, a 3km de tota civilització coneguda...
- una noia caminant a la pujada de darrera el Monestir, mentre el seu noviu l’esperonava des de dalt. L’he animada quan he passat pel seu costat i m’ha somrigut...
- un paisanu amb una bici de passeig a 25km/h, una ràdio al manillar i les canyes de pescar a l’esquena, pujant per la llera del Besòs. No penseu que és fàcil !!

Una reflexió de Mr. Bou que podria subscriure més d’un, canviant feina, super i entreno per altres coses...

Estic cansat...

I com que estic cansat, no m'he pogut llevar.... i com no m'he pogut llevar.... no he pogut anar a córrer.... i com no he anat a córrer.... aniré aquesta tarda.... i quan aniré? doncs quan pugui, que vol dir, després d'anar al super.... perquè si no vaig al super, no sopo.... ni dino demà... i si no menjo.... encara em cansaré més.... i que passa si vaig al super? doncs que arribaré a casa com molt d'hora a les 20:30.... i que vol dir això.... que si surto a córrer a les 21.... acabo a les 22h35.... ja torno a estar cansat.... collons quin estrés.... evidentment, el tema SAF queda descartat.... a no ser que no vagi al super però llavors.... bé, no torno a començar...

I què més? Que dijous, aprofitant un curs vaig fer una horeta de bici per la llera del Besòs. Molt de vent, però em va sentar de perles…

Setmana del 14.05.07 al 20.05.07
7 sessions (1 A + 1 B + 5 C) - 6.11’36”

Aigua : 1 sessió, 2.400m.
Bici : 1 sessió, 23,5 km.
Cursa : 5 sessions, 51,3 km de rodatges mitgos i ritmes variats.

Numeretes...

Setmana del 30.04.07 al 06.05.07 – MEDIA MARATÓN DE ZARAGOZA
5 sessions (1 A + 0 B + 4 C) - 5.25’07”

Aigua : 1 sessió, 3.000m.
Bici : 0 sessió, 0 km.
Cursa : 4 sessions, 54,2 km de rodatges mitgos-alts i la Media Maratón de Zaragoza

Setmana del 07.05.07 al 13.05.07 – TRIATLON DE SANT FELIU DE GUIXOLS
6 sessions (2 A + 1 B + 4 C) i el Triatló de Sant Feliu - 6.07’22”

Aigua : 2 sessions i els 750m del triatló, 3.950m.
Bici : 1 sessió i els 18k del triatló, 38,7 km.
Cursa : 4 sessions més els 5k del triatló, 36,1 km de rodatges mitgos-alts i sèries

Si hoy es domingo, compito en ...

Dos setmanes de competir i de moviments...

La primera setmana de maig, la famosa boda i la Media Maratón de Zaragoza.

La boda, bé, gràcies. Com totes. Impressionant el saló d'actes de l'Ajuntament de Zaragoza, impressionant el dinar i impressionant la juerga posterior. Recordo que em va trucar en KeL, però no recordo el que vam parlar, jejeje... Hasta em vaig pendre el luxe de beure una Guiness, cosa que només faig en ocasions especials...

L'entremà, aprofitant que estava a 5' caminant de la sortida, vaig apurar al màxim. Us juro que si em fan l'antidòping, l'agulla es desintrega de tant alcohol... Al granu : saludo als amics de ZGZ, escalfo 5' (de crono) i a tota castanya.

Subtitular? PUTU VENT

donde esta Wally?

El recorregut 2007 és força ràpid, casi el més pla que s'hi pot aconseguir, però passa per avigundes àmplies, a les quals se'ls hi fa uns 3-4km i es torna en un 180. Imagineu de passar de 3'50" a fer el 180 i clavar-se a 4'20" el seguent km... Amb la motxila de juerga i desenfreno que duia i el fet de no escalfar bé resulta que anava amb dolentissimes sensacions i a tirons. Total, un patiment tremendu.

La marca, decent, vistes les circumstàncies. Crec que en condicions de vent zero seria 1' ó 1'30" menys i jo pensava fer 2' més del que he fet... No he pogut tejonejar perque no he trobat el grup bo en cap moment. He trobat un grup que podia ser bo al 12k, però no acabavem de fer pinya, i ens entrava el vent per tot cantons. He decidit provar l'aventura en solitari i rebentar quan toques, com al final ha passat.

