lunes, septiembre 10, 2007

Triatló de Teruel 2007 : la veritable historia



Amb una mica de retard, farem una crònica-resum d’un dels triatlons on millor m’ho he passat...

Realment, és un triatló ben organitzat, i que sap aprendre de les coses que es poden millorar d’un any a l’altre. Aquest any el tema bosses de la T1 ha estat solucionat estupendament.

No és un triatló complicat i sí molt ràpid. Natació a l’Arquillo de San Blas + pujada a la T1 de cent parells + primer tram de bici perillós (400m en pujada només sortir de la T1 i 2-3 km en baixada perillosa, amb corbes i gravilla) però molt adrenalínic + cursa amb circuit nou (i més avorrit, per ser callejero).

La natació bé, tranquil i sense molt problemes d’orientació. En un pantà es veuen les boies molt bé. Lluita amb un pàjaru per nedar al mateix cm d’aigua, però és lo que té el triatló. Arribo a T1 i només hi ha 7 ó 8 bicis... Vatxa telaaaaaaaaaaaaaaaa !!

Baixada de l’Arquillo a muette. M’ajunto amb un del Molins “que passava per allà” i veig 63 km/h al compta. M’ho faig a sobre, però continuo traçant jo el primer, con un par. A la última corba faig el clàssic recto de tots els triatlons i em passa. M’enganxo i vaig al tran-tran. S’escapa i un tiu de la Politècnica de Madrid em fot una bronca de nassos... Se m’infla la vena del coll i vaig a per ell. Grup de tres a relleus (sí, jo !!) veiem un grup de quatre a uns 300m i anem a muette (mitjana de 42-45km/h). Gasto tots els cartutxos i quan fem grup de set, tejonejo una mica. En un 180º faig un altre recto i perdo el grup. Merda !! Es entrant a Teruel, i els perdo en el callejeo...

T2 lentissima, i cursa a peu decent. El primer que cau es el de la Politècnica (només cal esperar el moment i tot arriba), i després els demés... jejejeje !! No m’agrada gaire el circuit, de dues voltes i amb un tram d’un km callejeando, però és que en aquell estat, ni una recta tipus milla urbana m’hagues agradat... Arribada amb dedicatòria especial, que no tots els dies un gaudeix com un cotxino...

En fin, un gran triatló, on per primer cop veig que si entrenés una mica, podria fer unes bicis decents, i on veig que els circuits de bici a voltes no m’agraden gaire. Aquest any, curiosament, hi ha dos llocs on m’ho he passat teta, i és gràcies a la bici : Sant Feliu i Teruel. M’estarà passant algo?

No hay comentarios: