Ja posaré més fotos, entre elles una que diuen que semblo un tipo duro... Jo, que soc més fluix que una bola de pelusilla !!
- Sortida del parc una mica estranya per a arribar, més o menys pel 12, a los Pinares de Venecia, un dels pulmons verds de la ciutat.
- 15k a La Granja, ben aprop del Principe Felipe
- 20k al Coso i cap a Alfonso XIII, entrada grandiosa.
- 21,097 al Pilar (espectacular!!)
- 25k a tocar de can Ñarro (avituallament extra!!) - 35k als Jardines d'Atenas (¿?) i sobre el 37 l'Aljaferia (edifici imponent)
- I des d'allà, per la Via Universitària, al Parque Grande, de nou...
Imatge cortesia del mascle alfa
Servidora, Andreu, KeL, Kevin, Ferran, Oscar, Emili
Jordi, Oriol, Servidora, David, Krlos
Inici d'Orcotejonattack
Molt més que un gest, molt més que una imatgeA les 11 del matí m'envien a la banqueta. Una tensió arterial de 18-11 i unes ppm de 76 (quan lo meu es 14-7 i 50 ppm) fan que la metgessa d'empresa no s'ho pensi dos cops. A casa però ja !! Degut segurament a l'stress. Per a que després diguin dels funcionaris...
03.06.07
a les 09.30 del matí... Mooooooooooooooooooooooc !! Amb el neopreno i en Gabri, KeL, i molt especialment Nenazaman Ironcraig Oscar (QUE GRAN QUE ETS, TIU !!) estic fent una de les natacions més karateques que recordo. O jo començo a nedar bé o 400 tius no hi queben en un triangle de natació de 750m... Benvinguts al TRIATLÓ DE MATARÓ !!
La bici, rapidíssima. A estones vaig molt bé. Al final de la segona volta em vé per darrera en Joan "Mossen" de CN Mataró. Primer triatló després d'una any molt conplicat per una enfermetat. JOAN, QUE GRAN QUE ETS.
La cursa a peu, força bona. Em passa com un missil n'Albert Caballero. Em quedo meravellat de la seva tècnica de cursa. No sé si ha sortit devant o darrera meu, però el tiu m'ha passat com una motu i m'ha tret 3' o sigui que m'ha restat un mon. L'sprinto a l'Oriol en el darrers 100 metres i després em presento. Si és que soc un kbró...
05.06.07
Vaig al metge. Demano la baixa. Continuo amb la pressió pels nuvols, tot i que ja no tinc marejos ni mal de cap. Al vespre-nit surto a còrrer i aguanto força bé. No apreto ni un milimetre. Al més mínim malestar, caminant a casa ...
08.06.07
Vaig a un altre metge. Com a metge, em desaconsella anar a TRIATLÓ OLÍMPIC DE SALOU; com a Joan, m'ho prohibeix; com a amic, em diu que faré el que em surti dels collons... Els dos darrers dies la TA s'ha normalitzat mínimament i m'aferro a això...
10.06.07
La bici té un repetxon (un turonet) d'uns 400m el qual m'entesto en fer a plat peti qui peti. I ho aconsegueixo. Les baixades, en unes rectes interminables, em surten a 49-50 km/h. Aqui aprofito per a enganxar-me a en Manel, del CN Mataró, "rival" d'sprint a Sant Feliu i ja amic. Li dic que avui ni sprints li leshes, que vaig pillat i no apretaré. Se m'escapa a la meitat de la 5a volta però el tinc a la visual. Ets presa fàcil...
La cursa té una primera part ratonil. Entro en el circuit quan en KeL porta una volta. Li toco una mica les bolles amb el tema del dorsal, i m'engega. Va fort i fàcil, en altra ocasió el seguiria; avui no. No veig en Manel fins que giro al 3k. El tinc a la visual. Calma. Al final, el supero al començar la 2a volta. Vaig tota l'estona controlant amb el pulsómetre no passar-me ni una ppm de 150-155ppm. Merda. Pateixo per no poder apretar la cafetera... Quan ens creuem al 9k (punt de gir) em diu "Posa les birres a refredar que ara hi vaig!!" Juajuajua !! Que gran que ets !! Ja tinc referència pels triatlons, i a sobre, d'un dels meus clubs estimats...
META !! 3r Olímpic acabat, la marca no importa. Repte o inconsciencia, còrrer sense saber per que tens la TA elevada i sense saber com afectarà el teu rendiment? No ho sé.