En resum, una mitja més, amb coses organitzatives a millorar, un circuit força bo i que talla les artèries neuràlgiques de ZGZ durant més de dues hores (El Pilar, Independència, Echegaray, Coso...), i una marca no gaire bona, merescuda però molt patida... Per cert, que últimament vaig de xulito i he sortit els 3 primers km amb el globus de 1.20', portat per un crack de l'atletisme popular aragonès, en Joaquin Salvador...

La segona setmana de maig, combinar les observacions del Campionat d'Espanya, l'organització de la Cursa de Nou Barris i el Triatló de Sant Feliu (Gamilliga #1).

Mooooooooooooooooooc !!

El triatló? Molt bé !!

No l'havia fet mai, i ja sé per que : el circuit de bici és tremendu !!

No l'havia fet mai, i no sé perque : el circuit de bici és preciós !!

Es van organitzar tres sortides, i per capricis del destí, em va tocar a la sortida dels mashotes. Els Top del Triatló català estàven allà. Comentàvem que semblava una portada de la revista Finisher o de la web de la fede. Quina concentració de talent !!

El quinteto de la muette : orco, el mascle alfa, el enterrador, el pescador de musclos i kevin

A la meva sortida, concert d'Estopa fins la primera boia. Aigua blava intensa, molt bonic per a nedar i per a rebre collejas. Una mica de corrent que dificultava l'orientació (a més de les meves dioptries de sèrie)

T1, de plorar, com el barça, vamos. Em poso el dorsal i em salta la sivella. 45" extres d'arreglar el desaguisado...

La bici, matadora. El meu mal d'esquena i les pujades van fer que sobrevisques a la primera meitat. Baixada vertiginosa i tècnica, i jo soc un covard i traço fatal. Tot i això, alguna rempa la vaig fer a plat aprofitant l'embranzida. Quan baixa en Dani em crida "Pep, pedalaaaaaaaaaaaaaa"... Pedalar? Perque? Si la força de la gravetat fa la feina...

T2, força bona. Ho tinc força pel la ma.

Cursa a peu de circuit discret (amb un parell de pujades maques però curtes) i de grandissimes sensacions. Vaig posar a la mirilla un paisanu del Mataró i en 5k li vaig retallar casi 2'. Arribada a l'sprint i els dos rient com locus de lo guapo que ens ho vam passar...Problema amb el cronometratge i l'equip de TV que fa interferències i provoca que surti com a retirat. La fede comunica que revisarà les classificacions manuals per a ratificar el meu temps. Un OK per a ells.

Propera parada : Salou, amb un sprint i un Olímpic. Què menos que l'Olímpic, no?

La estrategia del tejon (bis)

Divendres vaig veure les fotos de la carrera de Alcañiz. Hi ha una sèrie de fotos que explicita perfectament l'estratègia del tejon...

Això era a l'alçada de 8k, on ja havia/havien posat el ritmillo sub 4'00"/km i jo anava ben amagadet. Entre aquest punt i la rampa del 9k van caure tots excepte el de la samarreta vermella, que va caure al 9,8k, a l'atxassu final. El vaig esperonar, però ell ja anava gastat del tot, i jo havia guardat pel camí...

Torre Bravo

Divendres vaig tenir un curtcircuit mental, i després de fer campana de natació, vaig decidir sobre la marxa "atacar" un dels meus reptes des de que visc a Santaquemola : SCG-Cartoixa de Montalegre a Tiana-SCG a peu creuant la Serralada de Marina.

A fè que està a l'abast. Vaig sortir a l'aventura amb l'itinerari memoritzat. Es tractava d'atacar per la Pedrera Vallençana : 2km to'parriba amb un constant 10% de pendent. Realment durillu, perque no hi havia cap descans i a més puja recte; només un parell de revolts. Anava a l'aventura, i al girar un revolt que vaig marcar com a fita, la pista seguia enfilant-se. La pista estava allà, així que a pujar-la !!

Fins la Torre Bravo de vigilància contraincendi. Magnifica vista, una mica entelada per la boirina i el crepuscle, però que un mati de primavera pot ser magnific. Nota mental : pujar amb càmera.

De la bici, que soc un impresentable. No comment. De l'aigua, entre cursos, feines i mandres, dos sessions a muette de nado continu, un 1.500m i un 1.000 pales. I per demà tinc previst un 3.000m continu, a veure si se m'afluixa el cargol...

Setmana del 16.04.07 al 22.04.07 - CARRERA 10K ALCAÑIZ
7 sessions (2 A + 0 B + 5 C) - 6.23’55”

Aigua : 2 sessions, 5.500m.
Bici : 0 sessió, 0 km.
Cursa : 5 sessions, 51,7 km de rodatges mitgos-alts i la Carrera 10k de Alcañiz

Setmana del 23.04.07 al 29.04.07
7 sessions (2 A + 0 B + 5 C) - 5.55’22”

Aigua : 2 sessió, 3.500m.
Bici : 0 sessió, 0 km.
Cursa : 5 sessions, 59,9 km de rodatges mitgos-alts i sèries

It’s better to burn out...

Setmana a corre cuita, per a recuperar volums. Les intensitats ja son figues d’un altre paner...

Diumenge, cursa de 10k a Alcañiz. Estupenda. Retrobamenta amb vells amics corredors aragonesos i estrena d’un nou circuit de 10.000. Recorregut ràpid però no per fer marca.

El disseny, espectacular. Els primers 2,5k son rotllo "milla urbana", en un tram de 1200m anar i tornar amb dos girs de 180 i després sortida a carretera plana, però amb un repetxon de nassos quen tornes (he passat de 3'59"/k al km abans a 4'24" al km del repetxon...). Estrategia del tejon : del 5 al 9 darrera de dos paios (un del tragamillas i un altre del mudejar) per a fotre un atxassu a l'ultim km de por. Només m'ha seguit el del tragamillas...

Per cert, que m'ha tocat un dorsal baixissim (#18) i he sortit al davant de tot. Impressionant. M'he enganxat als cracks (de cua, es clar) i hem fet el 1r km a 3'28". Com és lògic, he rebentat, però fer l'Av. Aragó amb l'èlite mola !!

Em resum, dia maco, cursa estupenda, marca castanyera i un altra al sac!! No porto entrenaments com per fer 10000's a muette... M’he tirat tot l’hivern fent rodatges sobre llindar, i ara no tinc prou cames com per a estripar...

Days are numbers

La veritat és que els numero d’aquestes setmanes fan fàstic. Entre setmanes santes i compromisos varis, casi tot el mes d’abril se’n va a l’aire, i apretant una mica encara podré assolir uns volums decents...

Ala, para público escarnio...

Setmana del 26.03.07 al 01.04.07
6 sessions (1 A + 1 B + 4 C) - 5.42’45”

Aigua : 1 sessió, 3.000m.
Bici : 1 sessió, 22 km.
Cursa : 4 sessions, 43,2 km de rodatges mitgos-alts i un de sèries de 1.000m

Setmana del 2 al 8.04.07
1 sessió (0 A + 0 B + 1 C) - 1.06’20”

Aigua : 0 sessió, 0.000m.
Bici : 0 sessió, 00 km.
Cursa : 1 sessió, 12,2 km de rodatges mitgos-lent a 900m d'alçada a Molinos (Teruel)

Setmana del 9 al 15.04.07 - XVII CURSA DE CANOVELLES + VII CURSA DE TREBALLADORS
4 sessions (0 A + 0 B + 4 C) - 3.26’15”

Aigua : 0 sessió, 0.000m.
Bici : 0 sessió, 00 km.
Cursa : 4 sessions, 44,5 km de rodatges mitgos a més de la Cursa de Canovelles (15 km) i la cursa de treballadors a Torre Marimon (5 km de cros)

El circulo se cierra; somos historia

El meu germà treballava en una multinacional informàtica molt gran. Va entrar amb uns quants companys de la Facultat i allà s'hi va estar. Son d'aquelles empreses que despatxen 15.000 treballadors com qui pren una canya. Mica en mica. tots els companys van ser despatxats. El darrer que va marxar, va enviar un sms a la resta ...

"El circulo se cierra; somos historia"

Ara, un treballa a la facultat de física de Granada pesant llaunes de coca-cola, un altre, en una altra multinacional, el tercer, de profe a la UNED i el meu germà, de profe a Lleida. Es tanca un cercle, s'obren d'altres...