Aquests tres dies estic una mica fatigat, però pot ser de l'atxutxon. Aquesta setmana només faré una sessió diaria, i deixaré dos dies de descans. Fins el 22 no hi ha escabetxina, i no val la pena...
Al final de l'Olímpic xerro amb molta gent : Krlos, que ha vingut a animar i a fer un video, Toni Jurado "Korfballer", que debuta a lo grande en un Olímpic i farà l'sprint de BCN, Vall, que m'explica la seva història de superació, Eva Tr3sk, sempre tant guapa i simpàtica, els gamilliguerus, Santi Pellejero, n'Olivia Passarell, que ens ha donat a tot una lliçó, en Lluis, que treballa a Reus i ens ha vist de casualitat... Estimo aquest esport, estimo el que em dona i estimo la gent que l'envolta.
Definitivament, a la merda l'stress. Faig un esport que diferent, que estimo i que em fa coneixer gent que és tant bona persona com esportista, que em dona bones estones i estones que no voldria viure (no vull ni imaginar el marató d'un IM) però que em fan aprendre que els límits els somnio jo i els posa la competició.
Soc unic, soc diferent, soc especial, SOC TRIATLETA.
donde esta Wally?
El recorregut 2007 és força ràpid, casi el més pla que s'hi pot aconseguir, però passa per avigundes àmplies, a les quals se'ls hi fa uns 3-4km i es torna en un 180. Imagineu de passar de 3'50" a fer el 180 i clavar-se a 4'20" el seguent km... Amb la motxila de juerga i desenfreno que duia i el fet de no escalfar bé resulta que anava amb dolentissimes sensacions i a tirons. Total, un patiment tremendu.
Mooooooooooooooooooc !!
El triatló? Molt bé !!
El quinteto de la muette : orco, el mascle alfa, el enterrador, el pescador de musclos i kevin
A pams, que en dos setmanes s’ha acumulat tema...
A la Carrera del Ebro ja m’hagués anat bé “tejonejar” una mica, perquè el vent que feia (cierzus vulgaris) era ben molest. Ahir a Montornès vaig fer 10k de “tejón” i 11k “de cordobés” (apretant les dents)...
La Carrera del Ebro em va encantar. La major part dels 18,4k discorren per dintre del Camp de maniobres de San Gregorio, a Zaragoza. Autèntica planície aragonesa, amb “escalons” més que “tobogans”. Hi havia uns 10km de pujada, entre “escalons” i algun tram més durillo, una baixada forta i 4k plans del mes avorrit...
L’organització, militar, perfecta. El dia, tot i el vent, magnífic. El meu rendiment, fluixet, en part pel cansament de cames, en part pel desconeixement del traçat.
Montornès va ser una altra cosa. La divideixo en dues parts : 10k de "tejón" amagat al cau i ben portat per un grupet i 11k de persecució esperitada. En aquesta persecució m'endut amb mi dos components del grup (precisament, els que pitjor em miraven). A l'alçada del 18k he tornat a canviar i s'ha quedat un. Al 19k, l'altre, al qual anava animant perquè s'anava quedant, i jo anava "fresc". Al final, m'ha enganxat a la recta d'arribada, i hem entrat de la ma. Estic molt feliç perquè ell era feliç.
Després de dos anys, m'he trobat molt bé, gestionant bé els canvis de ritme i corrent amb el cap, i no com un esperitat (em faré gran?). La part "tejona", molt bé, sabent triar el grup abans del 5k. Pensava que estaria pitjor, perquè tinc la sensació que no entreno bé ni assimilo el que entreno.
El cos, de vegades, et retorna en forma d'alegria el sacrifici diari.
Breu relació de delicatessen, sense ànim d’ésser exhaustiu i susceptible de ser ampliable ad infinitum...
- sortir abans de la feina... i que el jefe ho sàpiga !!
- que el metro arribi a l’hora i guanyi 5’...
- que surti un migdia estupendu, amb solet i una visibilitat fantàstica...
- remenar la nevera i trobar algo per dinar després...
- sortir a tren, i aguantar la pujada de l’antena sense netejar el terra de pedretes amb la llengua...
- que faci el fred just per a sentir-te viu i la caloreta solar justa per a no congelar-te...
- que els gossos que emprenyen a la Vallençana ni se n’adonin del meu pas “fulgurant” ...
- dinar !!
En resum, que m’ho haig de muntar per córrer més cops al migdia. La plana per sota del Monestir es veia estupenda. Llàstima de no disposar de una hora i mitja per a fer un “completo”...