A què ve això? Aquest migdia m'ha trucat un company-amic de gestes handboleres. No li han renovat el compromís esportiu. Ens ha passat el mateix, per diversos motius. No és el darrer, però sí un dels que més aprecio, i de sobte, m'ha vingut la frase al cap...

"El circulo se cierra; somos historia"

En certa mesura, tots els que fa 7 anys van iniciar el projecte, ja som història. Una etapa apasionant, on vam fer que l'èxit fos habitual, a base de treballar dur, però amb un objectiu. Trist? No, som història. Una putada? Si, i no, som història. I ara, diria per animar-lo...

Eh, tio, QUE SOMOS HISTORIA !!

Gràcies per formar part d'una etapa apasionant; ara, som història, i anirem al pou del no-res, com altres histories de més grans i de més petites.

De fet, ja ho deia Pata Negra : "Pasa la vida..."

Drowning by numbers

Setmana del 12.03.07 al 18.03.07 - II CARRERA DEL EBRO
4 sessions (0 A + 0 B + 4 C) - 4.12’39”

Atacat per la faringitis. Vaig decidir no fer aigua, per l'ambient tant xafogós de la piscina.
Aigua : 0 sessions, 0.000m.
Bici : 0 sessió, 0 km.
Cursa : 4 sessions, 53,5 km de rodatges mitgos-alts i la Carrera del Ebro.

Setmana del 19.03.07 al 25.03.07 - XIV MITJA MARATÓ DE MONTORNÈS
7 sessions (2 A + 0 B + 5 C) - 7.02’13”

Aigua : 2 sessions, 4.200m. Nado continu i alguna cosa de pales i tècnica.
Bici : 0 sessió, 0 km. Ara si que començo a fer salat...
Cursa : 4 sessions, 66,6 km de rodatges mitgos-alts i la Mitja Marató de Montornès. Fins després de Setmana Santa no toquen sèries.

La estrategia del tejón

A pams, que en dos setmanes s’ha acumulat tema...

A la Carrera del Ebro ja m’hagués anat bé “tejonejar” una mica, perquè el vent que feia (cierzus vulgaris) era ben molest. Ahir a Montornès vaig fer 10k de “tejón” i 11k “de cordobés” (apretant les dents)...

La Carrera del Ebro em va encantar. La major part dels 18,4k discorren per dintre del Camp de maniobres de San Gregorio, a Zaragoza. Autèntica planície aragonesa, amb “escalons” més que “tobogans”. Hi havia uns 10km de pujada, entre “escalons” i algun tram més durillo, una baixada forta i 4k plans del mes avorrit...

L’organització, militar, perfecta. El dia, tot i el vent, magnífic. El meu rendiment, fluixet, en part pel cansament de cames, en part pel desconeixement del traçat.

Montornès va ser una altra cosa. La divideixo en dues parts : 10k de "tejón" amagat al cau i ben portat per un grupet i 11k de persecució esperitada. En aquesta persecució m'endut amb mi dos components del grup (precisament, els que pitjor em miraven). A l'alçada del 18k he tornat a canviar i s'ha quedat un. Al 19k, l'altre, al qual anava animant perquè s'anava quedant, i jo anava "fresc". Al final, m'ha enganxat a la recta d'arribada, i hem entrat de la ma. Estic molt feliç perquè ell era feliç.

Després de dos anys, m'he trobat molt bé, gestionant bé els canvis de ritme i corrent amb el cap, i no com un esperitat (em faré gran?). La part "tejona", molt bé, sabent triar el grup abans del 5k. Pensava que estaria pitjor, perquè tinc la sensació que no entreno bé ni assimilo el que entreno.

El cos, de vegades, et retorna en forma d'alegria el sacrifici diari.

El temps d'en Picó

(De fet, semblava més lo temps de lo Cartanyà...)

Dissabte i diumenge vaig estar a Sant Carles de la Ràpita, aprofitant l’avinentesa per a fer un Barça-Madrid acompanyat d’amics i jalar com un gurrinu. A part, evidentment, toca entrenar una mica...

Dissabte va ser un dia tremendu. Vaig sortir al migdia una mica a l’aventura. No sabia si enfilar cap el Poblenou (uns 17km de sessió) o bé anar per la crta que va Sant Jaume d’Enveja i girar al fer els 40’-45’... Vaig triar la segona opció. Hi ha 4 km de carretera amb alguns cotxes i una vorera prou ample i neta com per a córrer sense molestar, ser molestat i amb bona visibilitat. Magnifica per a fer bici. La resta es fa per una carretera estreta, però amb un trànsit casi inexistent, plana i amb un paisatge d’anada magnífic, amb els camps d’arròs a banda i banda, ocellets... De tornada, impresiona la planicie dels camps i el seu contrast amb les muntanyes, relativament altes per estar tant a la vora del mar. Els dies clars i blaus, el paisatge és magnífic.

Però, ah, amics, quin ventarru feia dissabte. Anava de banda a banda de la carretereta, i no soc pas un pes ploma. Cada cotxe que passava (bé, casi el cotxe que va passar; crec que cinc en 1.20’) feia un mur d’aire que em deixava tocat. Bufava de costat/diagonal i amb prou feines podia anar a 4’45”... Aix, quin patir...

L’estona que agafava una caseta o una filera d’arbres que arrecerava del vent em sentia privilegiat per poder gaudir a parts iguals de l’entrenament i de la solitud casi absoluta. De tant en tant, va bé no veure un ser humà en una horeta ...

Setmana del 5.03.07 a l’11.03.07
5 sessions (2 A + 0 B + 3 C) - 5.29’56”

Aigua : 2 sessions, 6.000m. Demolidores !!
Bici : 0 sessió, 0 km. KeL, Bou, no em fustigueu; i van...
Cursa : 3 sessions, 37,7 km de rodatges, no m’estranya que em canegin als entrenos...

Em continuen matant els entrenos de 3.000m d’aigua, però m’hi vaig acostumant. L’objectiu és no escaquejar-se i arribar al menys als 9.000/setmana abans que acabi el segle. Sempre trobo una excusa i no és bo.

Gran premi panses d’or

A la memòria que tinc. Vaig penjant comentaris, reflexions... i em deixo els numerets...

De fet, han estat dues setmanes fluixotes, tal i com anava el ritme d’entrenaments i sessions. Als compromisos habituals d’anar a lo poble s’ajunta alguns baixons puntuals que fan que pensi que es millor deixar-lo per la primavera...

El diumenge 4 de març, Marató de Barcelona. Un dels múltiples cucs que m’envaeixen. Crec que estic covant alguna cosa a nivell d’autorrealització, perquè si no, no entenc a què això de mirar a provar on tinc els límits.

Vaig acompanyar en Joan-Marc en la seva aventura a la marató. Aventura amb “continuarà”, perquè al km 25ipico va decidir que li donava una altra oportunitat a la marató un altre any i que Roth bé val no gastar cartutxos que no duran satisfacció.


Setmana del 19.02.07 al 25.02.07
4 sessions (0 A + 0 B + 4 C) - 4.31’52”

Aigua : 1 sessions, 2.500m. Quin desastre !!
Bici : 0 sessió, 0 km. KeL, Bou, no em fustigueu...
Cursa : 4 sessions, 41,0 km de rodatge mig, un dia de sèries.

Setmana del 25.02.07 al 04.03.07
4 sessions (0 A + 0 B + 4 C) - 4.20’49”

Aigua : 2 sessions, 6.000m. Nostamal. Ha faltat la guinda de fer 9.000m...
Bici : 0 sessió, 0 km. KeL, Bou, no em fustigueu (bis)...
Cursa : 4 sessions, 47,2 km de rodatges.

Amb les sessions de natació em passa una cosa estranya. Les aguanto, surten amb més o menys dignitat i acabo viu, però una estona després em ve el baixon físic i mental i realment és durillu poder doblar amb cursa 3-4 hores després. Potser estic encara en fase d’assimilació de sessions de 3.000m del tiron. Tot just porto 9 sessions seguides de 3.000-3.500m i fa ANYS que no ho feia, això ...

Gamilliga 2007

Amb caràcter definitiu fins nou avis o modificació penjo el calendari del circuit més prestigiós del triatló català després del ranking i el circuit Fedecat. Poseu-vos el neopré i calceu-vos les cales, que això comença a bullir...

GAMILLIGA INTERNATIONAL07. GRAN PREMI GAMITOURS

Format: 7 curses, de les que puntuaràn els 5 millors resultats

Puntuació: A detallar próximament amb barems similars a l'edició 06

Calendari:
1- 13/5 Triatló sprint de Platja d'Aro (S)
2- 10/6 Triatló de Salou (O)
3- 7/7 Triatló de muntanya de la Seu d'Urgell (M)
4- 21/7 Triatló sprint de Barcelona (S)
5- 1/9 Triatló de Catalunya (Banyoles, O)
6- 30/9 Triatló B de Banyoles (B)
7- 7/10 Triatló Ciutat de Barcelona (O)

Com veureu, hi ha repartiment en el calendari: 1 prova maig, juny i octubre i 2 juliol i setembre
També hi ha repartiment de distàncies, 2 sprints, 1 de muntanya, 3 olímpics i un B

I si fos Almere?

Fa uns dies que miro webs de IM. El cuc es mou amb la primavera. I avui, un altre cuc ha entrat...

ALMERE

I el pitjor/ millor és que quadra amb la planificació...

De perdidos al rio? La resposta, el 25 d'agost...

SOM UNS AFORTUNATS

De vegades, i potser moltes vegades, la vida no és pas senzilla...
De vegades, i potser moltes vegades, la vida no és pas justa...
De vegades, i potser moltes vegades, la vida no és pas alegre ni feliç...

I en aquestes vegades, cal recordar el que diu el mascle alfa de la tribu en aquest mail...

Companys, perdoneu-me una petita disgressió bobalicona, peró us he de dir que estic content!

Ho estic per moltes coses:

- El Sensei torna a entrenar de veritat, llevant-se a hores intempestives i fent coses rares com anar a treballar en bici
- En JoanMarc, contra viento y marea, serà a la marató
- En Jordi Vilardaga ha tornat a fer de su capa un sayo i ja acumula (poquets) entrenaments de cara a l'IC
- En Kevin diu que està amb pòques ganes i tal peró... la setmana passada ens va pasar per la pedra nedant i va competir el diumenge
- En Carles Bou està entrenant a un volum i intensitat que espanta només de sentir-ho. I ho fa disfrutant amb la seva santa.
- En Pinetable no només corre sinó que neda i, fins i tot, agafa la bici
- En Gabri està com una béstia i, més important, amb ganes de provar coses noves... tri blanc, esquí, IM, cursa del llop...
- El Kel ja fa uns mesos que entrena i sembla que ja fa setmanes que no es trenca. Ah! i encara manté algun punch quan el deixa el gos ;-)
- Al Ferran no el conec, peró si intenta sub-3 a la marató ja m'està bé
- L'Oscar sembla que va sortint de la seva lessió i disfruta matxacant a la colla de ca'l canallot aquesta
- Hem aconseguit muntar un grup d'entrenament aquàtic quan ja semblava impossible
- Jo estic assimilant volum molt millor del que esperava i començo a acariciar l'idea d'un IC a bon ritme...

Total, que com deia el savi Manolo: "SOMOS UNOS PRIVILIEGIAOS", no ho oblideu mai!!

Lo dicho, estic content,

Gami

Lo dit : som uns afortunats...

National Geographic : grans sorolls del mon

Avui, la cafetera.

Ahir tenia cross. I al costat de casa. Una d’aquelles curses que sempre vols fer, i que son un o mig clàssic del calendari de crossos : el Cross Antoni Amorós.

El circuit era força rapidillu, perque els girs no eren massa estrets i tancats, si no prou amples. Tot i la pluja del dia anterior, el circuit estava estupendu, prou tou com per a gaudir.

I el soroll de la cafetera ve ara, quan sona el tret de sortida. És un pitu característic, de quan vas a tope. Pues així vaig anar tots i cadascú dels 6.000m de la cursa. Sembla mentida com d’explosiu és un cross. En un 5.000 d’asfalt no pateixo ni la meitat. Suposo que el fet de sortir 30ipico búfals en comptes de 1.500 ja és un tret distintiu...

El dia va ser magnific, amb solet a l’hora del cross, una mica de fresqueta al començament i molta gent en tot el circuit. El fet de fer-ho en un parc urbà és lo que té. Em va agradar el fet de veure tants nanos i nanes corrents.

La setmana, dolenta de nassos. Poques hores i totes de cursa. Sabia que no podria fer bici (casi relegada al dominguerisme), i no em va venir de gust anar a nedar. Vaig estimar-me més donar-me descans d’aigua, tot i que signifiqui un paron als volums.

Setmana del 12.02.07 a l'18.02.07 – XXXVII CROSS ANTONI AMORÓS

4 sessions (0 A + 0 B + 4 C) - 4.20’49”

Aigua : 0 sessions, 0.000m. Descans físic i mental

Bici : 0 sessió, 0 km. KeL, Bou, no em fustigueu...

Cursa : 4 sessions, 53,0 km de rodatge mig, un dia de sèries.

L’entrenament estrella, a la cursa : 30' ritme L + 3x(8' a 3'40" + 4' ritme L) + 15' ritme L. Molt bo. Amb en Koke i en Ruben fent grupet. Al final, mano a mano amb en koke, que acaba diente-me que no pensava que aguantaria l’entreno... pa’matarlo...

Mashotada de la setmana : fer el cross (6.000m), canviar-me de sabatilles i fer 9 km més a ritme suau per Sant Jeroni... Lo meu és de vici, així, amb b baixa...

Grans Sirenes de la Història

Avui, les meves dèries 2007 !!

24.02.07 - Campionat de Catalunya de Pista Coberta (3000m) sense haver preparat res.
22.04.07 - MAPOMA, Marató Popular de Madrid, segurament sense preparar-la i segurament a fer turisme a una ciutat que incomprensiblement m'atreu...
10.06.07 - Aquatló de Ribaroja. Un circuit nou, i a sobre, el calenton dels aquatlons...
08.07.07 - Cursa del Llop. Un mite i una oportunitat. Si no estic a Sòria, no hi puc faltar...
12.08.07 - Aquatló d'Amposta. Otra del circuito...

Que més? Pues la cursa de l'Alba, totes les d'Aragó (Ebro, Media y 10.000 de ZGZ), Olímpic de Teruel...

Puff, no sé si Ulises tenia tants problemes per a tornar a Ítaca...

Es que no hi ha forma...

... d'agafar la idem !!

Després d'unes setmanes potents, porto un parell a trompicons. Qualsevol excusa és bona per a no sortir a entrenar, i ho acabo solucionant tot acumulant al final de la setmana, casi de qualsevol forma...

De natació, encara mantinc uns volums "semidecents" perque en dos dies nedo el que l'any passat nedava en tres. Ara ja estaria nedant 10.000m/setmana, que és una de les xifres màgiques...

De bici, content. Ahir va sortir Excalibur amb les fieres de l'UCSC. 75 km del tiron, amb bones sensacions i ganes de repetir. Ara venen diumenges amb crossos i altres competicions que m'ho faran dificil, però un forat hi trobarem...

De cursa, encara a més trompicons. Quien tuvo, retuvo, i encara vaig fent...

Aix, quines ganes tinc de posar-me les piles mentals !! No sé si significa entrenar molt més o entrenar molt menys i fer net...

Faig resumillo i posaré l'entreno estrella de la setmana...

Setmana del 05.02.07 a l'11.02.07
6 sessions (2 A + 1 B + 3 C) - 8.34’18”

Aigua : 2 sessions, 6.500m. Tècnica, pales, nado continu i sèries a ritme mig
Bici : 1 sessió, 75 km
Cursa : 3 sessions, 32,7 km de rodatge mig, un dia de sèries.

Entrenaments estrella :
Aigua : 400m suaus + 800m crol continu + 4x200m crol pales rec 40"+ 100m suaus + 4x200m crol ritme mig rec 30" + 100m suaus. M'agrada el fet de fer blocs de 800m que van baixant en distància i guanyant especificitat. Les pales ajuden agafar força, però la 1a sèrie de 200m, una castanya.

Bici : 75km, Sta.Coloma-La Roca-Dosrius-Cardedeu-La Roca-Sta.Coloma. Pipa, m'ho vaig passar pipa. Podeu llegir el diario de patricia més abaix...

Cursa : 30' ritme L + 3x(6' a 3'30" + 4' ritme L) + 15' ritme L. Unes sèries decents, però fetes solano, ja que un grup anava a 3'15" (suicidi) i l'altre a 3'45" (modorra)... Tornar a sentir el fetge a la boca és una sensació agradable...

Grans sorolls del mon

Avui, el carret de la bici.

Finalment, he decidit accelerar el retorn del rei d’Anglaterra i dissabte al vespre vaig treure Excalibur de la roca-rulu. Diumenge pel matí tocava sortida amb mister Stinger-Bou i els fieres de l’UCSC...

El dia comença bé, perque a 50 metres acabat de sortir, fent el burru al semàfor caic de la forma més tonta. Anem bé. Arribo abans, espero 5’ i decideixo d’anar tirant, no fos cas. Els veig a l’altra banda del riu i tiro a 15km/h (i em costava d’anar lent). En 1km m’atrapen.

Em poso casi a cua de peloton i vaig xerrant amb en Bou. Tot plàcid fins a l’entrada a La Roca, on algú toca a rebato i ens posem a tirar com animals. Sort del semàfor, panda de bèsties !! Reagrupament i pujada de Parpers tranquila. Reagrupament amunt de Parpers i hasta el més iaio baixa com un dimoni. Li diuen al Bou que servidora baixada “xinoxano” ... panda de... anava amb el centre de gravetat alt per portar els cullons per buff...

En Bou m’espera a la cruïlla de Dosrius/Orrius i em porta a més de 30km/h per una carretera de cràters. Arribem al punt de reagrupament. Uns quants esmorzen, uns altres segueixen. Decideixo seguir i donar la volta per Cardedeu, amb un company d’en Bou. Entrant a Cardedeu, em salta la cadena. Vatxa dia...

Sortint de la Roca, s’ens ajunta Mr Stinger que ha trencat un radi de les Ksyrium. Vol tornar, molt putejat, tot i trobar-se bé, perquè logicament, és més perillós que profitós continuar així. Em duen com un nadó al Pont de Montcada... un nadó al que treuen de roda dos o tres cops perque s’ha de notar que des de l’Olímpic de Barcelona no sortia la bici a l’asfalt !!

A vore si puc repetir !! Fent sortidetes de 80-100 km m’haig de posar les piles per nasos !! La veritat és que, cansament a banda, em va sentar estupendament pel cos i per l’ànima.

Per cert, tornant de La Roca, ens vam creuar amb en KeLerman (sense rAmOn). Només vam sentir un “Carlesssssssssssssssss”...

Pensareu... I el soroll de carret de bici. Quan et passa un grup de bicis de carretera, i quan estàs rodant dins del grup en silenci, només se sent el rodar de les rodes. Un soroll suau, com de turbina, gens agressiu, però que aquells que han sentit, han experimentat i han participat en la seva creació saben com eriça els cabells i les sensacions que remou.

He dicho. Quan tingui una estona, actualitzo numerets... Aps !! La sortida, 75 km a uns 25km/h de promig...

Una més, una menys

Una setmana força maca de càrrega d’aigua. No pel volum total (normalet/baix), sino per haver-se carregat en dos sessions, una de 3000m i una de 3200... Acabo rebentat, i, pel que em diu la socorrista, es nota des de fora que vaig torrat...

De cursa, anant fent. Diumenge, la Mitja de Granollers. He tingut la possibilitat de retrobar-me amb gent que em feia molta il·lusió de retrobar-me, sobre tot en Palacetes i Alberto “el Lobo”, que m’ha tornat a rebolcar, el molt lladre. La Mitja, pues una més. De pujada, a ritme amb en Felip Ortiz, que a l’arribar al 10 a La Garriga m’ha deixat sol. Prepara la Marató de barcelona i está molt més fort que jo, encara que ahir era un dia tranquil. De baixada, cada cop millor, un cop passat el massassu dels 2 km a La Garriga. Una altra mitja més, una altra mitja menys, i per sota d’1.30’... No sé si dir que he patit tota la mitja o que no he patit gens. Si que noto que em falta una marxa més per apretar...


Setmana del 29.01.07 al 04.02.07 – MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

7 sessions (2 A + 0 B + 5 C) - 7.14’59”

Aigua : 2 sessions, 6.200m. Tècnica, nado continu i sèries a ritme mig

Bici : 0 sessions, 0 km

Cursa : 5 sessions, 62,6 km de rodatge mig (ni una maleïda sèrie) i la Mitja de Granollers